trinxats

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Aprofitem que encara no fa massa fresca i anem a provar la Calidònia que fa dies que tenim en cartera.  Itinerari obert per Matí Jubany i en David Hita l'estiu del 2010. Pràcticament equipada amb pitons casolans, espits i un parabolt com a mínim a les reunions.  L'itinerari aprofita la fissura paral·lela per sobre de l'arc característic per on va la via Vedaquer-Sasot, i entrant per la dreta d'aquesta per una agulla enganxada a la mateixa paret. De fet, la via anterior i la que ens ocupa podem dir que son pràcticament paral·leles. 1er llarg, dret i delicat Un cop a peu de via s'identifiquen fàcilment el primer clau casolà i les tres o quatre primeres xapes amb espits, on gira una mica a l'esquerra per continuar recte i amb paral·lel al bosquet penjat a la nostra esquerra. A uns quaranta metres haurem de flanquejar aquest bosquet amb l'ajuda d'un passamà que ens durà a al reunió a peu de l'esmentada fissura. Llarg difícil i roca a controlar, encara q...

Imatge presa fa uns dies des de la paret de Catalunya, record d'un penós dia de xivarri (com el del 'tonto del eco') i visions com aquestes. Una estela contaminant que dia rere dia deixarà el pantà com quaselvol port industrial. més desastres... A l'amo de la barca li deixem un parell de links: Contaminantes del aceite en los Motores Diesel I- Hollín Contaminantes del aceite en los Motores Diesel II- Agua i a les autoritats pertinets que s'ho facin mirar....

Aquesta via és la primera via que es va obrir al Fusell, any 1941... clàssica per excel.lènica! Per això també se li diu "La Normal", però no és que sigui senzilla o fàcil... i és que en aquestes dues agulles adossades, no hi ha res que sigui un simple passeig! Vam estar una bona estona buscant l'entrada a la via, tot i tenint una bona ressenya de l'Escalatroncs a mà. Costa molt veure el primer burilet, però finalment el vam trobar, des de dalt del promontori que hi ha a la vessant nord. Primer sembla complicat fer el pas per arribar a la roca, però al final es fa prou bé. Preferim iniciar el 1er llarg des de baix i no del sòcol Comença la fissura horitzontal, assegurada amb autèntiques relíquies de claus amb filferros d'aquests verds que semblen joguines... s'hi pot col.locar algun friend Camalot nº 2, però l'amic Jesús va preferir passar-hi en semi- lliure, per no exposar les ferralles a unes forces que estarien per damunt de les seves capacitats de res...

Fa uns dies, en una visita a Montrebei, em vaig quedar estorat per la visió d'un atemptat contra un dels llocs mes bonics i encara una mica verges que teníem. Resulta que han construït una passarel·la que uneix les dues vessants de Montrebei, en un estret de roca que hi ha al embassament, a uns 900 m del camí excavat a la roca del congost. Es tracta d'un pont penjant fet amb cable i ferro, semblant al que et trobes quan fas el camí del congost venint des de pont de Muntanyana. L'accés a la passarel·la es per un camí que a la banda catalana  neix del propi camí que va de la Pertusa al Mas de Carlets, en direcció al congost. A l'alçada d'aquest estretament de roca han fet un punt d'informació, amb un gran cartell imponent il·lustrat, on explica les indicacions i informació del nou CAMINO NATURAL... Aquest nou camí, que no es ben be un camí sinó un seguit de plataformes i escales construïdes per aconseguir una pista per caminaires amb sabates de taco, es una obra ...

Hi ha qui diu que sempre anem de cara la paret, buscant preses i maneres de pujar-les, i que no ens fixem amb tot el que hi ha a la muntanya... potser si, però si és així a mi no m'agrada anar pel Mon d'aquesta manera i no m'hi reconec. Animals, plantes... n'hi ha molts, però alguns són singulars o si més no, específics de les muntanyes que tant ens agraden. Els fruits del bosc són per si mateixos tot una matèria a estudiar. Sobretot perquè gairebé tots es mengen i gairebé tots són boníssims. Cireres d'arboç, mores, gerds, maduixetes de bosc... però n'hi ha un parell que sempre ens fan ballar el cap pel molt que s'assemblen a simple vista i per l'enrenou a l'hora de traduir els seus noms a l'espanyol. Em refereixo als aranyons i als nabius o martilles. Ambdós son petits, rodons i de color blau fosc-negre. Però hi ha un detall que fa que els diferenciem sense cap dubte: La planta. Els nabius són el fruit d'unes mates de poca alçada mentre que...

