trinxats

Potent itinerari, un dels més clàssics de la Paret, no cal dir-ho. Només que a les fissures hi creix força herba i, en algun punt, la roca presenta molsa seca... Suposem que, en part, tanta ufanor es deguda a l'abundància de precipitacions dels darrers mesos. Ha saltat una peça a la diagonal d'expansions que hi ha sobre la bavaresa: pas obligat difícil! També algun pas llarg al sostre, però es passa bé amb lo posat. Fem servir el que surt a la majoria ressenyes: joc de tascons i joc de friends fins el 3 Camalot. Elèctric Ladyland (foto J Jover) Avui divendres, tres avionetes i un helicòpter han passat al llarg del vessant nord... El Pla de gestió de l'escalada a Montserrat no en diu res del temperi dels motors a fregar les parets? Els únics que modifiquem hàbits per disminuir l'afectació humana en la nidificació som els escaladors? Joan (22.05.09)

En arribar a peu de via, ja veiem que n’hi ha una cordada de tres al primer llarg. Mal rotllo per ser dos quarts d’onze quan comencem. No ens ho plantegem gaire i fem tres parts imaginaries de la via i ataca Joan Miquel. Els llargs van passant, tot i que a un ritme un xic lent. Ens ho prenem amb calma i anem gaudint de la escalada i de la roca que es força bona. Per sort, i encara que amb friends i alguna sabina, podem anar muntant reunions en llocs diferents que els nostres col·legues de davant. A la cinquena tirada, en Kiko, de la cordada de davant, ens ofereix de passar, mentre ells fan una paradeta i una cigarreta. Els nostres ulls com a plats i agraint el gest, anem passant. En certa forma i des de primer moment, tots teníem confiança que seria així. En els llargs que vam estar junts, hi havia bon filing i se’ls veia que era gent trempada. Kiko, Marc, Luichy, per la propera teniu pagades unes cerveses. Agafa el relleu Carles i s’endinsa en una roca tipus crocanti vermellosa, q...

Encara que amb una mica de retard, ens arriben noticies dels germans Santiago que com sempre, insaciables de la roca, fan unes bones escalades per el Montsec. Via Mon de Mons als Puntals d'Ager,  amb orientació oest, es troba semiequipada i apreta força. El primer llarg es V+, així en fred, ja et posa a to. El segon llarg de 6c es una placa obligada de continuïtat molt bona amb un pas final de ñapa força dur. El tercer llarg es 6a+ de anar fent. Per acabar, l’últim llarg de 6b+, el mes dur i també força obligat, que comença per una panxa amb canto i segueix francament a dretes per sobre del extraplom combinant passos de canto i nyapes. 6/04/2009  - Via 'Mon de Mons' els Puntals d'Ager 6b+. Mon de mons El diumenge 3 de maig, aterren a Montrebei i es decideixen per Tempesta Nocturna. Segons em comenta en Martí, una via força bona a la que et fots un fart de fissures equipant-les i l’últim llarg de xemeneia de V+ típica de la zona. 03/05/2009 – Via Tempesta Noctur...

Montserrat segueix sent una caixa de sorpreses malgrat el temps que fa que hi seguim anant i malgrat els intents de foragitar-nos amb prohibicions, de tornar-nos a introduir les cabres autòctones montserratines (?) i a considerar-nos com un virus a suportar, seguim recorrent els seus plecs i les seves agulles, passem per les seves pedres i posem llavors a les seves cicatrius. Ja vindran temps de tanques i peatges. Avui és en nom de la ecologia, demà no se li sabrà trobar un altre argument i en nom de Deu, una copia de les boniques i ecològiques xarxes protectores del cremallera ens barraran el pas.   Mentrestant en aquest pobre, trist, anàrquic i dissortat col-lectiu seguirem ocupats en les nostres lluites intestines. Mentre ens tanquen avui Montserrat, demà Oliana i passat demà Montrebei, nosaltres seguirem discutint si anem amb malles o calça curta, si posem spits o ho deixem a l'aventura. Si aquell m'ha mirat  malament o em vol treure a ballar.   Roca de sant Cugat i...

Cresteta de conglomerat curta i còmode en un lloc molt guapo, sobre les aigues de la Llosa del Cavall (aquest any a vessar) i davant la serra de Busa. Són uns 250 metres de IV,IV+ poc sostingut.  El conglomerat està una mica trencat però molts parabolts. Llàstima dels sorolls provinents de la carretera... Cresta de Vall-llonga (foto J Jover) Cresta de Vall-llonga (foto J Jover) Una altra cresta propera i del mateix estil, més fàcil però de més recorregut, és la cresta del Sol. Joan (10.05.09)

Feia molts anys que l'havia fet i encara no estava reequipada, el dissabte 9 de maig amb el Pepe Ponce la repetim. La via es molt maca, son 5 tirades amb grau de 5 obligat. El reequipament  no va canviar algun burí antic i que no permet assegurar d'altra manera(chapucilla),  a mes hi ha algun clau dubtós però pel demes esta be. La baixada, el ràpel de 8 metres es fa en un parabolt rovellat col•locat sobre un bolo. Llàstima que en els dos últims reequipaments, als que ho van fer-ho no lis quedes temps per deixar una instal•lació de ràpel bona. Josep Coll  

