trinxats

 Aprofitant el passat pont del ú de maig, en Santi, Oscar, Quim, Narcíso i José van aprofitar i van estar onze dies a Taghia. Déu n'hi do quin pont.. En Santi, m'explica, que han  tornat encantats del món de roca, de la seva qualitat. i, del nombre de vies, totes per tibar de valent. I a quina més fàcil, per el que veig. El sisè passatger, és Federica. Ella és francesa i van fer amistat aquells dies i com no, escalades junts. Unes fotos de la estada i un petit apunt de les vies, resumeixen la activitat. PAROI DES SOURCES Belle et berebere 6b+ 330mts. Zebda 7b+ 260mts. TAOUJDAD Au nom de la reforme 6c 340mts. Rivières Pourpes 7c 545mts. ( 5 llargs, abandonament per pluja) OUJDAD Baraka 7b 680mts. TAMZAZATE L'anne sale 6c+ 160mts TIMRAZINE CANYON Canyon apache 6c+ 355mts.

 Al Bruc fem cua a la fleca arraserats de la pluja. Xerrem a Cal Xicó mentres a fora hi plou. Plans de futur i anècdotes del passat però ningú parla del present. Avui el present fa aigües per tot arreu. Els que hem vingut, perquè uns quants ja s'han arrugat a casa i ni han sortit, decidim deixar-ho per un altre dia. La majoria volia fer esportiva i clar els cisés molls... En Xavi i jo ens estem escalant a sobre. No podem més. Ja és la tercera setmana seguida!!! Ens revelem i decidim anar escalar encara que plogui. Una escalada poc complicada, això si. I tirem cap a Can Jorba. Ara plou poc...bé, son els arbres que gotegen perquè de fet, ja no plou. Els esportius s'arruguen i diuen que marxen. Nosaltres tirem amunt. Comncem amb la roca xopa. Rellisca una mica i cal anar amb compte però com que hem triat una via de grau més aviat baix la cosa es pot més o menys anar controlant. Segueix sense ploure i a estones fins i tot veiem el cel blau. Al final surt el Sol una estona i fins ...

 Fem la Ramona del Pic de Sant Cugat (màxim 6a+, obligat 5). És el que és, no es pot demanar més (s'acava en tururú a mitja paret!), però resulta molt maqueta i disfrutona. Sant  Gervàs / Pic de Sant Cugat / Itinerari via Ramona Salut.  Joan

Un sol dia de tres dels set de la setmana, del set del setè cel, del set que he compartit... hi ha algú que ja m' entén... Avui toca treballar encara que sigui pont, avui plou però fa Sol i avui voldria escalar però plou i no fa Sol. És curiosa la vida...així ha anat el que havien de ser unes esplèndides escalades a la Vall d'Ansó. M'ho he passat bé encara que el temps no ha sigut bo. El meteocat deia que avui el dia podia aguantar sense ploure...però només podia perquè de fet no ha pogut...i ha plogut. Ha plogut just a la meitat de la primera tirada. No ens hem arrugat i hem tirat amunt. Fins a la segona reunió. Però la pluja tampoc s'ha arrugat i l' unic que es començava a arrugar eren els dits de les mans de tanta roca molla. Tot i que la propera tirada era seca, pel que desploma aquesta paret, la pluja, sense ser forta, no parava i el poc senderi que ens quedava (de fet d'haver-ne portat gaire ja hauríem baixat quan ha començat a ploure) ens ha fet decidir a...

 hi han dies, en que el cel es tan blau i radiant que dessitges veure tres nuvolets blancs i innocents alla penjats... n'hi han, en que els núvols son tants i tant negres que et sents petit, angoixat i gris com el mateix dia... d'altres tormentosos amb llamps i trons però que ets capaç de sentir la cali esa del teu aixopluc mentre mires hipnotitzat com a l'exterior cau la pluja  a bots i barrals... també hi han dies que comencen amb un sol radiant, i que mica en mica el fort vent va fent que aquest blau intens del cel, es vagi convertint en una capa amenaçadora de núvols negres carregats d'aigua...però... et sents be, agafat a la roca, segur de tu mateix i del company de corda... bones assegurances i grau assequible... paret bucòlica d'oliana  TERRA DE DINOSAURES 11 de maig de 2008 ester i pau 160mt passos de V+ que semblen 6a i de 6a que semblen V+ del tot recomanable per disfrutar, amb només una dotzena de cintes. pot ser vindran altres dies que les tormentes en...

