trinxats

Aprofitem la darrera finestra de l’any de bon temps i ens decidim per instal·lar el camp base a l’alberg d’Organyà. Tot el recinte per nosaltres, una tranquil·litat absoluta i els dies de bonança han fet que l’estada hagi estat memorable. . Camp base: Organya Jesús

En general, quan parlem de muntanya o escalada, a tots ens ve al cap un cim o paret, en quin massís està ubicada, noms d’alpinistes o escaladors emblemàtics, unes condicions hivernals o no, adversitats i dificultats dels itineraris. A vegades obviem un altre paràmetre generalment associat; compartir. I ho fem a diferents nivells. Ja en un primer moment, quan intentem omplir els vehicles per compartir despeses, i a la resta no parem de compartir, taula, paret, corda, riscos, por, alegria, també hi ha temps per qüestions personals i com no per unes rialles. Nosaltres així ho vam fer, i certament compartint i rient de valent. Compartiren: Albert, Toni, Jesús, Ester, Joan Miquel, Pau, Carles i Martí. Alinya, vint de desembre de 2008.

Diumenge passat vam fer la Tope Clàssic al Cap del Ras, després de superar una pista d'accés amb un bon toll de neu. La via va ser reequipada el 2007 amb parabolts de 10 amb dos parabolts a cada reunió, un d'ells amb anella. No obstant, es troben encara nombrosos claus a la via, especialment a la tercera tirada, on, a més a més, aquests no abunden gaire. També trobarem algun pont de roca. Portàvem la col.lecció de friends fins a l'1 i tascons, encara que aquests últims no els vam fer servir apenes, però sí algun friend. La roca és molt bona per no dir excel.lent, l'equipament bo excepte a la 3ª tirada on trobarem claus mediocres i pocs. A l'última tirada hi ha 4 parabolts a la placa, però el pas d'entrada és molt difícil per fer en lliure, i amb estreps no es regala tampoc. Dubto que sigui 5+. Arribats al cim ens vam trobar amb una sorpres en forma de cornisa d'uns 2 metres ben bé. Sort que hi havia un esperonet de roca que ens va permetre sortir sen...

Dissabte fem la Directa de l’avatar al Tossal de la Feixa(fins a 6b o 6b+, 5- o 5 obligat / 160 m). Itinerari que de tan cosit fins i tot fa una mica de lleig (per exemple,no s’entén una reunió de 3 parabolts a nivell de terra), però amb una roca brutal que fa molt guapa i divertida l’escalada.   Tossal de la Feixa - Directa de l'avatar (foto J. Jover) Diumenge anem a la Cafè, copa i puro de la Roca Narieda(fins a 6a, màxim obligat 5 o 5+). Llarga escalada d’un estil més atlètic que les seves veïnes i amb una roca també excepcional. Molt maca, recomanable i sostenible(moltes proteccions són ponts de pedra). En conjunt la trobem sobrevalorada, però amb un pas força obligat a la part alta (6a). Aquí l’equipament és més que correcte, però val la pena portar 2 o 3 friends o tascons petits per reforçar algun pas. La ressenya original marca 14 llargs,tot i que la fem comodament amb 10 (amb cordes de 50 metres).   Cafè, copa i puro (foto J.Jover) Dilluns canviem els gats per...

El cap de setmana passat vam fer la Nexus a la Palleta. No hi ha molta cosa a afegir a la piulada del Pere-Joan que l'havia fet feia poc, potser val la pena que sí poden ser útils els friends fins al 3. Nosaltres el duiem perquè ens l'havien recomanat, i el vam col.locar a la cinquena tirada. A la primera tirada vam posar l'Alien vermell i el groc, i a la segona vam col.locar el 2. També vam fer servir l'1 en algun moment. De totes maneres, la via està molt ben equipada. A mi particularment em va semblar més difícil la segona tirada que la quarta. Pels ràpels van bé cordes de 60m, ja que es poden empalmar i fer-ne només 4 en lloc de 6. Resum: via Nexus (Palleta), 7 tirades - 230 m, dels quals 2 tirades amb un total de 80 o 90 m són de matorrals i tartera. Màxim obligat 6a+ (2ª tirada). Company de cordada: Toni

Hem anat a la zona de Gourette amb ganes de treure la pols dels piolets, però sense èxit. Molta neu, això si, però no transformada i encara poc glaç per aquestes latituts... Malgrat tot, força motius interessants, poc coneguts pels catalans, en aquestes valls calcàries dels Pirineus atlàntics: cara nord del Rognon i Pic de Ger, cares est i oest del Pène Médaa... Rognon i Pic de Ger ( foto J. Jover ) Recomanable el refugi del CAF de l'estació de Gourette, a peu de carretera, ben acondicionat i amb uns guardes molt trempats. Pic i Salon de Ger (foto J. Jover) Pène Médaa (foto J. Jover) Joan

