trinxats

Els del meteocat que segueixen en la seva línia habitual de que si l'encerto l'endevino: A partir de mig dia risc de pluja a qualsevol punt de Catalunya. No cal dir que hem estat tot el matí tremolant de fred i esperant el xàfec d'unes nuvolades negres que el fort vent ens posava al damunt i que al migdia, tal i com no previst, ha quedat un cel ben blau, ha parat el vent i el Sol ens ha permès tornar al cotxe en màniga curta.... i amb la sensació d'haver fet el préssec a l'anar a una via tant curta. Això si, en un paratge de Montserrat per a mi encara desconegut i que com era d'esperar no m'ha defraudat gens ni mica. Dic que hem anat als "caballitus" perquè hem anat a fer el Cavall...però el Cavall del Bruc (també dit Pupa del Bruc) que és molt, però molt més petit que el Cavall Bernat. RESUM 30 de març de 2008. Montserrat. Cova de l'Arcada. Els Naps de dalt, Cavall del Bruc o Pupa del Bruc. via Foguera Nocturna. 70 m. V+Ae  (hi fem l...

"Crosters" del Montserrat i no pas costers del Segre perquè avui la cosa ha anat d'un parell de tirades de crostes de roca poc fiable. Al bar Cal Xicó del Bruc ens trobem esmorzant una bona colla. Fem plans i els desfem. Anem cap aquí? D'acord. Però és que... bé, doncs anem cap allà...i així anar fent i passant l'estona. Es fa tard i ens hem de decidir. Com que el Xavi és l'unic que en portava una de cap tirem  on ell ha pensat. És una via nova als Pollegons de la Vinya Nova, tenim l'informació de la ressenya i les explicacions del Joan Vidal que ja ens avisa de la primera tirada on ha desaparegut un clau que es veu que hi anava molt bé. Fa un dia gris i tapadot però no fa fred. Costa de trobar el peu de via i anem a munt i avall de la canal, objectiu dels allaus de pedres de tota cabra montserratina i ecològica. En Xavi en troba una de morta que deu haver baixat amb les pedres. No plorem. Per cert, veuràs una foto de la paret del davant d'on estem i l...

Els Ports de Beseit és un lloc amb màgia, amb una llum peculiar, amb el paisatge de les oliveres, d'avellaners i d'ametllers propi d'aquest país assolellat i per tant no m'estranya que el Kildo Carreté, fa bastants anys, s'enamorés d'aquesta terra i s'en anés a viure allí. I penso com es devia de sentir quan i com va descobrir el racó amagat del Riu de Les Valls, aquest paratge quasi bé idíl-lic, amb els seus gorgs d'aigua transparent, el Mas al fons de la vall i les parets com torres de guaita defensant tot l'entorn. Me'l imagino descobrint aquest indret i devia ser una passada, veure-ho pràcticament verge i poder pensar en traçar una magnifica via al esperó Sud de la Roca Dreta. I és que la via KRT a la Roca Dreta de Les Valls és quasi be un 10 de via, bona roca, ben assegurada, amb un traçat molt elegant i estètic cercant els llocs per a on la paret deixa enfilar-s'hi amb una dificultat raonable. En definitiva, una via per a gaudir del pla...

Una de les clàssiques travesses per l'Ötztal, al cor de l'encara més clàssic Tirol, a cavall d'Àustria i Itàlia. Alpinisme clàssic per a clàssics al país del clàssic Mozart. Tot i que ens plantegem un ambiciós itinerari que ens ha de portar als cims més alts d'aquest país, el mal temps ens dirigeix a seguir fil per randa el camí ressenyat per l'Oriol Guasch en el seu llibre "Alps amb esquís". 1er dia. Diumenge, 16 de març - Obergurgl a Langtalereck Hütte ( 2430m) Com acabo de dir, neva de valent i (això no ho he dit) fa molt de fred. Agafem un curt (bé, a mi m'hauria agradat que fos molt més llarg) telecadira i anem a sopar i dormir al refugi dit Langtalereck Hütte (2.430m). Dormir i menjar correcte. 2on dia. Dilluns,17 de març - Langtalereck Hütte (2430m) - Schalfkogel joch (3250m) - Martin Bush Hütte (2500m) Fa un dia de pena. Boira, neva i fa fred. Per sort el vent no és massa fort. Seguim l'itinerari del llibre. A ressaltar el boni...

