Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

festa al peladet

Aquest cop, calia treure’m els demonios i que millor fórmula que deixar anar el cuquet, que ja feia temps duia al cap i de provar una solitària. Si, ja se que per els que teniu el cul pelat de fer-ho, això es una xorrada. Encara que estic segur que per tots, és com el primer petó. No s’oblida. Agafant notes d’aquí i d’allà, col·legues, blogs...., i cada vegada que tocava amb qualsevol aspecte del tema, s’anava format, amb més força la idea de veure’m sol davant la paret. I la festa, era la candidata idònia. Em preocupava força la corda. Bucles, pes de la mateixa, acabar fet pols de donar-me corda. La nit anterior amb els preparatius, ja ho vaig veure clar. Ho faria amb motxilla. Vaig recordar, un dia de rius amb MTOCanyoning , amb quina destresa Toni, muntava els ràpels. I el millor, quina forma més ràpida i neta de recollir-ho tot. ambient de primera El segon punt clau: autoasegurar-me. Li vaig copiar la idea a Santi. Solsament que el meu gri-gri és diferent, i vaig practicar-l...

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano  

cambre d'Aze

Evidenment el dia requeria un acte de fe. des de bon matí el dia es presentava fred i gris. abans però d'entrar en territori gavatxo, fem una paradeta a un bareto que un gran col·lega en va ensenyar. allà disfrutem del servei, l'escalfor entre currantes, bocata calent i uns cigarros. Això ens fa templar els ànims del fred dia i en un plis ens platem a sant pierre dels forcats. naltros agafem la cadira, que total son 5eurets i ens assegura sobre tot, una evacuació ràpida. detall de les nenes de la taquilla, va ser demanar-nos en un full, els noms i un mòbil. un cop tot lligat, l'aventureta comença.... dia hivernal cent per cent. dreta, el vermicelle fem un descàns raqueteixant en el cacao, tot recordan't les paraules del vell mariner Pere, Langas i Jesús