trinxats

Ja per acabar de completar tota la feina que tenia pendent (no d'activitat), desprès de les vacances, per fi he pogut fer la Tierra de nómadas. Si, si, encara lo l’havia feta i el problema es que tothom ja la té taxada i ningú es deixava enganyar. Li vaig proposar a Joan Miquel, que sabia que seria segona repetició i va accedir.   Varem entrar d’hora i no ens va tocar gaire el sol, apart, la temperatura va ser força agradable. Tot plegat una gran disfrutada pel dia, l'entorn i per el company de corda. Com sabeu, aquesta via, va estar reequipada i amb bon criteri per Thais i Pere Forts, finalment, per el meu gust ha quedat un itinerari dels més guapos de la zona, amb ambient i molt bé protegit i el més important(donat les polèmiques que generen els reequipaments), sense afegir res més del que havia originàriament. Simplement per recomenar-la, abans no quedi més sobada del que està i estenguin la prohibició d'escalar fins aqui.   Per baixar encara que la resse indica ...

La última setmana de juliol, passem uns dies a Dolomites a la espera de que la meteo en doni un parte de bon temps, malauradament no ens van donar ni un dia sencer per poder embarcar-nos a una aventura una mica potent. Passem els dies fent turisme, esportiva, i alguna remullada. L'últim dia el varem aprofitar, a corre cuita, per acostar-nos al Passo Falzarego al Col dei Bòs, per fer la via Alverà, un elegant espigolo d'uns 350mts. i amb alguns passos de 5+. Per mi, i donat que era la meva primera visita i via a Dolomiti, vaig disfrutar de valent. El temps ja no donaria per més i com estava previst just sortir de la via, ja començaven les primeres gotes. Decidim canviar d'aires, a la recerca d'un temps més estable, aixequem la tenda del càmping de Cortina, per dirigir-nos al Oisans al sector de Cerces, allà anem a trobar Tour Termier a prop del Col du Galibier. Objectiu: Ponant Neuf (390mts. 6b), una via d'en Cambon i reequipada amb bolts per ell mateix el 99. Amb un...

Faig l'esperó Central del Becco meridionale della Tribolazione sense cordes, una via de roca de 500 metres que porta a un dels cims més guapos del massís del Paradiso. No molt difícil tecnicament però amb una segona meitat vertical, sostinguda i de gran ambient. Absolutament recomanable aquesta i altres clàssiques de les rodalies (Becco di Balsoera). Lloc magnífic: cims de més de 3000 m amb accessos secs, molta i bona roca, poca gent, un refu encantador com a base (ref Pontese)... També un intent a la cara N de l'Ailefroide (aresta de Coste Rouge) en solitari. Una gran muntanya d'Oisans amb tot el regust de l'alta muntanya: grans desnivells, terreny mixt, poc visitat, accessos i descensos llargs i per glacera. El primer dia remunto Glacier Noir i el couloir de la bretxa de Coste Rouge, on faig bivac. Després d'una nit passable dins la funda, pujo encara uns 200 metres, però per culpa d'una mala interpretació de la ressenya perdo l'itinerari i molt temps amb ...