Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2007

Els Tàrraga a la canal del Joc de l'Oca

 HOLA TRIBU, el domingo después de la consabida encigalada por las pistas de Vinya Nova y Can Jorba no disponemos a hacer la canal del Joc de l'Oca, subimos por la canal y después de algún  tropiezo llegamos al pie del camino equipado,  hace una temperatura ideal y el sol comienza a acariciar la roca hecho este que no  nos hace ni puñetera falta pues ya estamos calientes por la subida, nos quitamos ropa y comenzamos a enfilar las pulidas rampas y desplomes de la canal, el ambiente es magnifico y el Pau, esta alucinando, el paso del bloque empotrado es espectacular y una tras otra se van sucediendo los resaltes, la llegada a la cima se celebra con una bolsa de patatas y algún zumo, en la bajada invento u  sistema de rapel en tándem y uno tras otro los rapeles no devuelven al principio de la canal , Resumiendo un mañana estupenda con emoción debido a alguna piedra que tiran los de las vías cercanas y con pasos que hacen fluir la adrenalina , por lo aéreos, El esta...

Una de Calçotets

Les 5,30 del matí. Plou. Em trobo amb el Jesus i el Pau i sota el paraigües decidint el que fem. Pinta malament, amb ganes però, accepto anar fins el lloc aviam que passa. Ja pel camí deixa de ploure i mes endavant comencem a veure clarianes en el cel. Però quan arribem a Pont de Montanyana esta tot tapat i fa un fred que pela, 3 graus. Penso: avui pringarem. Però quan sortim d'esmorçar, veiem amb sorpresa que esta tot tapat.... però de BLAU!!. Avui els de dalt han decidit regalar-nos amb un dia radiant, sense vent i amb una temperatura ideal a la paret orientada al sol. La paret S. del Pic de Sant Cugat és molt ampla i gran i ens costa una mica trobar el camí fins el peu de la via. Bé, de fet ens equivoquem i en comptes de anar a buscar un seguit de fites que arrenca de l'altre banda de la central electrica, li fotem pel dret i ens liem una mica. La Calçotets és una via directa fins dalt d'una torre a 320m del terra, passant per unes plaques compactes i tecniques, dificils...

Roca Alta Via Mantecas

Escalada a la Roca Alta de Vilanova de Meià. Paratge tranquil i guapo. Escalada molt recomanable. Reequipada l'any 2006 pel Luichy i companyia. Diumenge, 21 d'Octubre de 2007. Vilanova de Meià. Roca Alta. Via Mantecas. 160m. 6a+ (V+ obligat) Cordada: Toni Ortiz, Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo. Horari; 2h 30.   Resse: J.M. Horrillo Toni al primer llarg, mantingut i espectacular

Punsola-Reniu al Cavall

 Activitat portada a terme el dimarts dia 16 amb en Manel Guasch i Miquel Castell a la via Punsola-Reniu del Cavall Bernat. La via ha quedat impecable, especialment per els que estiguin ben 'lolos' i se la currin tota en lliure. El més remarcable d'aquesta activitat és per el fet que en Manel ja ostenta quasi la categoria de septuagenari, concretament seixanta-nou anys i encara amb les ganes i forces per enllestir aquestes parets. Chapeau per ell.  Joan Coll.

Per fi piulo!!!

Epa nois! Per fi puc piular una via potent. Tot i que despres de tant de temps sense fer res he de confessar que no vaig sortir triomfant: tinc tantes rascades i tantes agulletes que no sé què és el que noto més. Un amic ens va convidar a Querforadat a la Cerdanya a fer tres dies intensius d'escalada i no ens hi vam pensar.Despres de menjar-nos una caravana important (3 hores i mitja des de Barcelona a Ponts) vam decidir fer vies curtes a Coll de Nargó. La roca és molt guapa i l'equipament em va agradar bastant. El divendres vam decidir fer via llarga i ens vam acostar a Montanisell un sector que no havia visitat mai. La Dismi va ser la via triada ja que ens pènsavem que no trigaríem més de 3 hores i que podriem dinar amb els nostres amics. El problema el vaig tenir¨(perquè els meus tres companys vam sortir-se'n triomfant) en el llarg temps sense escalar i que la via era molt mantinguda. No ho se però vaig aprendre molts trucs per poder-me'n sortir. El diumenge un...

