trinxats

ahir pescaven rat-penats mentre la novia xinesa ens feia companyia. el meu company banquer ens va assegurar a cada llarg de corda, mentre l'amic a l'atur s'ho mirava darrera la valla tot comentant-ho amb el senyor jubilat de torn. ahir creixien flors marcides als micèlids del rovelló i la cotorra verda i cridanera, encetava un vinil dels zèppelin. avui m'han sortit tres fills, quan ja fa temps que no tinc regla.l'assessora d'esperit m'ha fet riure, i la que em venia un pis, avergonyir. que es millor?, plorar o morir?. sens dubte avui he rigut, quan m'han dit que estava arruïnat. he plorat, quan he sentit l'acudit, i m'ha faltat l'alè quan m'he adonat del sexe dels àngels. i dema...tot ve donat. som, fem, i desitgem...  al pic dels conillers  el joan miquel i el lluís van fer la DEL GUILLEM el wolfgang i el pere joan amb l'ester i el pau van fer la DIRECTE DE L'AVATAR escassos dos-cents metres de roca bona amb excés de parabolt...

En primer lloc felicitar els companys Joan Jover i Jesús Alejandre pel nou itinerari obert a la Paret de la Font Freda. Per les fotos que acompanya la piulada, veig que hi ha murs ben verticals i segons la ressenya en 360 metres hi predomina el V, o sigui, que no és una rampa. Quina enveja trobar-se verge aquest esperó. Per cert Joan, des d'on has tret aquesta foto de la ressenya?. Per la perspectiva sembla que la vas fer pilotant un F-18 de les forces aèries catalanes. Afegint un altre tema; 'El mundo es un pañuelo'. El dissabte passat, de bon matí, vaig coincidir a l'aparcament del restaurant del Bruc amb l'Horrillo on em va presentar el Wolfgang (wie geht's?), del que havia sentit parlar (al Toni Mengual i Beni), però encara no coneixia. Ells anaven a la paret dels Conillers on havien quedat amb Hansel i Gretel (que tal, coleguis?) i el Toni i jo cap a Àger on no havíem quedat amb ningú.  Arribant al car-parc un altre agradable sorpresa. La Cari i el Gaspar ...

Diumenge 26 d'octubre amb la Tais i el Pere Fors fem la sisena ascensió a aquesta  via oberta per el Joan Vidal i en Anton Garcia (enhorabona als dos pel traçat i el curro). La via comença a la dreta de la Barrachina , a la dreta de la gran canal, son 9 tirades que tenen dues feixes, com a totes les vies dels Puntals d'Ager.  Les reunions estan equipades amb dos parabolts de 10 mm i a les tirades n'hi ha alguns que  no sobren,cal col•locar friends (semàfor del Alien,groc repetit, camalot 0,75,1,2,i 3. no cal tascons). El grau obligat es de 6b a les tirades 7 i 8, (es pot evitar  si es fa la variant  de V, o portar estrep i ganxo que no dúiem) . La roca es en general força bona, llevat d'un torç de la 4º i 5ª tirada,que es pot protegir be. El grau a confirmar amb posteriors ascensions  es: 5,6a+,5,6b+,6a+,IV,6b( 2pasos d'A0,  serà mes  de 6c quan s’alliberi el pas),6b i 5+. Ens ha agradat  molt i es força recomanable. Bona feina dels...

Com si  fos un racó oblidat, la paret de la Font Freda al Montsec d’Ares, continua conservant l’aroma dels espais d’ambient salvatge i solitaris, on l’aventura, solsament pel fet d’estar allà, està servida. Impassible, aquesta muralla, contempla des de el seu púlpit l’aparcament de la font de les Bagasses, avistant el pas dels vehicles com si d’una maqueta de miniatures es tractés i, com no, les furgonetes dels incondicionals venedors de mel, ja des de primera hora, amb la innegable rivalitat de dos negocis de porta per porta. Per sort, tots aquests extrems és troben prou lluny, perquè el soroll no la molesti. La solitud d’aquest paratge, deguda al fet de que per arribar-hi, hem de circular per una llarga pista que surt d’Ager, una aproximació, que encara que no és llarga, és un xic fatigosa per un camí de cabres i una tornada que ens pot costar més d’una hora, afegida al cansament propi d’una muralla de prop de quatre-cents metres, fan que sigui tota una aventura escalar en aqu...

