trinxats

Dimecres de la setmana passada vam voler provar la via Stoc de Coc a Malanyeu que aparentment es fa molt segons les diferents cròniques que es poden llegir als blogs d'internet. Vam optar per la sortida per la via original, i no la popular variant de les Monges Mascles. La via està excel.lentment equipada amb parabolts del 10, i l'itinerari augmenta la seva dificultat progressivament a mesura que guanyes alçada. La primera tirada està farcida de forats i cantells immensos, que permeten una ràpida progressió. La segona tirada és més fina i llarga, 55m de V+, per gaudir al màxim de la roca. La tercera tirada de 6b ja no té forats grans, sinó més aviat nyapes petites i passos obligats d'adherència, que a més a més patinen una mica. Finalment, la quarta i última tirada la vam trobar molt més difícil del que marca la ressenya del llibre del Ripollès, ens va descol.locar força. Per sort, la Clara no es va deixar influenciar per aquest fet i ho va resoldre de la manera més elegan...

Amb els dos toms de la bíblia de Ecrins a les mans i per el títol de les mateixes(Oisans Nouveau Oisans sauvage), ens podem fer la idea d'uns paratges poc transitats i salvatges. Un poc si, però tot depèn de l'alçaria a la que et moguis. Si es en cotes baixes, com a les parets del mateix Ailefroide, en que les aproximacions son entre deu minuts i mitja hora, amb vies gairebé totes equipades, i amb grau amable que fa tot plegat un relax per a rokeros. D'altra banda, si busquem cotes mitges, ens trobarem amb molts metros de gneis de qualitat, llargues aproximacions que ens faran suar de valent i ascensions amb cert compromís que tot sumat resultin escalades de certa envergadura. I ja a cotes superiors ens caldrà plantejar-nos alguns bivacs o pernoctació amb refugi i tot amb unes dimensions espectaculars pròpies dels Alps. Així dons un paradís, on en funció de meteorologia i/o ganes de brega, podem donar 'rienda suelta' a les nostres fantasies escalatóries. Com a entr...

Ahir diumenge vam desafiar les males previsions del temps i vam decidir arriscar-nos a fer una via llarga i mítica, la Punsola Reniu al Cavall.  No l'havia fet des del seu reequipament amb parabolts nous, que en molts dels casos són dels prims de 8 mm. Totes les reunions són de dos parabolts del 12 amb anelles, més un o dos parabolts dels prims addicionals. Deu ser en previsió pels dies on hi ha aglomeracions... A la primera tirada de tercer no trobarem res, són uns 20 o 30 metres, però hi podem col·locar un alien vermell o similar en una fissura a mitja alçada. Després ja no farem servir més material, tret d'un tram puntual a la quarta tirada, abans d'arribar al sostret, on hi posem un altre friend mitjà opcional. L'aresta va guanyant verticalitat de forma progressiva i inexorable. Per sort, i a mesura que creix la dificultat, també augmenta el nombre de les assegurances, sempre molt correcte. El Blai encarant el sostret de la quarta tirada La cinquena tirada ja és mé...

L'onze de juliol amb el Joan Oliva, el Joan Abril, el Joan Frontera i la Imma Ribas vem fer aquesta via directa a la agulla gran d'Amitges. Són 5 tirades que nomes hi ha dos pitons i dos espits a les reunions. La via es força maca però molt exigent, encara que la guia marca V+, es tracta de grau antic i hi ha totxos de mes dificultat que son mes fàcils. Cal el joc complert de Camalots del 0,75 al 4 i el semàfor d'Aliens. La baixada es fa caminant per darrera per una canal força dreta Ressenya L uichy Josep Coll Ramon