El passat diumenge vam seguir la recomanació d'una piulada del incansable Escalatroncs, que parlava de la Matarratas de les Garrigoses, i que no la deixava pas malament. No portàvem el llibre, perquè si no, igual ni ens hi fiquem... però en fi, tampoc no va ser tant desastrosa l'experiència. A peu de via va passar el mestre Armand Ballard que ja ens adverteix que la primera tirada estava bé i també les finals, però les intermitges, que són la majoria, són herboses, trencades, perdedores, rostolleres amb una paraula. Però el Joan ja havia començat a escalar, i no hi havia marxa enrere! A més, el sol d'aquest indret és tant agraït que difícilment l'abandones, en dies fred d'hivern. Això és un petit hivernacle, sempre i quan el vent no hi bufa. Doncs al gra: la via està reequipada amb parabolts, abaix del 10, més amunt del 8. També té alguns claus força nous. El diedre de la primera tirada és guapo i ben equipat, per trobar la reunió ja s'ha de navegar una mica. L...