En temps d'abundants restriccions i prohibicions una iniciativa que de la mà deXarxa d'escaladors/es catalans/es ha engegat darrerament, ens dona la perspectiva de que potser si que és possible organitzar-se. Objectiu del cens de practicants de l'escalada a l'àmbit de Catalunya, encara que està obert a tothom sigui d'on sigui. La idea global, és aglutinar-nos tots en una plataforma base per: Comunicar-nos i estar tots igualment informats. Poder convocar-nos i participar a les iniciatives que es presentin. Poder transmetre una veu amb tots els seus matisos a qui ens representi. Tenir un mecanisme per buscar solucions als possibles problemes i discutir-les entre tots. Fer les actuacions de força que es requereixin amb el màxim potencial i interès. Servir de nexe a totes les iniciatives i amb tots els organismes.

Ahir amb el Joan estàvem dubtant on podíem anar a estirar els braços, donada la previsió de temps que anunciava pluges arreu i sobretot al litoral. I com el dia anterior que alguns es van trobar amb pluja i molta allà on en principi havia de fer més bo, què podíem esperar d'un dia com ahir. Al bar del Bruc ens vam trobar el Pere i la Tahis (como no!) i estàvem a punt d'anar a l'Arcada, ja que l'estat del cel permetia almenys arriscar-se aquesta miqueta, quan el Pere va proposar anar als Pollegons i ficar-nos a la nova via Enxaneta (haig de confessar que ni tant sols sabia qui o què era una Enxaneta, però Wikipèdia m'ho ha aclarit a la perfecció, i a més a més, explica que de vegades s'escriu també Anxaneta). A la piulada rebuda recentment pel company PJ no hi ha molta cosa a afegir, és un itinerari una mica rebuscat per diferenciar-se de la tant clàssica Aresta Ribas. Nosaltres sí vam entrar per la primera tirada de la via, que està molt ben equipada on tiba ...

Via Capitan Veneno. Via guapa aunque se hace un poco corta. No obtante satistace por la intensidad.El Juego de friends va muy bien y especialmente el nº 4 para proteger entrada a R-2. Para completar repetimos Heroes del Silencio. Toda equipada. 11-10-2008 Cari/Gaspar.

Tots dos estem convençuts de que una escapada al Taghia ( Marroc) en pla rapit es sinònim de "Triomf i plaer". I quan t'adones de que el temps també t'acompanya es millor encara.  Arribem amb les ultimes pluges de un cicle i surt el sol, perfecte, escalades a dojo i sense parar aprofitant els pocs dies que tenim , i com no amb la millor roca que puguis desitjar, tardes de contemplació i escalades virtuals a la guite del Said. Sembla que ens havien sentit a l 'hora de marxar per que vam deixar el retorn de un nou cicle de mal temps i neu, després de parlar amb el Mohamed i prometre'l que és un lloc que tornarem. Escalades Fetes: Oujdad Los Ratones colorados , 400mts, 6c+ Baraka,  680mts , 6c/ A0 (7b) Timranzine canyon Diedro Pikort, 250 mts, 6c Pared de la cascada Haben oder sean, 240mts, 6b Per Lluís Sallent i Toni Vizcaino, del 5 al 10 de octubre 2008.

SERRA DE SANT JOAN (BOUMORT). Via Tal com raja (MD / 200 m). Repetim aquesta via oberta el 2001 per l'Albert, Pac, Joan Miquel i jo mateix. Escalada interessant i variada que supera un esperó evident. Estil atlètic i bona roca en conjunt, però amb alguns blocs que cal tractar amb delicadesa. La via es fa tranquilament amb tascons i friends (no cal martell), però algú ha tret 4 pitons de l'itinerari. És una llàstima perquè asseguraven passos clau i mostraven millor el camí a seguir. En l'emplaçament de l'únic pitó que no és possible substituïr per tascó o friend, hi hem deixat un espit. Tal com raja ( foto J. Jover) Joan

Ahir dissabte, amb el Xavi, vam fer la Bodas y Banquetes, a les Bagasses. Via molt maca, de roca excel.lent, encara que amb una mica de molsa segons quin tram que li resta adherència, i molt equipada - només calen cintes. La ressenya indica una dificultat obligada de 5+, a mi em sembla una mica més difícil. Hi ha un pas molt finet a la primera tirada, i les tirades 3, 4 i 5 tampoc no les regalen. Vam continuar per la Mescalina, però ens vam equivocar a la tercera tirada (de la continuació, es a dir, la 8ª del dia), que comença amb un Ae. Vam agafar una tirada de la Vidal-Farreny, que també supera el tros vertical amb bons parabolts i en Ae, però que després empalma amb al CADE. La sorpresa va ser que un cop superat el tram d'Ae, de cop i volta van desaparèixer les boniques xapes dels parabolts que acompanyaven normalment el recorregut. Hi havia un bon tros de diedre davant, on buscant, finalment van sortir dos claus ronyosos, però per sort poràvem algun friend que va anar mol...