Sortideta express i disfrutona a les parets de Riglos . Amb un matí de bones intencions, unes ganes imparables de pujar per la verticalitat i els 'bolos' del Pisón, i amb la intenció de saldar un compte penden desde fà uns anys, i  com sempre amb bona companyia, sens fà el coctel perfecte per justificar els quilometres recorreguts fins allà. I gaudir de un dia de puta mare. La primera foto és la primera tirada (Alex, el cuñao) y la otra és la durita de la via que és la sexta (6b+/c). Salió toda la via en libre. Via hipervolada y espectacular vale la pena se puede hacer en plan clasico ( V+, A1). Está reequipada de hace unos años, solo hace falta algún alién (semaforo) o tascones para la primera tirada si no quieres hecharle morro, se puede hacer solo con cintas.  Con un 70 y 20 cintas se pueden empalmar los largos 2-3, el 4-5 y el 7-8 Riglos, Mallo Pisón, Via.- Murciana, 300 mts 6b+/c Equip: Alex, Kaisi, Toni I despres amb les noves generacions ens anem a Rodellar a ficar-...

 Aquesta via, com ja sabreu, havia estat oberta per Kush Mañez el 1999 deixant-la neta per a que la gent l'equipés amb tascons i friends i veient l'èxit que devia de tenir la va reequipar amb parabolts inox el 2005. Jo particularment li agraeixo moltissim per que m'ha fet descobrir una via molt maca de dificultat assequible, amb una roca excepcional (de moment, si no es poleix amb el pas de cordades) i unes assegurances les justes. Les 3 primeres tirades son les mes maques, amb una primera tirada molt vertical i la tercera es un plaer amb molt bona presa i l'ambient de tot el paisatge d'oliveres de la Vinya Nova i Can Jorba als teus peus. Després, una vegada hem passat a la dreta del gran sostre, la via s'ajup i com que la dificultat disminueix, llavors has de navegar una mica mes entre assegurances i posar-te les ulleres de lluny, com diu el Sabina, i anar fent. Però bé, com dic, la via és molt recomanable ara que encara no patina. A dalt de tot ens van esperar...

Hem estat uns dies pel Briançonais. És la recta final de l'hivern... A Ceillac hi és tot (lo clàssic) menys les Formes du Chaos, tot però justet. A Fresinières la cosa fa aigues(mai més ben dit), però encara es va fer la Folie... Els mateixos aires de final de temporada cascadista a llocs propers: Fournel, Chambran, La Grave... Les nits encara baixàvem a -6 però de dia teniem màximes de 10º, fossa massiva! Ja ho sabeu, per si algú tenia previst anar-hi aquests dies de vacances. Joan Jover

 A sobre del poble abandonat de Rubies i a l'esquerra del coll de la Portella Blanca s'alcen les parets del Peladet Oriental. Tot aquest indret esta impregnat d'una certa màgia, per la solitud i la bellesa de l'entorn. Ja només una visita a les restes de Rubies ja val la pena d'arribar-s'hi. Uns 200m. abans d'arribar al poble la pista segueix cap a l'esquerra en clara baixada i ja només apta per tot terrenys (fins el poble, un cotxe normal no hauria de tenir masses problemes) i quan arribem a un revolt molt tancat, deixem allí el vehicle i agafem un caminet molt ben fitat que ens portarà, rodejant un contrafort, a peu de via. Ja des del cotxe es veu perfectament el diedre i la fissura principal per a on passa la via. Tota aquesta zona del Peladet no gaudeix d'una roca excepcional però la via Azul és molt acceptable i en molt llocs francament bona, tenint en compte a més de que no és una via de molt transit. La via és molt recomanable per l'entorn...

