Salta al contingut principal

Pollegons de la Vinya Nova Via Kashmir

"Crosters" del Montserrat i no pas costers del Segre perquè avui la cosa ha anat d'un parell de tirades de crostes de roca poc fiable.

Al bar Cal Xicó del Bruc ens trobem esmorzant una bona colla. Fem plans i els desfem. Anem cap aquí? D'acord. Però és que... bé, doncs anem cap allà...i així anar fent i passant l'estona.

Es fa tard i ens hem de decidir. Com que el Xavi és l'unic que en portava una de cap tirem  on ell ha pensat. És una via nova als Pollegons de la Vinya Nova, tenim l'informació de la ressenya i les explicacions del Joan Vidal que ja ens avisa de la primera tirada on ha desaparegut un clau que es veu que hi anava molt bé.

Fa un dia gris i tapadot però no fa fred.

Costa de trobar el peu de via i anem a munt i avall de la canal, objectiu dels allaus de pedres de tota cabra montserratina i ecològica. En Xavi en troba una de morta que deu haver baixat amb les pedres. No plorem.

Per cert, veuràs una foto de la paret del davant d'on estem i l'important degradació que ha sofert per les purgues de pedres que hi fan les cabres. Això si, és una destrossa ecològica i a callar. Mentre als escaladors ja ens han prohibit escalar    a alguns llocs com la paret dels Trons o la Palleta on, per cert, no s'hi observa cap destrossa similar. Però es veu que hi ha un ocellot sagrat i ecològic que viu per allà... per cert, els escaladors hi hem sigut sempre allà. L'ocell hi va arribar més tard i amb el gran que és la muntanya de Montserrat va decidir fer el niu allà on ja hi passaven els escaladors regularment. Potser és que a l'amic ocell no li molesta tenir la nostra companyia. Jo ho crec així però clar, llavors de que viurien els que han de manar i fer lleis i normes i no saben viure sense tocar els nassos a la resta de mortals?

 

Tornem a la feina: La via. En general ens ha agradat i la podríem recomanar, però amb reserves. Quines? Doncs sobre tot la qualitat de la roca i les poques assegurances per aquesta roca poc compacta. La gran excepció: La tercera tirada on la roca hi és excel.lent.


 RESUM

Montserrat. Vinya Nova.

Pollegons de la Vinya Nova. Via Kashmir, 140m V+

Material: Unes 8 o 10 cintes (i en sobren), alliens i friends petits. Alguna baga per savina.

A la primera tirada ja no hi ha el pitó que marca la ressenya.

Els rappels es fan des d'un sol parabolt unit a un altre per una baga molt deteriorada. Seria bo canviar-les. Per cert, baixem amb dos rappels llargs de 60 del cim a la r2 i el proper fins al terra.

Cordada: Xavier Bibián, A.L. i Pere-Joan Bosch


Pere-Joan Bosch


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano