Aquest cop, calia treure’m els demonios i que millor fórmula que deixar anar el cuquet, que ja feia temps duia al cap i de provar una solitària. Si, ja se que per els que teniu el cul pelat de fer-ho, això es una xorrada. Encara que estic segur que per tots, és com el primer petó. No s’oblida. Agafant notes d’aquí i d’allà, col·legues, blogs...., i cada vegada que tocava amb qualsevol aspecte del tema, s’anava format, amb més força la idea de veure’m sol davant la paret. I la festa, era la candidata idònia. Em preocupava força la corda. Bucles, pes de la mateixa, acabar fet pols de donar-me corda. La nit anterior amb els preparatius, ja ho vaig veure clar. Ho faria amb motxilla. Vaig recordar, un dia de rius amb MTOCanyoning , amb quina destresa Toni, muntava els ràpels. I el millor, quina forma més ràpida i neta de recollir-ho tot. ambient de primera El segon punt clau: autoasegurar-me. Li vaig copiar la idea a Santi. Solsament que el meu gri-gri és diferent, i vaig practicar-l...