En acabar les ventades, el diumenge pujo cap a Hostalets a recollir a Carles per anar-hi a Ca la Montse. Per la carretera, anem veient restes de les destroces que ha produït el vent, arbres caiguts, contenidors d’escombreries, sobretot a les urbanitzacions a la que els pins abunden. Alguns massa vells, massa alts i poca soca i el fort vent ha fet la resta. Ens decidim per un bon esmorcar al bar Muntanya de Collbató, on el xivarri era l’habitual dels diumenges a aquestes hores, mercaders intercanvien informació a purs crits, cambreres atrafegades amb plats de colesterol amb pa amb tomàquet, i un molinet de cafè que no para quiet més de cinc minuts seguits. Desprès satisfets amb la panxa plena encara tenim temps de passejar-nos una estona pel ‘mercadillo’. Calces tirades de preu, mobles xulos que valen una pasta, el de Nigèria venent ulleres i rellotges de plàstic, embotits de tota mena de la república del Bierzo i gallecs, coca boníssima i la coquera també.... . Tot un input sensorial...