trinxats

Ahir a la tarda vaig anar a fer una volteta amb moto per tornar a veure l'espero nord de la Torre dels Aurons. Les vistes de la vessant nord amb les llums de la tarda són bestials. Es veu l'espero de la Torre dels Aurons perfectament. És un cim espectacular, altiu i solitari, el mirador natural perfecte de Frares i Agulles. És la roca més alta i més propera  d'on poder contemplar un espectacle de roques i estimballs. Hi ha altres miradors naturals, però cap tan exclusiu i selecte com aquest. No entenc com encara no hi havíem anat!... O sí, després de fer la via, sí que ho entenc. Aquell últim llarg és fatídic! L'hòstia que tens abans no claves és per pensar-s'ho dues vegades. Com ho deurien fer als anys 40? Les vies d'aquesta agulla tenen una de les aproximacions més llargues i feixugues de Montserrat. Nosaltres anem a fer l'aresta Fredi-Picazo, i ens estalviem una bona part del camí que farem servir a la baixada, el de marques blaves d'Ecos, aquell que...

El diumenge 17 d'abril amb el Joan Buxó fem el Díedre gris a la paret de Catalunya de Montrebei. La via que es típica montrebeiana, està molt poc equipada, cal reforçar gairebé totes les reunions ja que els claus són molt antics. A les tirades necessitarem el joc de Camalots del 0,75 al 4, un joc reduït de tascons i el semàfor del Alien repetit. Aquesta via que l'havia fet fa uns anys, he trobat que a més del deteriorament dels pocs claus que hi han posats, hi ha moltes preses de peus i mans que patinen. Llàstima que no es pugui fer una restauració de reunions amb anclatges fixes, per que els Ayatolats de sempre no ho permetrien. Josep Coll Ramon

"I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo, estic gelós i content, molt gelós i content de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu. Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta, ni tan sols digne amant, només un vianant." (lluís llach) cim montmalus llegia en una entrevista al david hita, amb motiu de les seves tres-centes ascensions a la banda nord de montserrat, a on l'hi preguntaven si seguiria motivat per seguir escalant durant quan mes de temps... ell va contestar argumentant que uns dels seus principals objectius a la vida, era ser feliç, i que mentre fos feliç escalant, doncs seria suficient motiu per seguir fent-ho. això es el que vull jo també, i això es el que intento. ser feliç. circ de pessons Pic de Montmalús excursioneta amb esquís d'un parell o tres d'hores i uns set-cents mts de desnivell, sense cap dificultat tècnica el 3 del 4 del 11 l'ester i el pau amor i pau, només un vianant

Dissabte amb el Vicenç aprofitant la ombra del mati fem el Viatge apatxe a la Pastereta, rapelem la via i desprès fem l' Havana club. Amb aquesta combinació es fan força metres de via molt ben equipats i disfrutons, a on nomes cal portar un joc de micros per la primera tirada de l?Havana club. Josep Coll Ramon