Ahir varem estar per Ager. Després de dilucidar si havia fet la Fisura Oblicua vaig resoldre de que sí, de que ja la tenia... La via la recordo, però això dels noms... Preocupant. El company que venia de la Cerdanya per fer aquesta via em va tranquil·litzar: "Cap problema, fem-ne un altre per aquí a Ager" Seguint amb la tònica, l'única via que he fet per la zona va ser amb en J.M. i amb Jesus. Però....quina era? La meva empanada era considerable i truco al J.M. perquè m'aclareixi el dilema, no fos cas que la que escollim fos la Tercer hombre, que va ser la que havíem fet fa un parell de mesos. Després de tanta monserga, finalment anem a la Fanal Nocturn. Sortosament no hi ha ningú i la podem fer bastant rapit. Empalmem la tercera i quarta (67 m.) i la cinquena i sisena (58 m.) amb no gaires fregaments. La setena i vuitena també es poden empalmar i de fet va be perquè l'ultima R només trobem un spit i la sortida es fàcil. Només ressenyar que a la penúltima ti...

Em trobo amb el Carles al bar Anna del Bruc. Son les 9 i quart i ja està ple de gom a gom d'escaladors famelics que reclamen el seu entrepà de truita. En mig de la boira espesa anem reconeixent a l'un i a l'altre, a aquell que feia setmanes que no veies, aquell que li ha agafat no se qué i que fa temps que no escala però que ara si que ja està bó, l'altre que va a recollir esparrecs, aquell que ahir a la nit li van sentar malament unes herbes i esta fet pols, un altre molt entranyable, que feia quasi bé 20 anys que no veies, etc, etc. Una encaixada de mans per aqui, un altre per allà, sembla que estiguem en plena campanya electoral i quan consegueixes seure ja no saps si l'has demanat de truita o de botifarra. I anar fumant, i vinga fum i soroll. -Com, que dius del Caprabo?. Nooo, que vaig al lavabooo, demana'm un carajilluuuu!!!. En fi, bar de l'Anna, un fenomen social en alça digne d'un bon estudi psicologic. Ah!  I un parell d'extractors potent...

Podríem parlar de dos temps: El matí a Montserrat i el dinar a Sant Sadurní. EL primer ha contat amb una nombrosa desidència. Es nota que l'edat fa estralls !. Només en Xavi, Marga, Joan-Miquel, Carme, Joan & sons, Arseni i jo ens hem trobat al Coll de guirló. En Pere i la Tahís també ens han acompanyat pel matí però no tenien ganes de calçots. Un cop a Can Maçana en Joan ha marxat amb els seus fills a Collbató a fer una mica d'esportiva amb ells. Vies de IV per començar i de 6a per acabar!! El Xavi, Marga, Joan-Miquel i Carme han fet una bona caminada tornant cap al refugi, Coll del Portell Estret, Bisbe i Coll de Porc. Finalment en Pere, la Tahís, l'Arseni i jo hem decidit anar a fer una via a la Monja però a mig camí hem vist que era massa tard i hem improvisat una escaladeta que ha sigut més curta de l'esperada (volíem fer més d'una via) perquè el cel s'ha cobert amb uns núvols negres i feia un vent gelat que a estones ens feia passar molt de fred. Hem p...

La via comienza por la Paul Lalueza hasta R-4. Salida por ultimo largo de 'Caos Rampante' . Via de placas con pasos obligados de 6a, 6a+. Algo menos comprometida que lo que es habitual en la zona debido a que en las R hay dos paraboles y en los largos también algunos  en los pasos mas comprometidos. Dia 1-3-2008 Via : El congres del solitaris.(430 m. ED). Cordada: Dani Martinez, Gaspar Maza. Horario : 7 horas. Material: cintas, juego completo de friends hasta el nº3 y aliens. No encuentro croquis para adjuntar pero esta por algun vertex. Salud y buenas escaladas. Gaspar

