Donat que el dia no donaría per més ens deicidim per la serra de Sant Joan, arribem amb alguns entrabancs, a les dotze a sota del nostre objectiu. Avistem des de la pista el marcat esperó i el contrafort que segons la resse de Ferran Rodríguez, ens ha de donar la entrada a la Liron KZ. Sense aquesta segurament seria una feina complicada localitzar-la. L2. una gozada A peu de via i en veure la placa d’entrada, donen ganes d’atacar. intens i difícil. Al segon llarg, (el coralino), un bon aleje al primer bolt, una petita travessia a esquerra que ens resulta un pèl expo i un díedre a equipar, et deixa satisfet. pau a L2 Ataca JM el tercer i amb un desplom força pronunciat amb tres passos d'artifo, que els lolos fan en lliure, i placa de cinquè apretat. Comentem de com ens agradaría veure com ho fan. j. miquel a L3 Llarg de tràmit fins a la feixa d'uns cinquanta metres. I el quart, uiiiiii el quart. I pensar que vam estar a punt de baixar de R3. Recerca d’un pitó en terr...