Tot el bo s'acaba i com més bo més ràpid s'acaba. Així he d'agafar el tren a les tres de la tarda per tornar cap a casa. De totes maneres aquest país té neu i muntanyes per donar i per vendre i si en cal una per no perdre el tren...doncs també hi és.
En Helmut avui té un client alemany però que també vol tornar d'hora i per tant ens ofereix a la Úrsula i a mi que els acompanyem. Fem dos grups de dos però a la vegada anem junts.
El lloc és un dels paratges més típics del Vorarlberg, el Bregenzerwald. Un lloc de muntanyes baixes però impressionants i de pobles amb cases de fusta i sense magatzems ni fàbriques. Sembla mentida que en muntanyes de poc més de mil metres hi pugui haver tanta neu. Clar que aquí, tot i ser perfectament esquiable, no és pols com la d'ahir.
També sembla mentida que un cim de poc més de dos mil metres pugui tenir una vista tant i tant generosa. Potser per això i perquè és diumenge hi ha quasi tanta gent com al Bastiments.
Un pujada curta i bonica que serveix de ressopó del que va ser el dia d'ahir.
No cal dir que abans de la dutxa i el tren m'emporto posades un parell de cerveses més, de les d'aquí, és a dir de mig litre!.
I com deia al començar... que ràpid que s'acaba el bo...potser per això és tant bo.
RESUM
Diumenge, 24 de febrer de 2008
Alps austríacs. Bregenzerwald.
Klipper. 2066 m.
Desnivell: 830 m de pujada i 830 m de baixada
Horari: 2h15' de pujada
Dificultat: Baixa
Cordada: Helmut Scheichl i Markus Flik ; Úrsula Sillaber i Pere-Joan Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.