Salta al contingut principal

Roca de les Canals Via Sol de mitjanit

En Pere havia penjat a la web una ressenya d'una via acabada d'obrir. Ostres, diu 6b/7a però màxim obligat V+Ae, equipada, 210m,... sona bé no? A més en una paret on no hi hem escalat mai: la Serra de les Canals, a sobre d'Oliana. Si, home!, aquella que hi ha una creu al cim que es veu des de la carretera!. Almenys jo sempre me l'he mirada i sempre he pensat quina llàstima que no hi hagi cap via escalable (ja sé que n'hi ha alguna d'oberta però em sembla que poc recomanable per la salut). El cert és que la roca no promet massa però la ressenya diu: "Roca més bona del que sembla..." i és ben veritat. Sembla una grandíssima merda i en realitat només és una gran merda. Bé, cal matisar que és conglomerat que recorda una mica les Moles del Don dels Ports o a Canalda, ja més propera. Hi hem fet la tercera ascensió i els aperturistes no s'hi han esmerçat massa a l'hora de netejar la via. Possiblement quan s'hagi repetit més vegades i hagin caigut les tones de pedra en forma de llastres, repises, roques soltes, preses traïdores, crostetes (cascarilla) i també netejat de terra i sorra les preses bones, la via serà agradable de fer. Ara però, ja saps el que hi ha: sorreta i pedres que cauen cada cop que toques alguna cosa. Això si, acceptablement ben assegurada amb espits i algun parabolt.

Al final d'aquest enderroc, cosa més similar al que hem fet que no pas a escalar, hi ha un bon premi: L'arribada al cim. La vista cap a l'altre banda és preciosa. El pantà mig buit, Coscollet,Esplovins, Bucòlica i al fons Coll de Nargó. A la dreta (est) el cim amb la creu a tocar i les cingleres on hi volen uns quants voltors. Macu,macu.

Es baixa per la via a cop de rappel.En concret 5 rappels. Com que hem fet dues cordades, ara els que apedregaven passen a ser els apedregats i les cordes al ser recuperades acaben de rematar la feina. Malgrat tot arribem a terra sense cap conseqüència greu. Només dir que els rappels són d'un parabolt amb anella reforçat amb una baga unida a un spit o altre parabolt i que per tant si hi penses anar dintre d'un temps (ara les bagues estan en bon estat) caldrà que pensis a portar bagues de recanvi per si les mosques.


 

RESUM

Dissabte, 16 de febrer de 2008

Alt Urgell / Roca de les Canals. Via Sol de mitjanit. 210m 7a (V+Ae)
Material: Equipada encara que algun friend mitja ens pot anar be per reforçar algun tram. En un futur, bagues per refer els rappels.
Cordades: Wolfgang Steinher, A.S. ; Pere Forts, Joan Navales i Pere-Joan Bosch



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano