Podríem parlar de dos temps: El matí a Montserrat i el dinar a Sant Sadurní. EL primer ha contat amb una nombrosa desidència. Es nota que l'edat fa estralls !. Només en Xavi, Marga, Joan-Miquel, Carme, Joan & sons, Arseni i jo ens hem trobat al Coll de guirló. En Pere i la Tahís també ens han acompanyat pel matí però no tenien ganes de calçots.
Un cop a Can Maçana en Joan ha marxat amb els seus fills a Collbató a fer una mica d'esportiva amb ells. Vies de IV per començar i de 6a per acabar!!
El Xavi, Marga, Joan-Miquel i Carme han fet una bona caminada tornant cap al refugi, Coll del Portell Estret, Bisbe i Coll de Porc.
Finalment en Pere, la Tahís, l'Arseni i jo hem decidit anar a fer una via a la Monja però a mig camí hem vist que era massa tard i hem improvisat una escaladeta que ha sigut més curta de l'esperada (volíem fer més d'una via) perquè el cel s'ha cobert amb uns núvols negres i feia un vent gelat que a estones ens feia passar molt de fred.
Hem pujat l'Agulla del Capdemunt per l'Aresta Brucs, per una via que no sabem com es diu. Comença a la part més baixa de l'agulla i segueix paral·lela a la clàssica de l'aresta Brucs. Hi ha uns parabolts vells que asseguren uns passos que al meu parer son molt difícils.
Com que es d'hora baixem xino-xano i aprofitem per fer una visita a Sant Pau Vell. Quants records d'aquelles trompes del gede... i que canviat que està. Tot molt net i arreglat però ha caigut quasi tot el sostre. M'hi sobre un enorme mapa-fotografia d'orientació, però això em recorda l'avenir del nostre Montserrat: Un parc turístic (un resort) del que els escaladors de tota la vida ja en comencem a ser foragitats (veure novetats sobre prohibicions a onaclimb), encara que ens seguiran utilitzant com a reclam turístic.
No cal dir que hem trobat a faltar al Wolfgang. Ja sabeu que la setmana passada va tenir un contratemps escalant que li ha deixat el peu fora de joc per uns dies. Esperem que siguin pocs. Cuida't company !
RESUM
Diumenge,9 de març de 2008
Montserrat. Agulles
Agulla del Capdemunt. Via paral·lela a l'Aresta Brucs (no en sé el nom). Uns 80 m. 6a+ (?) obligat.
Material. Equipada amb parabolts. A la segona tirada hi ha un spit sense plaqueta. No és imprescindible però si portes una plaqueta recuperable et pot anar molt bé.
A la segona part no hi ha faltat ningú. Hem sigut 19 persones i semblava una boda!. No puc parlar pels demés però jo si que puc dir que m'ho he passat molt bé. Només els gossos de quadre sempre presents han intentat fotre'm el dinar a base d'aigua (avui he de conduir) però el Vichy Catalán ha sigut un excel·lent placebo i no ho han aconseguit.
La profunda consciència democràtica que ha fet marxar a tothom corrents per poder votar ha escurçat el sobretaula, cosa que ha sigut molt apreciada per la gent del restaurant ja que érem els darrers en marxar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.