Una de les clàssiques travesses per l'Ötztal, al cor de l'encara més clàssic Tirol, a cavall d'Àustria i Itàlia. Alpinisme clàssic per a clàssics al país del clàssic Mozart.
Tot i que ens plantegem un ambiciós itinerari que ens ha de portar als cims més alts d'aquest país, el mal temps ens dirigeix a seguir fil per randa el camí ressenyat per l'Oriol Guasch en el seu llibre "Alps amb esquís".
1er dia. Diumenge, 16 de març
- Obergurgl a Langtalereck Hütte ( 2430m)
Com acabo de dir, neva de valent i (això no ho he dit) fa molt de fred. Agafem un curt (bé, a mi m'hauria agradat que fos molt més llarg) telecadira i anem a sopar i dormir al refugi dit Langtalereck Hütte (2.430m). Dormir i menjar correcte.
2on dia. Dilluns,17 de març
- Langtalereck Hütte (2430m) - Schalfkogel joch (3250m) - Martin Bush Hütte (2500m)
Fa un dia de pena. Boira, neva i fa fred. Per sort el vent no és massa fort. Seguim l'itinerari del llibre. A ressaltar el bonic que és passar per dins de la canal d'accés a la gelera Gurglerferner.
Just a sota del troç més redreçat qualificat de pas clau de la travessa per l'Oriol Guasch (hi estem d'acord) trobem un grup de 5 persones que fa mitja volta (Certament la cosa està complicadeta per l'inclinació i pel tou de neu que obliga a obrir una traça a nivell de quasi el genoll). Anem a parlar amb ells i... quina sorpresa! Són catalans!, concretament de Caçà de la Selva. El darrer dia tornarem a coincidir en un refugi.
Si la pujada al coll Schalfkogel (3.275m) costa, la baixada encara costa més. Ho trobem gelat i amb uns centímetres de neu pols sobre les roques que fan difícil que els grampons mosseguin quan encertes un roc sota la neu. Acabem fen un parell de rappels.
Després una molt bona baixada que cada cop ho és menys perquè el pendent es suavitza fins al punt d'haver de pujar uns 100m de desnivell per arribar al refugi. En aquesta pujada el Jordi s'emporta un bon ensurt al trencar una placa de vent. Arribem amb el llum del frontal al Martin Bush Hütte (2.500m) que també està força bé.
3er dia. Dimarts, 18 de març
- Martin Bush Hütte (2500m)-Similaun (3606m)-Similaun Hütte (3019m)
Tot i que el dia no és bo, és molt millor que el d'ahir. Hi ha boires però també Sol. Pugem al refugi Similaun Hütte (3018m) on deixem els trastos i seguim cap al cim del Similaum (3.606m). La pujada és bonica i compartim l'immensa gelera amb un grup de raquetaires. Una bona estona al cim veient l'espectacle de les boires anant i venint per arreu i un descens que per si sol ja val tot el que costa arribar fins aquí. Seria de mal gust explicar-ne els detalls...per allò del respecte als que no poden gaudir d'aquesta neu i entorn on lliscar.
EL llibre de l'Oriol avisa de la precarietat del refugi...però...l'han renovat!!! i el cert és que està molt bé.
4at dia. Dimecres, 19 de març.
- Similaun Hütte (3019m) - Fineil Spitze (3517m) - Schöne Aussicht Hütte (Rifugio Bellavista) (2842m)
Avui si!! Avui fa un dia de nassos. Cel blau, fred i vista espectacular. I l'aprofitarem al màxim. Pugem un cim al que no hi donàvem cap rellevància però que al veure'l tant imponent ens esperona a gaudir de la nevada i dreta aresta. EL Fineil spitze (3514m). Caram! Ens deixa ben satisfets a tots. Ah! Si! Pujant al coll Hauslab (3279m) trobem un monòlit que ens indica el lloc on es va trobar en "Otzi", l'home de Similaum (ja t'en passaré informació més endavant) o l'home de gel. Personalment em fa una estranya sensació estar en aquell lloc.
