trinxats

 El Meteocat contra-ataca i, promet que després d'aquests dies fresquets que hem tingut, s'apropa un cap de setmana digne del solstici d'estiu que ja tenim ben a prop. Fent cas de l'advertiment remenem el pou dels somnis buscant-ne algun que estigui a l'ombra. A més, avui jo he de tornar d'hora a casa perquè tinc un compromís social i això exclou la majoria de les cares nord que estan lluny i demanen una important inversió de temps a la carretera. Uns companys van a Collegats, uns altres al Canigó. Ambdós objectius son ben assenyats, però també estan massa lluny. Per un moment surto del pou de les il·lusions i trobo una escalada tant nova que encara no caigut en el magatzem dels somnis. Una via que es va acabar d'obrir la setmana passada tot i que feia molt temps que el Joan i en Llorenç hi treballaven. El Joan me n'havia parlat i fins i tot m'havia ofert d'anar-la a fer plegats quan estigués enllestida. La via està totalment a l'ombra fins ...

 Els ecopolitics del Parc Natural Cadí-Moixeró coneixen bé la muntanya i per això ens prohibeixen tot el que nosaltres, ignorants, podríem espatllar.   Com a mostra de preocupació pels intrusos urbanites, els ecopolítics han omplert el Pedraforca de cartells indicadors...però aquesta gent esta tant allunyada del que volen decidir i manar, que ens donen totes les distancies en kilòmetres!!!   Heu vist mai a un pagès o pastor dient que falten 2,3 km pel Mas? Heu vist alguna guia de muntanya o excursionisme que digui que del Refugi Lluís Estasen al cim del Pedraforca hi ha 2,7 Km? Heu vist algun cartell similar a  França, Itàlia, Àustria. Alemanya o Suïssa (per citar alguns països de tradició muntanyenca) ? Sempre i a tot arreu les distancies a peu per la muntanya es medeixen en temps. I no per caprici, si no per lògica. Qui camina li cal saber quan arribarà, i la distància no té en compte ni els desnivells ni l'estat del camí. Vet aquí la prova de com indiquen els cam...

Ja ho diu la guia, que aquesta via és una petita joia! I no és per menys. La vaig fer fa un any o així, però feia dies que ja havien tornat a entrar ganes de repetir-la. La via és curteta, quatre tirades no gaire llargues, tot just superen els 100m. Però cada llarguet té la seva gràcia, fins i tot el primer que és primer un muret amb algun pas de quart, i després una rampa mig caminant. Al final has de trobar la reunió que està una mica mimetitzada, fins i tot costa sabent on és. La segona tirada comença amb uns passos verticals de cinquè, on ja s'imposa l'escalada. Però el gaudir total no arribarà fins a la tercera tirada, que és una placa cada vegada més vertical, que et porta a un diedre que al final desploma. Allà on és difícil hi ha material molt abundant, però al mateix temps molt vell: claus de la prehistòria, que val més no provar. A més, estan en una zona molt petita amb roca una mica trencadeta, que farà augmentar de seguida el nostre nivell d'adrenalina a la san...

  Un Gran Dia és del Remi Brescó, la trobem aprop del poble d'Abella de la Conca, accessible des d'Isona (també hi podem anar per Organyà si volem). És una via força desequipada, hi trobarem tres o quatre ponts de roca i un clau en tot el seu recorregut, més un espit a la primer i segona reunió. La dificultat no és alta, homogènia en el IV/IV+, amb tres o quatre passos de Vè. Roca molt bona, adherent, amb canto. Passos aeris, i sensació de petita paret, tres largs i un total de 150 m. Vam trigar dues hores i mitja, anant xino- xano però sense badar. Val la pena dir que la primera reunió queda una mica amagada, està just als 60 m del terra, i no la veus fins que no estàs just davant. Així que has de tirar amunt amb la confiança de que ja la trobaràs... La segona tirada permet variacions de quina fissura agafar, quan flanquejar cap al fil de l'esperó, etc, molt divertit. Resum: Via Un Gran Dia, Abella de la Conca, Isona. 150 m en tres tirades, dificultat màxima Vè Gairebé des...