Sona el mòbil..... missatge:   -Eiiii, ens anem a escalar aquesta tarda i que li donguin pel cul a  tot?.   És el Carles que em fa propostes deshonestes. Ràpid, sense pensar-m'ho   massa, el truco directament:   -Siiii, a on?. Què proposes?.   -Al Carall Trempat (sigui dit el nom autèntic del Cavall Bernat), a la Punsola, què la faig cada any quan comença a fer bo i el dia allarga.   -Ademés no m'havies dit que no tenies feina?.   -Efectivament, és la part positiva de la crisi. Doncs, vinga, agafa la llanterna i anem, que igual baixem de nit. -Li dic jo.   -Noo, altres vegades l'he fet per la tarda i amb 3 hores som dalt i de baixada per la canal del Cavall, encara que sigui de nit, es fa bé.   I així, a 2/4 de quatre de la tarda ens plantem a sota d'aquesta agulla tant emblemàtica de Montserrat. La vista des d'aquí sempre m'ha impressionat (clar què jo soc d'impressió fàcil), ja què sembla com si se't caigués a sobre tota la roca. Des ...

Aquest pont d'1 de Maig l'havíem d'aprofitar a tope, vam fer una planificació de la repera per escalar fins que ens caiguessin les puntes dels dits. El que sol passar en aquestes ocasions és, almenys en el meu cas, que no fas ni la meitat. Reconec que és una mica per falta de rigor i realisme en la planificació. Al final, entre barbacoa i barbacoa, només vam tenir prou temps per fer la via indicada, i gràcies. A Internet es troben moltes referències que despotriquen del reequipament d'aquesta via, que certament garanteix que es pot fer la via, com diu l’excel•lent ressenya que podeu trobar a Onaclimb, sense passar gens de por. No arriba al nombre de xapes de les vies d'en Guillem Arias, però poc li en falta... Ara, a mi ja m'estava bé aquest equipament, no m'he queixat mai d'una xapa de més! JM Sanz, Mallo Frechin La via són 7 tirades, totes del mateix estil de Panzas rigleras, tret d'una que és un díedre una mica descompost on fins i tot les ass...

Desprès d'un pont familiar, el dilluns 4 de maig amb l'Andres Moreno anem a fer Los Delincuentes a Terradets, son 6 tirades de roca excel•lent que estan equipades amb parabolts i que desprès es rapelen per l'Amanita Moscata. Cal dur 16 cintes (algunes llargues) i es recomanable un parell de friends petits per la tirada de 5+. El grau obligat es de 6b. l’aproximació es fa la mateixa que l'Amanita i cal contar uns 45 minuts. Terradets, los Delincuentes (275 m 6c+)  Josep Coll  

Un senyor itinarari la GAM de Diables. És la cuarta vegada que faig aquesta via però sempre m’imposa un respecte especial: l’ambient tètric, el desplom i el sostre que et projecten fora la vertical i tallen la retirada, els díedres llisos de la part alta... L’Aeri, amb la seva simplicitat de mirall de pedra, és una paret única, però Diables encara m’agrada més, suposo que les grans estructures del seu relleu la fan més severa i impresionant GAM de Diables (foto J Jover) Està com sempre ha estat aquests darrers 6 o 7 anys,després de la necessaria neteja motivada per un reequipament exagerat i que pretenia relegar-la a ferrada difícil... Trobem parabolts, alguna burinada de la primera ascensió, pitons també originals... Força equipada però s’ha d’escalar i mirar de no caure. En relació al material, van bé un joc de fissurers passius i un altre de lleves (fins el 2 Camalot) GAM de Diables (foto J Jover) La primera vegada que la vaig fer, amb 17 anys, vam bivaquejar amb sac i tot a la...

Aquest diumenge ens plantem ben aviat a peu del Gran Díedre o díedre Audoubert. A les vuit entrem per la travessia, i ens plantem al damunt d’aquest sòcol que dona accés al nostre díedre, a la Nazgul, i a d’altres vies. Una parelleta de francesos ataquen resoltament els primers díedres de la Nazgul. Mentre ens estem penjant el material, ens creuen dos agosarats 'maquinorros' que venen a fer la Ganxets amb les cordes a l’esquena... I es que aquí a Montrebei la penya va forta! Els primers llargs de IV, V i V+ et van posant en ambient, amb una roca que, amb termes literaris educats, diríem discreta, però que a mi em va semblar una merda: Trams marrons cruixents, lajas dinàmiques, blocs de ay ay ay... Benvingut a Montrebei. A part d’aquest detallet insignificant, l’escalada es allò que alguns en diuen “disfrutona”. Pots assegurar-te en tot moment, principalment amb friends i tirar en lliure vertical però de bon agafar. A mida que anem fent llargs, la roca millora fins arri...