Poesia de tardor

Hola tribu, he estat i estic molt embolicat, per aquest motiu us heu lliurat una bona temporada dels plaers de la poesia. I dit això, anem a piular.     Buscant l'amor (II)   ¿DONDE ESTÁ LA POÉTICA METÁFORA PARA ESTE MI AMOR TAN POCO DUCHO, QUE SIN DECIR POCO NI MUCHO A LA VEZ TODO LO ENTÁFORA? ES TU AMOR CUAL BRISA SUSURRANTE, COMO EL SOL DE INVIERNO: LEVE, CUAL TORMENTA DE VERANO: BREVE, COMO EL HIELO: TRANSPARENTE, COMO EL ALGODÓN: NO ENGAÑA ... CON ESTOS CAMBIOS DE TIEMPO LA GABARDINA NO ME ENGAVAÑA. AMOR QUE BUSCO Y QUE NO ENCUENTRO, AMOR QUE VA DE AQUÍ PALLÁ, QUE SALE CUANDO ENTRO Y CUANDO SALE, ENTRO ... AMOR, AY, A LA BABALÁ. A cascarla Albert G.

Desireé al Cavall Bernat

 El diumenge vaig quedar amb em Martí i desprès de molt pensar, que si la calor que si el fred, que si la roca sembla que esta molla, a final decisió va ser per la Desireé del Cavall. No portavem rese i li vam demanar una guia a uns que hi eren al parking, vaig guixar ràpidament l'itenerari en un full i ja està. Hi habia poca cosa que anotar: L1: (V+,7a) L2: (6c,6a) L3: (6c+,V) L4: ( Ae ó 8a -a discrepció-) L5: ( V+) La guia crec que era d'en Luis Alfonso i discrepo en alguns punts de la rese. Per mi L2: (V+)  i  L5:( V++) ( es força dur). Mirant mes detingudament i a tenor del meu tipus de escalada em quedo amb la rese tradicional i l'altre pels 'Lolos'. Guapa via que es pot fer a gust del consumidor i super bé assegurada, malgrat que s'ha de dir que la via en el seu conjunt es molt difícil i que els cinquès +, no els regalen. Salut, Jesús

Escalades al Marroc

Hola tribu, Aquesta setmana passada la hem passat fen turisme i escalada per terres Berebers i a peus del Atlas, El objectiu concret ha sigut fer unes vies al TAGHIA, per coneixe un altre indret que ultimament està de moda, que una vegada trepixat enten perfectament el perquè. La primera proposta la van fer el LLuis i jo i al final ens hem engrescat once col.legues per fer el viatge i la estancia més agradable. En total han sigut 4 dies de escalada i 4 dies de viatge i turisme ( Ouatzazate, Marrakesh...), que val molt la pena, i el regust de tornar a la que pugui. Be, el balanç meu de la sortideta ha sigut aquest ;   PAROI DE LES SOURCES ,   Via Rêve d ´Aicha ,    255 mts, 6a+ Via Belle et Berebere   330 mts, 6b+   TAOUJAT, Via Au nom de la reforme,   340 mts, 6c   TIMRANZINE CANYON, Canyon Apache,             355 mts, 6c+      Comentaris :  Totes les vies están equipades ,  El lloc é...

Perdó, jo seguiré piant

Aquesta vegada no ens varem deixar enganyar pel Gaspar.(només a mitges) La Cari i jo ens neguem a anar a cienfuens: sisbes i sisces sense equipar? ni parlar-ne! ens quedem amb un objectiu  mes modest i encara que mes curt bastant peleon. via albert andreu a la roca alta 120mt 6a- A-1 6 pitons, joc friends,semàfor, tascons i estrep "només" 4h per recórrer aquest estètic però desequipat itinerari.   Ens seguim negant a anar a cienfuens i ens quedem per la zona via elsa baeza a terradets 350mt 6c A0 (per gaspar) 6a A0 (per la resta dels mortals) cintes i joc de friends recomanable encara que esta força equipada amb bolts. la primera meitat de la via passa del extremadament fàcil inferior al extremadament difícil superior (es a dir A0) la segona part agafa una mica mes d’entitat encara que el estat de la roca passa de bona a dolenta passant pels estats de crocanti, fang bo i sorra compacta adreçat amb blocs de dubtosa consistència.en fi que no estic molt segur de recomanar-la. ...