La baixada comença molt bé per una immensa gelera coberta de neu pols, però acaba com sembla que acaba tot en aquesta zona: Remant quan la gelera perd inclinació. Al final de la remada...pells i un altre cop amunt cap el refugi Bellavista o Schöne Aussicht Hütte ( 2842m). Al mig d'una estació d'esquí és un veritable luxe. I no és cap eufemisme la paraula luxe, eh! O et sembla que tenir dutxes amb aigua calenta i wc, tot en un estat d'absoluta pulcritud i amb vistes als cims mentre fas la feina no és un luxe? Et sembla poc? Dons i si et dic que davant del refugi hi ha una sauna de lliure accés amb un jacuzzi d'aigua calenta a l'aire lliure encara et semblarà poc luxe? Doncs escolta, vés a un refugi català i compara. I no parlo del menjar i dels "Tiroler Schlutzkrapfeel" amb salsa al pesto perquè llavors la paraula luxe ja comença a quedar curta....i el pastís de postres?. Avui ha sigut de llarg el millor dia de la travessa.
5è dia. Dijous,20 de març
- Schöne Aussicht Hütte (2842m) - Am Hintern Eis (3270m) - Hochjoch-Hospiz (2412m)
La previsió de la meteo no falla i fa un dia lleig. Molt lleig. Boires que no deixen veure res per sobre dels 3.300/3.500m, vent de 90km/h (ens ho diuen, que si no diria vent molt fort i en paus) i molt, molt de fred.
Però la gent del mai enrere tirem amunt. El vent sembla que afluixa i obren un telecadira que ens deixa guanyar prop de 400m de desnivell i ens evita pujar pel mig de les pistes d'esquí. Les traces que un guia que en el refugi ens ha dit havíem de seguir, han quedat esborrades. Tirem amunt en mig del temporal de vent, fins a un coll on hauríem de passar a l'altre banda per enfilar la gelera Hintereisferner que ens portaria al cim del Weisskugel (bola de beu, un nom bonic per a un cim, no?) de 3738m. Però un moment en que s'obre la boira ens deixa veure que no estem al coll correcte i que per allà no es pot baixar. A la nostra esquerra veiem un cim esvelt amb una fita. El mapa diu que és el Am hintern Eis de 32710m. Saps què? Avui no podrem pujar al Weisskugel i abans de tornar de vuit al refugi podríem fer aquest cim. Dit i fet.
EL descens és per bona neu fins a les pistes. Allà, la neu és boníssima i el carving surt de peli...fins que s'acaba la pista i cal apuntar cap a la quasi infinita gelera Hochjochferner. Molta molta neu i excel.lent...però la gelera és quasi plana. Quin fart de remar!!!. Sort que al final ens espera una bona pala fins el fons d'un barranc. Barranc del que haurem de sortir a cop de pells i en cosa de menys de mitja horeta arribem al refugi Hochjoch-Hospiz (2412m).
És un refugi d'estil molt més clàssic, molt ben decorat i d'aparença correcta però antiga. Però renoi! Les aparences enganyen i resultarà, al meu parer, el més confortable de tots els que hem visitat. Potser per la crep amb xocolata calenta i gelat de vainilla de postres? O pel Kaissersmarsh del dinar?
6è dia.Divendres, 21 de març
- Hochjoch-Hospiz (2412m) - Vent (1896m)
Avui teníem l'esperança de pujar al Weisskugel des d'aquest refugi que encara que és més llarg també és possible. Però tot i que a l'anar a dormir feia una nit espectacular, ara hi ha boira, bufa el vent i el termòmetre del porxo hi marca -10ºC. No hi ha més remei que donar la travessa per acabada i tirem avall. Sobre el paper la baixada no té més transcendència que el suposat perill d'allaus però al meu parer aquest no és l'unic inconvenient d'aquest camí. Resulta que s'ha de passar just per sobre d'un profund barranc. El camí és molt estret i tot i que hi ha un bon cable d'acer per assegurar alguns trams, aquest sovint està cobert per la neu que en alguns llocs és molt dura. Una relliscada en algun punt del camí seria fatal i s'ha d'anar amb molt de compte. Tècnicament és molt fàcil però subjectivament és molt perillós.
La vall s'acaba en el petit poble de Vent on hi ha una estació d'esquí i on agafem un taxi que ens retorna a Obergurgl on tenim els cotxes.
Tot i que ens plantegem un ambiciós itinerari que ens ha de portar als cims més alts d'aquest país, el mal temps ens dirigeix a seguir fil per randa el camí ressenyat per l'Oriol Guasch en el seu llibre "Alps amb esquís".
