trinxats

Aquest diumenge passat es tractava de trobar un forat de bon temps, perquè la Sílvia pugui coneixer una nova zona per ella, que és la Plantació. Vam triar un parell de vies que estan molt bé per fer un primer contacte amb aquest simpàtic racó de Montserrat, que és completament invisible des de qualsevol lloc a peu de muntanya. Però un cop superat la primera pujada, deixant a la nostra dreta primer la Pastereta i després la Placa Tòtem, de seguida se'ns obre tota la multitud d'agulles i agulletes d'aquesta zona, com si d'una plantació es tractés.   Territori Dakota, primera xapa una mica alta... La primera que vam escollir va ser la Territori Dakota, a la cara oest de la Roca de Sant Cugat (error tàctic greu, mea culpa... vam passar un fred considerable al principi, perquè la placa encara estava a l'ombra i feia un vent que ens feia tremolar a un bon ritme. No obstant, la Sílvia s'ho va agafar com una escalada hivernal i no es va deixar intimidar per una mica de...

Dissabte passat, l'amic Martí ens va convèncer per posar-nos en unes vies típicament d'estiu, ja que són cares est, tirant a nord. Però l'elecció va valdre molt la pena, vam poder fer dues vies obertes per uns dels escaladors de més renom tant a Montserrat com a d'altres parets, que són l'Anglada-Guillamón a l'Elefant, i la Cerdà-Pokorski a la Prenyada. I resulta que les dues vies són una petita joia cadascuna, representant tot l'esperit de l'escalada clàssica montserratina en unes poques tirades. L'Anglada-Guillamón consta de tres tirades (originalment quatre). La primera d'elles comença amb una canal d'arbres i roca a vigilar, tipus Puigmal del Cavall. Després passa a placa, per entrar en la primera reunió en una bauma ben grossa i mega- còmoda. La segona tirada comença amb una xemeneia estreta que requereix una bona tècnica, sobretot perquè s'ha de fer mig en diagonal, anant sempre cap a l'exterior... amb tot el pati a sota! És mo...