Puntals d'Ager

 Dissabte 21:30, la hora que era, ja no hi havia massa esperanca de sortir i en un moment el telèfon treia fum. Demà a les set a Fabra i Puig amb rumb a Àger. El dia fins i tot en un principi es va presentar calorós, cap al mig dia es ca tapar una mica. Tot i així el dia va estar màgnific. Es parlava de fer l'Alcaid i com érem quatre vam decidir d'anar a vies diferents i l'altra alternativa, ja que era al costat va ser la Redrum. Ells expliquen que la via està guapa, i com aquesta arriba fins la feixa van sortir darrera nostre per la Redrum. Em quant a la Redrum per el que no l'hagi fet ( cosa difícil), molt maca i aconsellable. Per el meu gust el millor de la via es un primer llarg força exigent i una mica desplomat en v+, desprès els dos últims (A1/6b i 6a+), posa la guinda al pastís . Puntals d'Àger. Alcaid: Josep Solé i Toni Ortiz. Redrum: Miguel Murillo i Jesús Alejandre. Salut, Jesús

Amanita Moscata a les Bagasses

Aquest maravellós dissabte, els meus grans amics la Cari  i el Balta van a nar a pujar la gran i esvelta paret de les Bagasses de Tarrades. Si senyor gran paret. El meu entranyable amic Balta amb gran eloqüència ens và oferir la possibilitat d'escalar a questa gran paret la via " Amanita Moscata" sense pensar-lo vanrem accedir gustosament. I aixis tirada radera tirada, gaudint de tan maravellosa companya, ven puguè observar els cotxets i el trenet que corrien per la vall com  joguines mogudes per infants. Les gralles bataven les ales  per sota nostre, els voltors a mitja alçada i els ocells  per la vall,  quina sensació Senyor... Per fí arriben al tram final d'aquesta via.  I el nostre entranyable company en và tornar a insinuar la possibilidad de continuar l'esmentada paret enllaçan la via "Delinqüents". La  amiga Cari sense pensar-lo  dues vegades va accedir a continuar  a questa  maravellosa escalada, aixis que acabem  a dal...

Tapes sans Dalle a la Dent d'Orlu

 Diumenge 30 de setembre. Les nevadetes de la darrera setmana han deixat les muntanyes de l'Ariège força espolçades, fins al punt que els replans de la Dent tenien neu i deixàven regalimar aigua per la paret (el cap de corda d'una cordada occitana de la veina "Dalles blanches" va baixar força metres a causa d'una relliscada). Suposo que és un fet puntual i que amb aquest sol que fa el proper cap de setmana ja estarà tot en condicions normals. També dir que dissabte vam escalar a Collegats i que va fer bo (malgrat que el Sevei Meteorològic de Catalunya anunciava que les precipitacions serien especialment importants al pre-Pirineu occidental, o sigui, allà! Són pèssims...) Joan

Paret d'Escales via Calçotets

 Via muy guapa y bien asegurada, va bien el camelot rojo para el cuarto largo. No tine feixas tipicas de la zona. El grado es mas facil de lo que marca la reseña aunque en general es una via mantenida y homogenea. En el cuarto largo si no me equivoco  sigue la via "calçetes" del Paco Vargas y el Joan Jover. Es una fisura que hace curva que la han acotado de 6b super-guapa. Paco-puedes ir a comprobarlo pero por favor no se te ocurra desequiparla por el bien y disfrute de la peña. Buenas escaladas y cenas a todos/as. Via Calçotets : 320 m maximo 6c, obligado V+ zona Escales. Cordadas : Cari, Gaspar y Arti, Nuria Salvado. Gaspar

Retournée

Ho varem provar. Aviam que passava. I, certament, va anar millor del que em pensava. Quan baixo del cotxe per recullir al Jesús, poso el peu a terra i s'em escapa un gest de dolor. Ja se sap..... la ciatica i la mare que la va parir.La cara del Jesús dibuixa un " malament  anem però vinga, som-hi" . Bé, el cert és que les vies que vam escollir son una pasada de guapes, asequibles i clàsiques. ESTER, apunta't aquestes vies a la llista per anar fent!!. T'has de fer una llista (que pot ser molt llarga), i anar taxant.... i disfrutant. Que son cuatre dies ... i dos plou!! En definitiva varem sortir a fer un examen de retournée i la veritat és que estic molt content perqué, crec, que el vaig aprovar. Em vaig trobar força bé i gràcies a la proposta del Jesús la moral va tornar a nivells aceptables. Camí de l'Alsina  ( V+ ) Boi-Roca ( A0 / 6a ) Joan Miquel