trinxats

Encara que a pocs metres del Somni, la passatgers del vent, és més dura i amb un equipament bastant més justet. En general i amb espits, els alejes són la nota dominant. Amb un segon llarg, 'raro' i dur que certament ens va desmotivar bastant, ens espera per el quart, un mur excepcional, tot dret amb el que babejem de valent. pol, darrer llarg del somni Un cop estem al darrer llarg de passatgers, no motiva massa  i fem el mateix que en J. Coll i Wolfgang el 15 de febrer de l'any passat, i sortim per el Somni. los maños fent-nos companya Passatgers del vent 24/10/2010 pol, santi i jesús

El dia 21 d'abril amb el Joan Boter fem la via del Tronko a la paret de Catalunya de Montrebei. La via es bastant bonica i té bona roca llevat de la penúltima tirada. l'aproximació la vem fer per Pont de Montanyana i varem tardar 1 hora i mitja i en fer la via 6 hores. La via esta poc equipada, hi ha tirades que no tenen res i cal dur el grau de 6a + clean . Dúiem el joc de micros de Camalot C3, un joc d'aliens de semàfor repetit  i els 0,75,1,2,3, i 4 de Camalot i algun tasco petit a mes d'algun universal que jo en vaig clavar un parell a la penúltima tirada que hi ha un troç una mica cutre. En general la via es força exigent. La baixada cap a Pont de Montanyana esta força marcada, l'any passat n'estava menys fresada. joan Josep Coll

-Compte, compte, pedraaa!!!- crida el meu company, uns 20 metres més amunt. En fraccions de segon, l'instint em diu que no tindré temps d'aixecar el cap, mirar per on cau el roc i apartar-me; així doncs, neguitós, m'arrapo a la roca esperant l'impacte d'un moment a l'altre i en qualsevol lloc del meu cos. Un cop molt fort i sec es produeix sobre el meu cap i la pedra segueix la seva trajectòria vertiginosa cap  al fons de l'abisme. El casc!. M'ha salvat el casc!. -Estic bé, estic bé, una mica atordit, però em refaré aviat!.- crido per animar-los.   Avui promet ser un dia difícil.   Som als començaments de la via i ja estem perduts. En mig d'aquell mar de pedra, navegant sense saber massa cap a on, ens trobem en un punt en el que no veiem cap indici de  la continuació de l'itinerari. Per arribar a peu de paret, hem hagut de baixar en ràpel per uns llocs salvatges, extraplomats, que sabíem que no podríem tornar a remuntar. Per tant, a partir d...

El Petit Diedre es una petita escalada en la part petita de Montrebei. Es un altre Montrebei, on la severitat del nom queda per mes avall, al cingle gros, el de 500 metres. Petit però bonic. Esta davant del cotxe, l'accés dona just per escalfar les cames i la baixada la tens molt a prop d'on acaba la via. Es d'aquelles vies que els Montrebeians es reserven per fer en dies tontos, quan el temps no aconsella ficar-se a una viasa, o al endemà d'haver triomfat en una via i ja en tens prou de escalada salvatge. El grau es moderat, la roca es bona i el joc del ficar i treure friends i fissurers es un bon al·licient. Aquest dissabte ens hi posem, com donant la benvinguda a la temporada. La via es un sistema de diedres i fissures agraïdament assegurables, que van variant de mida i obertura. Trobem passatges molt variats, tots ells francs, i amb reunions còmodes que en algun punt potser em de reforçar. No es necessari els pitons però poden anar be si volem anar tranquils, encar...

Ahir em vaig veure amb un amic que està passant per uns moments difícils que el tenen allunyat de les muntanyes. Li brillaven els ulls quan parlàvem de muntanyes i cims, tot buscant el dia que escalarem plegats. La mirada parteix d'un lloc i un moment des d'on s'experimenta el que es viu, ancorat al aquí i al ara, però veu molt mes enllà, fins i tot, a llocs que no em estat o a moments que encara no hem de viure. Els seus somnis de escalar son això, somnis. Si es fan realitat voldrà dir que haurà superat els seus fantasmes. Tinc un altre amic recorrent el desert, fent la marató du Sables. Amics i familiars el seguim en la web oficial de la cursa i en el facesbook, el missatges d'ànim que li enviem. Llegint entre línies, veig l'admiració i sorpresa que desperta entre qui no entenen d'aquests somnis ni d'aquestes gestes. Nomes ell sap el que deu estar patint i gaudint i nomes ell engrandirà la seva ment i el seu cor amb aquesta gesta. Quan algú gosa trencar o...