Amb una mica de retard passaré la piulada minimalista de la Sangre Azul, donat que la via també ho és en termes de llargària, que són 3 tirades guapes de murs perfectes, més un parell de tirades de rostolls i tarteres, per sortir al cim, al gust del consumidor. L'entrada de la via té un pas llarg força tonto, de col.locació, després es va anar fent. La segona tirada és la més guapa, continuïtat (6a+ segons ressenya, no obligat) i molt assegurada. La tercera també maca, amb menys verticalitat. A la baixada vam fer un totxo que està una mica a l'esquerra de la via, però que comença més amunt. Es diu "Principio de Incertidumbre", i al costat hi ha una altre via (Límite Cuántico Estandar de Braguinski". Aproximació no gaire evident buscant traces de camí pel bosc. Són 20m de mur perfecte, grau indicat 5c+, amb un pas força fi a la penúltima xapa. Resum: Sangre Azul, Vilanova de Meià. 3 tirades (140m) + 2 tirades (150m) de sortida, dificultat obligada 5+/6a (pas...

No tot ha de ser vertical, també hi ha la horitzontal i el pla inclinat. No tot han de ser  parets i extraploms. També hi ha camins, senders i racons. Cims i muntanyes menys exigents però no per això menys boniques. També hi ha muntanyes properes per passejar, caminar, grimpar, descobrir indrets amagats i fonts mig colgades per les fulles caduques del faig. També hi ha muntanyes que han estat tota la vida allí però què els neguitosos de la vertical no havíem sabut trobar. Si voleu passar unes hores immersos en el cor d'un massis muntanyós, us proposem la volta al PuigSacalm des de Joanetes pel Pas dels Ganxos Nous o Canal Fosca. Una excursió circular amb un desnivell d'uns 900m. i entre 4 i 6 hores de durada que ens deixaran les endorfines a flor de pell amb una agradable sensació de benestar i de feina ben feta. Es tracta de pujar al cim dominant de la Vall d'En Bas a la Garrotxa i què, en comptes de accedir-hi pel lloc tan freqüentat del Coll de Bracons, fer-ho  pe...

En arribar a les planes lleidatanes i un cop més, mirem el termòmetre, continua baixant. Em proposem fer un esmorcar d’allò més tranquil, potser en una hora més hagi sortit el sol i escalfarà el gèlid ambient. Se’ns va acabar la botifarra i la xerrera i calia continuar camí cap a Canelles. Intuïm el sol al fons d’una banda nuvolosa, malgrat que encara, no s’atreveix a sortir.   Motxilla a l’esquena i comencem a trepitjar les primeres plaques de neu. Saludem a l’avi del Mas de Sant Pere amb un ‘bon i fred dia’, ens anima dient-nos: va que aviat sortirà el sol! Per sort així va ser, encara que l’obaga i part del camí, va ser força freda. Un cop a la pujada, ja sobra tota la roba, el sol i el fort pendent ens ha escalfat de cop. Entrem en matèria i ja des de primer moment, veus quan es d’exigent la via. Mol bona roca i uns cantos immillorables, primer un espit la resta parabolts. Superats els tres primers passos que fem en A0, la resta del llarg, es d’aquells d’apoteosis, macos de v...

Arran del post de ‘Escalar i celebrar’ i veient que surten un munt de dubtes en quant les ubicacions d’algunes vies, on comencen, quines altres vies creuen etc., l’equip dels sargantanes Albert’s, han publicat en el seu blog , una panoràmica del sector que deixa prou clar on és el inici de les vies. I deu n’hi do, vist així en panoràmic, la quantitat de vies que hi ha al sector. Bona feina companys.   Paret de la Codolosa

poc es podia imaginar aquell sicari uniformat, a qui estava deixant passar pel control d'alcoholèmia aquell dissabte de novembre a la matinada barcelonina... el mes perillós grup de neomaquis en busca del tresors dels avis com quico sabaté o ramon vila "caracremada". daniss i xaviss alies germans dalton, gaspar conegut popularment com el balta, i el que els hi portava les maletes, pau el hansel. després de "delinquir" a terradets, anar s'en amb la "femme fatale" o acudir a alguna que altre "festa" els quatre companys s'ajunten novament per atacar una nova línea, allà per les terres de lleida on els avis s'amagaven dels repressors. només per uns instants, prenent forces en una parada a ponts, els nostres amics es despisten del seu objectiu primordial... el culet de la mestressa ucrainiana de les brigades internacionals, els deixa bavejant amb el somriure congelat i la sang baixant del cervell a, ves a saber on...si els avis portav...