El diumenge passat vam fer una via guapa a la Roca del Corb, La Travesía de los Dioses. Són 5 tirades que es poden fer en 4 empalmant el segon llarg que és curt amb el primer.   Comença amb un fantàstic diedre, on cal escalar. La roca és una mica trencadeta en algun punt. Va bé portar algun tascó petit o microfriend per assegurar un pas on la ressenya marca A1. Nosaltres no el duiem però el Carles hi va passar igualment amb un cop de gas. A mi ja em va costar una mica més...jaja! Magnífic diedre de la primera tirada   La tercera tirada és una placa cosida de burins sobretot, la roca sensacional. La cuarta comença amb un tram herbós i acaba amb una placa fina desplomada, el grau aquí sembla una mica apretat, com també als altres llargs. És el més difícil en lliure, però es deixa fer perfectament en artifo. Placa guapa, 3er llarg   L'última tirada ja només és per superar la bola somital, aquí també va bé l'estrep si no et va bé fer un "6a+ de bloc..."   La zona és ide...

Divendres 4 de gener amb el Josep Figuereo hem anat als Espolons d'Ager a fer aquesta via. Com diuen algunes piulades en blocs de gent que l'han feta, és més una via més de caire Montrebei que d'Ager. Jo diria que hi han vies a Montrebei més fàcils i menys exposades. La via es força maca i ben trobada, a on cal escalar entre assegurances i s'han de colo-car a més friends i tascons . No  sempre es pot protegir un troç per manca de fissura o forat i aixo li dona el factor d'exposició de la via. La roca llevat de punts puntuals es força bona. El grau obligat es de 6a i les millors tirades per espectaculars són la 3 ª, 4 ª i 5ª. El material necessari a part de 14 cintes llargues es un joc de micros C3, el semàfor d'Alien repetit i Camalots fins el 2, a més dels tascons. Recomanable si es va be en el grau de 6a amb poca assegurança. Josep Coll Ramon

Dissabte 8 de desembre varem anar a Perles amb el Joan Buxo i el Juanillo, a fer aquesta via del Joan Vidal (el dia que el vegi li preguntaré que vol dir aquest nom). La via esta situada al final de la paret a mà esquerra i consta de tres tirades gairebé equipades a on cal dur algun friend i micro per reforçar algun llarg. La roca es excel·lent i el grau obligat no passa de 5+. La baixada es fa en dos ràpels. Per aprofitar el dia varem anar a fer alguns tochos de la zona Ressenya Roca i Neu Josep Coll Ramon

El diumenge passat vam aprofitar la relativa bondat metreològica per retrobar-nos amb companys amb que feia temps que no havíem coincidit. Vam triar la Plantació amb la intenció de trobar alguna cosa al gust de tots.   Vam triar primer una via realment clàssica, la Normal de la Campana. Data de l'any 1943, i des de llavors soposadament s'ha restaurat ben poc. Alguna ressenya marca claus que ara no hi són, però en canvi es troben dos espits de més que al moment de l'obertura segur que no hi eren. Són d'aquests amb xapa petita, dels primers que van sortir, i no cal dir-ho que les xapes giren lliurement, però donen una impressió de prou sòlides encara. El primer llarg comença amb una placa fineta de quart, per xapar el primer espit rovellat, al cap d'uns 6 o 7 metres. Després gira a la dreta, per sota d'un llavi que permet col.locar un friend mitjà a discreció. Roca a vigilar en aquest flanqueig ja més fi de cinquè fins arribar al final del llavi, on cal fer un pa...

Sona el despertador, i encara estic mig adormit, desplaço una mica la cortina de la furgo i veig que encara no s'ha fet de dia del tot. Els nostres cossos es resisteixen a sortir del sacs, conscients del fred que deu fer a fora. Tot es torna lent i el temps vola sense adonar-te'n, entre aixecar-nos, preparar el cafè i l'esmorzar. En aparcar al revolt i començar a treure els trastos ens quedem a quadros en veure que ens hem deixat un arnés. Tan de temps que portem amb ganes de fer aquesta via i veiem que tot se'n va a norris per aquest petit detall. Ja estem tirant la tovallola quan uns companys, d'un cotxe que fa uns minuts també ha aparcat al costat, ens ofereixen unes eslingues de càrrega que porten al vehicle. No ho dubtem i ens fabriquem amb elles un arnés que finalment queda d'allò més compacte i segur. Irremediablement el temps se'ns ha tirat a sobre i quan comencem a escalar son les onze del matí i sabem que és una mica tard, però ara que estem aquí ...