la clara em pregunta mentre l'arrossego de la ma pendent amunt... papa, perquè pugem una muntanya si després l'hem de tornar a baixar? quin rollo!! em quedo pensatiu mentre seguim caminant... si pot ser tens raó, això es tan tonto com ficar pilotes dins d'una cistella o correr mes que d'altres per arribar primer a la meta, però el pare pensa que compartir els moments de sacrifici pel cansament, o de por per un passatge dificil, o d'alegria per haver arribat per fi al cim, uneix mes a les persones amb qui vas a la muntanya i fa que les estimis mes. per això el pare us porta d'excursió, perque a mes ,es el que mes l'hi agrada i us ho vol ensenyar a tu i la berta mentre sigueu petites.quan sigueu una mica mes grans, decidireu vosaltres si val la pena o no, fer aquests petits sacrificis... comabona des del coll de bassotes families Caselles, Cohis i Tetuàs el 3/05/08 cotxe-cotxe 6h encara que l'horari normal hauria de ser quasi be la meitat. cap dificultat. 

 Aprofitant les darreres nevades i aquest bon temps, he fet una canal ben guapa a la Cresta de Crabèra (Baix Aran). La tarda de dijous faig l'aproximació (1000 m) fins al peu de la cara S.O. de la cresta de Crabera, busco un replanet i amb lo posat espero que la fresca de la nit regeli la neu (em foto de fred). A les 3 de la matinada de divendres encenc el frontal i vaig fent per terreny fàcil de neu i algun sector delicat de mixt (600 m). A primeres hores del matí sóc al cim i a l'hora de dinar a Les. Bones condicions en conjunt i temps esplèndit. Vista al S des de Tuc de Canejan (massís de la Maladeta al centre). Salut. Joan

 El 23 d'Octubre del 99 amb en Joan Navales baixàvem del Faraó per la canal oest i ens vam quedar sorpresos per la paret que té aquesta agulla en la cara oest. Que estrany que no hi hagi cap via, vam comentar. Com sigui, aquella paret se'm va quedar dins. Més tard vaig saber que hi havia una via però en saber-ne la dificultat mai em vaig acabar de convèncer. Però la imatge d'aquella paret fa molt temps que estava en l'arxiu mental d'objectius desitjats. I avui ha sigut el dia!! He esperat gairebé 10 anys però al final l'he aconseguit. I de la millor manera: Acompanyat de qui la va obrir en solitari l'any 89: En Pere... i la seva xicota que avui és qui s'ha fet la primera tirada que és la més més difícil, la Thais. Una cara Oest és ideal en temps de calor (si hi vas pel matí, clar) i en un lloc tant feréstec i solitari fa que l' elecció sigui del tot recomanable en els dies de calor que ens venen al damunt. Més recomanable encara si tens en compte el ...

 No sé si us en heu adonat però en temps gairebé és tant lluny Terradets com els Ports de Beseit. Una mica més de dues hores. Fa temps que ho vam veure i per això no ens ha d'estranyar que visitem els Ports encara que només sigui per un sol dia. Cert que ens agradaria estar-hi molt més temps però els guions sovint ens venen escrits. De fet avui ha fet un dia fantàstic però en canvi no s'hi respirava aquell aire seré i tranquil que sovint hom troba a la Terra Alta. Hi havia molta gent a tot arreu. Als estrets hi havia gent banyant-se a cada bassa, gossos dels tipus assassins (els dels quillus, ja m'entens) deslligats, gent amunt i avall per camins i no camins...ara, això si, l'escalada hi és prohibida a un munt de roques....l'ecològia, és l'ecològia i cal respectar als animalons amb plomes... prohibir als escaladors escalar no representa un problema econòmic però impedir el pas a l'allau de turistes totalment inhabituats a respectar la natura significaria un ...

 dreta... mes dreta... esquerra... vaig enllaçant els revolts de la rebassada en aquesta matinada de divendres camí de la feina. el volum del cd marca 43, mentre sonen les guitarres dels raconteurs...el baixos fan tremolar la imatge d'una barcelona gris i encara mig endormiscada, reflexada al mirall del retrovisor... les meves neurones tremolen igual i xoquen entre elles a cada revolt... ara sona hanna :   "y empecé a ser fuerte, como no a ser valiente y empecé a correr..." els compassos de la cançó s'hem barreixan al cap, amb els esbufecs de l'ester, arriba contenta a la 12 reunió: l'hi preocupava la dificultat d'aquesta tirada de 6a però l'ha superat prou be i se l'hi nota a la cara...com fa feliç  superar els entrebancs i les dificultats... ah! les dades! Narieda Sud. cafè copa i puro 27 d'abril 2008 ester i pau 435mt 6a (6a obligat només uns passos. la resta fàcil) friends com a màxim fins el 2 per algun pasillo o reunió, encara que si et...