 -I llavors el dissabte s'anirà aclarint fins que regni el sol i el domini del bon temps. Quina forma d'encertar el pronostic del temps, si es descuiden!!. Home, no va ploure però la boira va ser tant intensa que a vegades no veiem el company 30 metres mes amunt i de sol res de res, menys mal que no feia ni vent ni fred i es va poder aguantar bé. La Cinglera dels Esplovins és una enorme paret aprop d'Oliana amb una alçada entre 500 i 700m., però tallada amb molts llocs per boscos i feixes penjades que fa baixar el nivell de compromís, ja que hi ha diverses escapatories. La roca en tot aquest pany de paret va variant de pessima a excel-lent i sobre tot conforme anem guanyant alçada,  anem guanyant qualitat, però de totes formes en cap cas podem baixar la guardia i s'ha d'anar sempre en compte. Tanmateix la proximitat i la recent apertura del 3er. tram de la ferrada Regina, fa que sigui menys salvatge l'entorn que anys enrera, tant per les aproximacions (Pirata So...

 Dijous pel matí i en Jaume em respon dient que anem als Alps. Per la tarda em diu que anem a fer una excurisoneta de 1800m el primer dia i una altre pila al segon i cal sortir d'hora de BCN... em desinflo. El Francesc m'ha dit d'anar a escalar...potser si que la cosa aniria millor de roca. Divendres matí. El Jaume em diu que podem canviar plans i anar a un altre lloc. Un inconvenient: Refugi ple i s'ha d'anar al lliure. Però si estic treballant i sortirem una hora abans de marxar!! No tinc temps de comprar el menjar i tot el que cal... "m'agobio" i ho deixo córrer. Em turca el Xavi...anem a esquiar? Ara que tenia el cap ple de mosquetons on agafar-se! Som-hi! A dos quarts de sis a F.Macià...d'aquí a una estona. Crec que ja hem fet el més difícil de la sortida.   Anem amb dos cotxes perquè per la tarda el Xavi va a la Cerdanya i jo a Boí a trobar-me amb la Marta i uns amics. On? A Andorra, el mon de la cua eterna.   Un dia ens vam quedar a pocs met...

Tot el bo s'acaba i com més bo més ràpid s'acaba. Així he d'agafar el tren a les tres de la tarda per tornar cap a casa. De totes maneres aquest país té neu i muntanyes per donar i per vendre i si en cal una per no perdre el tren...doncs també hi és. En Helmut avui té un client alemany però que també vol tornar d'hora i per tant ens ofereix a la Úrsula i a mi que els acompanyem. Fem dos grups de dos però a la vegada anem junts. El lloc és un dels paratges més típics del Vorarlberg, el Bregenzerwald. Un lloc de muntanyes baixes però impressionants i de pobles amb cases de fusta i sense magatzems ni fàbriques. Sembla mentida que en muntanyes de poc més de mil metres hi pugui haver tanta neu. Clar que aquí, tot i ser perfectament esquiable, no és pols com la d'ahir. També sembla mentida que un cim de poc més de dos mil metres pugui tenir una vista tant i tant generosa. Potser per això i perquè és diumenge hi ha quasi tanta gent com al Bastiments. Un pujada curta i bo...

- Anem al Puntal de l'Albarda que diuen que esta reequipat? -Vinga, som-hi!. Anem-hi si més no, companys!. Pugem-hi amb alegria riallera!!. I cap allà anem. Però com que la via no és massa llarga, decidim d'anar-hi fent una excursió per estirar les cames i fer baixar el cafè amb llet. En comptes d'anar per el camí clàssic de Sant Joan i els Gorros, agafem el Torrent del Pont i sortint de La Vinya Nova, en un plis plas (1h30) ens plantem a peu de via. Ha sigut un moment. Això si, barat si que ho ha sigut, doncs ens hem estalviat el cremallera de Sant Joan i el "pillatge" del parking dels feligresos que van descalços al Monestir. Hi ha algú que diu que el reequipament d'aquesta clàssica i mítica via ha fet perdre l'encant que tenia. Home, si l'encant consistia en anar assegurant-te en invents propis de l'època com burils casolans amb anella petadora i reunions de burils amb eficàcia dubtosa, doncs si, realment s'ha perdut aquella olor de ranci i ...

