Salta al contingut principal

Aresta Ribas

 Que us haig de dir de l'aresta Ribas al Pollegó de la Vinya Nova que la majoria de vosaltres ja sabeu. Una de les vies llargues de Montserrat en un entorn cada vegada menys salvatge que abans, això si amb moltes cabres. Es veu que als "piensas" de torn no els hi semblava prou feréstec l'indret i van dir: 'escolta i si li poséssim cabres, tu?' I apa, cabres per donar i vendre.

Un dia haurem d'apartar-les per poder muntar la reunió, perquè arriben a llocs autènticament increïbles. Es clar que sembla que ja estem assistint a tot el seu cicle vital ja que baixant per la canal fosca ens vam trobar ja amb restes d'una cabra morta.

La via ja fa temps que esta reequipada (Luichy i Porta any 2003) amb parabolts, però amb molt bon criteri no està cosit i encara resten pitons originals en alguns llocs. Cal portar, doncs, alguns friends per equipar algun tram sobre tot la penúltima tirada. També dir que a la ressenya del Luichy hi marca 13 tirades però es pot fer sense masses problemes en 7 tirades, alguna de bastant llarga com la 3a.I res mes, només recomanar-vos la via per tot plegat, desitjar tenir la sort com nosaltres de no trobar gent (pràcticament impossible) i a disfrutar que son 4 dies, dels quals 2 plou i l'altre esta tapat.

Ah! i felicitar a l'Ester per la seva ascensió que va demostrar tenir fusta pel tema. Enhorabona!!.


Diumenge, 17 d Febrer de 2008.

Montserrat Sud.Pollegó de la Vinya Nova.

Aresta Ribas, 330m. 6a      Ressenya

Cordada: Ester Mestres/Pau Tetua/Joan Miquel Horrillo

Horari: 4h.


I així anar seguint.

Joan Miquel.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...
13 comentaris
Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...
15 comentaris
Més informació