"es el congrés dels solitaris no hi ve qui vol cal estudiar,per oblidar, l'abecedari del desconsol, del desconsol, i no plorar"   EL CONGRÉS DELS SOLITARIS jaume sisa     feia temps que no feia cap via de serrar les dents. dissabte tenia permís, la meteo acompanyava, i sabia a qui poder enganyar... -jesús, que et sembla el congrés dels solitaris a catalunya? -hòstia, i el diedre gris? i la... sabia a qui poder enganyar, perquè també se que a mi m'agrada que m'enganyin... sisè llarg a les 9.30 estem a peu de via. empalmant els segon i tercer llarg solucionem ràpidament els quatre llargs de la paul, ara comença el ball ! el primer llarg del congrés, ja ens avisa de les apretades que s'hauran de anar succeint al llarg de la via. els trams mes difícils 6b+ i 6c tenen algun parabolt per poder trampejar, els trams de 6a i 6a+ alguns protegibles, però d?altres en placa de mal equipar, ens fan suar de valent. algun tram sorrós i pe...

Dissabte 4 d'octubre amb el Pere Forts i el Wolfgang Steiner fem aquesta via de fissures. Per a mi es de lo millor d'Ager. Son 7 tirades(5, 6a (expo), 5+, 6a, 6a+,6a i 6b). El grau obligat es 6a de fissura. La via esta parcialment equipada i cal posar algunes peces a cada tirada. El material necessari son 15 cintes llargues, un joc de tascons, un joc d'Aliens del semàfor (algun repetit). Camalots del 0,75,1,2 i 3,5 (el 4 el portàvem, però no cal). També dúiem un joc de 3 micros de tres lleves de Black Diamond i que el vem col·locar en molts llocs.   En conjunt força recomanable.   Josep Coll

Comunicat de nota informativa via e-mail del SSTT de Lleida, a la que s'aclareix que el document de proposta de regulació redactat el maig d'enguany i que ha aixecat una forta polseguera. El millor del document: "es va constatar que el contingut de l'esborrany presentat en l'anterior reunió anomenat Regulació de l'escalada a les serres de la comarca de la Noguera i sud de l'Alt Urgell no era compartit pel col·lectiu escalador, per massa ampli i generalista, i que s'havia de plantejar la proposta de regulació de l'escalada en sectors més concrets on es pogués fer un treball de delimitació més fi, gairebé a nivell de vies d'escalada." Cal continuar a la espera dels esdeveniments reguladors escalatoris i no baixar la guàrdia, no sigui que al final només puguem escalar al gimnàs. font: largo, difícil y en libre.

Com sempre, a última hora, canvi de plans. Havia de estar dos dies en remull a l’aigua i al final m’inclino per la roca. Quedo amb Hansel que prèviament ha parlat amb Gretel per anar a Les Bagasses, volen fer la Reina-Puig. Jo, que per diversos motius, d’allà havia baixat dos cops, m’apunto al tema sense dubtar. A més mai havia escalat amb Gretel i això en feia molta il·lusió. Tot i que sortim d’hora de Bcn, entre l’esmorcar, els preparatius i salutacions als companys Arseni i Wolfgang que van a la Cha Cha Cha, ens plantem a peu de via a tres quarts d’onze. Els llargs es van succeint i jo mentres Hansel va tirant, vigilo atentament a Gretel, càmara en mà. Porta prop d’un any escalant i es sorprenent, les ganes que mostra i com lluita per pasar-lo tot senese agafar-se a res. Ho aconsegueix i la seva cara d’alegria és tot un plaer. Abans de la falsa feixa però, ens manifesta un cert dolor al braç dret. Un accident que va tenir, sobrecàrrega de feina de la setmana anterior i com està tiv...