Via Nexus Com el temps no es estable per anar mes lluny, amb el Joan Boter anem el divendres 2 de novembre a fer una via a Montserrat Sud a la Palleta Est. A peu de via ens trobem al Pere fors i la Tais que faran la Scravenger i ens facilitaran la baixada per que portem les cordes massa curtes pel ràpel. Feia uns anys que havia fet aquesta via, es força disfrutona a on cal posar algun alien i uns camelots del 0,75 i del 2 a la tirada de la fissura. El grau obligat és de V+ i suposo que no cal que la recomani per que tots potser l'ha heu fet. Al final no va ploure ni feia massa vent. Via Aranya El dissabte 3 de novembre continua el temps com la economia, de fet tenim sol, núvols i algun plugim, però al final podem acabar la via. Dec ser dels pocs que no havia fet aquesta via, de fet fa anys quan encara no estava restaurada (actualment s'ha fet una bona feina al canviar les peces antigues d'expansió i col·locar unes bones reunions), vaig arribar fins la feixa intermèdia i en...

Havíem d'anar a Montrebei, però al arribar a Ager el divendres per la nit estava plovent (una vegada mes el dels Meteocat s'equivoquen misteriosament pel dissabte).  Ens quedem a dormir a la pista que va als Espolons d'Ager. El dia següent quan ens llevem fa relativament bo però totes les parets  estan mullades i regalima aigua per tot arreu, desprès de fer la pista més d'una vegada en els dos sentits anem a l'únic espero que no esta massa mullat a fer la via Ocells de Niló. La via ha estat parcialment restaurada (a les reunions els restauradors han estat una mica ronyes amb posar nomes un parabolt ) En general la via es maca llevat de la segona tirada a on la roca es discreta, esta ben trobada i els V costen. Cal dur un joc d'aliens i els Camelots fins el 2. Volíem fer una via de les curtes a la baixada a la paret de Xurulla,  però estava molt molla. En aquesta festa del meu aniversari em va acompanyar el bon company Joan Buxo Josep Coll Ramon

En arribar a peu de via tenim tota la estona la sensació d'estar una mica en el aire. Veiem que el millor és que assegurem al primer des de la savina de la dreta, ja que la que serà R0 està situada en una rampa rocosa. Encara que en llibre de l'Hita diu que són dos llargs, veiem que recomana fer la primera reunió comuna amb la Parsifal el Màgic. I és aconsellable realment. Allà, a la R1, trobem un parabolt que ens farà més segura l'espera, la resta podem triar espits que n'hi han un fum. Així, des de la mateixa, tens a la vista company per quan toqui el segon llarg. Fins aquí ens ha portat una rampeta fins al vicac de la primera lleixa. Per aquesta flanquegem cap a la dreta fins al primer espit. Total cinc espits, que superem en A0, i un bicoin que afegim al sortir en lliure. quina guarrada, tu... En aquesta primera reunió, em crida l'atenció l'estat dels burins de la Parsifal; la posició que estan, prou rovellats, part del seu cos a l'aire i una xapa, dels...

 Aquest any, durant el descans anual a la meva terra, també vam aprofitar per fer una via de paret, ben equipada amb parabolts on pràcticament no pots ficar res més, sobretot perquè no hi cap, i també perquè no cal. Vam triar una cara nord que anava bé perquè les temperatures eren com si fossin plenament mediterrànies. L'aproximació ja la coneixíem de l'any passat, unes dues horetes de bona marxa per boscos espessos fins a peu de paret. Allà, una petita grimpada ens menava directament damunt d'un sòcol rocós, on aviat vam trobar a terra un parabolt adornat amb un cordill vermell, perquè si no, això era gairebé invisible. La roca d'aquest tros de paret és sensacional, d'una adherència brutal, perquè hi ha molta erosió per aigua que deixa tot rogós com si d'una  llima amb pues sobredimensionals es tractés. Feia mal als dits i tot, sobretot als passatges més drets, on havies de tibar de dits amb ganes. Les xapes estan totes posades i bé, però les distàcies entre e...

'Roca discreta' ; Son els  comentaris que els que habien estat deixaveb anar parlant de La Penya Telera i pensava que potser s'exagerava una mica amb aquestes apreciacions, però que alguna cosa hauria de cert. Gràcies a les cent de Patrice Bellefon sempre m'ha cridat l'atenció aquests terrenys de la Serra de la Partacua, encara que a la mateixa descripció de laia guia ja et deixa entreveure que, per la qualitat de la roca, la escalada pot esdevenir arriscada.  En aquests dies sorgeix l'ocasió i et deixes portar pels comentaris d'aquí i allà. Alguns blocs que, encara que si apunten de la peculiaritat de la roca de la zona, al mateix temps ens suggereix que el Espolón de los Navarros és l'itinerari més compacte de Peña Telera i que bé mereix una visita. La via en qüestió pertany al contrafort de Peña Parda o Cobacherizas. Pic enganxat i immediatament al Sud-est de Peña Telera. L'encanteri es produeix una vegada que des de la vall albires el seu afilat ...