  Amb una activitat de gran talla, els gemans Santiago i en Josep Solé van sortir de Barna el dijous a la tarda i desprès de set hores arriven al refugi del CAF a Gavarnie prop la 1:00 de la matinada i de cap al llit. La diana toca a les 6:00 i arrivem a peu du Cirque a les 9:00. En arribar, queden perplexos; s'imaginaven que en divendres tothom estaría laborant, no com ells. Sorprenenment veuen cordades a Freezante, Fluido i Ice Foile pero la línea de Banzayous fa molt bona pinta i esta solitaria. No dubten, és una de les lineas mes boniques del Cirque i ho aprofiten. Fan els quatre primers llargs de Banzayous i decideixen sortir pel Mur du Mystiques veien que te unes condicions fantàstiques. Total sis llargs, a tope de corda practicament tots, totes les reunions en cargols, un gel molt bo i una petita dutxa al tercer llarg. Baixen pels rapels del costat de Freezante i arriven a terra ja de nit, bastant cansats per el viatge i la escalada pero força contents. Santi en acció Els qu...

 Que us haig de dir de l'aresta Ribas al Pollegó de la Vinya Nova que la majoria de vosaltres ja sabeu. Una de les vies llargues de Montserrat en un entorn cada vegada menys salvatge que abans, això si amb moltes cabres. Es veu que als "piensas" de torn no els hi semblava prou feréstec l'indret i van dir: 'escolta i si li poséssim cabres, tu?' I apa, cabres per donar i vendre. Un dia haurem d'apartar-les per poder muntar la reunió, perquè arriben a llocs autènticament increïbles. Es clar que sembla que ja estem assistint a tot el seu cicle vital ja que baixant per la canal fosca ens vam trobar ja amb restes d'una cabra morta. La via ja fa temps que esta reequipada (Luichy i Porta any 2003) amb parabolts, però amb molt bon criteri no està cosit i encara resten pitons originals en alguns llocs. Cal portar, doncs, alguns friends per equipar algun tram sobre tot la penúltima tirada. També dir que a la ressenya del Luichy hi marca 13 tirades però es...

 Via per a valents. L'Alba Artigas al Cap del Ras d'Ager és una via per a valents i amb un cert grau de nivell, mental i d'escalada. Poques assegurances i amb algun allunyament que no esta gens malament com per exemple a la quarta tirada que com caiguis ets pots encendre. Allà tens dues opcions, per la part de dalt sense cap assegurança i IV+ o bé per baix 6a però amb les assegurances distants entre elles un parell de jornades a cavall. Total que, o apliques teories aquelles de buidar la ment i convertir-te en aigua, amic meu o ho tens malament. Hi ha vies que hauriem de fer un curset de zen abans d'anar-hi, i aquesta és una d'elles. De totes maneres és una via maca i recomanable que salva un troç de paret compacte al costat del Fanal Nocturn d'una manera intel-ligent, cercant els llocs debils entre extraploms per anar avançant. Poques asegurances com ja he dit però que allà a on es pot, amb un joc de friends fins el número 3 de Camelot, podrem anar equipant amb...

En Pere havia penjat a la web una ressenya d'una via acabada d'obrir. Ostres, diu 6b/7a però màxim obligat V+Ae, equipada, 210m,... sona bé no? A més en una paret on no hi hem escalat mai: la Serra de les Canals, a sobre d'Oliana. Si, home!, aquella que hi ha una creu al cim que es veu des de la carretera!. Almenys jo sempre me l'he mirada i sempre he pensat quina llàstima que no hi hagi cap via escalable (ja sé que n'hi ha alguna d'oberta però em sembla que poc recomanable per la salut). El cert és que la roca no promet massa però la ressenya diu: "Roca més bona del que sembla..." i és ben veritat. Sembla una grandíssima merda i en realitat només és una gran merda. Bé, cal matisar que és conglomerat que recorda una mica les Moles del Don dels Ports o a Canalda, ja més propera. Hi hem fet la tercera ascensió i els aperturistes no s'hi han esmerçat massa a l'hora de netejar la via. Possiblement quan s'hagi repetit més vegades i hagin caigut...