1er dia. Diumenge, 16 de març
- Obergurgl a Langtalereck Hütte ( 2430m)
Com acabo de dir, neva de valent i (això no ho he dit) fa molt de fred. Agafem un curt (bé, a mi m'hauria agradat que fos molt més llarg) telecadira i anem a sopar i dormir al refugi dit Langtalereck Hütte (2.430m). Dormir i menjar correcte.
2on dia. Dilluns,17 de març
- Langtalereck Hütte (2430m) - Schalfkogel joch (3250m) - Martin Bush Hütte (2500m)
Fa un dia de pena. Boira, neva i fa fred. Per sort el vent no és massa fort. Seguim l'itinerari del llibre. A ressaltar el bonic que és passar per dins de la canal d'accés a la gelera Gurglerferner.
Just a sota del troç més redreçat qualificat de pas clau de la travessa per l'Oriol Guasch (hi estem d'acord) trobem un grup de 5 persones que fa mitja volta (Certament la cosa està complicadeta per l'inclinació i pel tou de neu que obliga a obrir una traça a nivell de quasi el genoll). Anem a parlar amb ells i... quina sorpresa! Són catalans!, concretament de Caçà de la Selva. El darrer dia tornarem a coincidir en un refugi.
Si la pujada al coll Schalfkogel (3.275m) costa, la baixada encara costa més. Ho trobem gelat i amb uns centímetres de neu pols sobre les roques que fan difícil que els grampons mosseguin quan encertes un roc sota la neu. Acabem fen un parell de rappels.
Després una molt bona baixada que cada cop ho és menys perquè el pendent es suavitza fins al punt d'haver de pujar uns 100m de desnivell per arribar al refugi. En aquesta pujada el Jordi s'emporta un bon ensurt al trencar una placa de vent. Arribem amb el llum del frontal al Martin Bush Hütte (2.500m) que també està força bé.
3er dia. Dimarts, 18 de març
- Martin Bush Hütte (2500m)-Similaun (3606m)-Similaun Hütte (3019m)
Tot i que el dia no és bo, és molt millor que el d'ahir. Hi ha boires però també Sol. Pugem al refugi Similaun Hütte (3018m) on deixem els trastos i seguim cap al cim del Similaum (3.606m). La pujada és bonica i compartim l'immensa gelera amb un grup de raquetaires. Una bona estona al cim veient l'espectacle de les boires anant i venint per arreu i un descens que per si sol ja val tot el que costa arribar fins aquí. Seria de mal gust explicar-ne els detalls...per allò del respecte als que no poden gaudir d'aquesta neu i entorn on lliscar.
EL llibre de l'Oriol avisa de la precarietat del refugi...però...l'han renovat!!! i el cert és que està molt bé.
4at dia. Dimecres, 19 de març.
- Similaun Hütte (3019m) - Fineil Spitze (3517m) - Schöne Aussicht Hütte (Rifugio Bellavista) (2842m)
Avui si!! Avui fa un dia de nassos. Cel blau, fred i vista espectacular. I l'aprofitarem al màxim. Pugem un cim al que no hi donàvem cap rellevància però que al veure'l tant imponent ens esperona a gaudir de la nevada i dreta aresta. EL Fineil spitze (3514m). Caram! Ens deixa ben satisfets a tots. Ah! Si! Pujant al coll Hauslab (3279m) trobem un monòlit que ens indica el lloc on es va trobar en "Otzi", l'home de Similaum (ja t'en passaré informació més endavant) o l'home de gel. Personalment em fa una estranya sensació estar en aquell lloc.
La baixada comença molt bé per una immensa gelera coberta de neu pols, però acaba com sembla que acaba tot en aquesta zona: Remant quan la gelera perd inclinació. Al final de la remada...pells i un altre cop amunt cap el refugi Bellavista o Schöne Aussicht Hütte ( 2842m). Al mig d'una estació d'esquí és un veritable luxe. I no és cap eufemisme la paraula luxe, eh! O et sembla que tenir dutxes amb aigua calenta i wc, tot en un estat d'absoluta pulcritud i amb vistes als cims mentre fas la feina no és un luxe? Et sembla poc? Dons i si et dic que davant del refugi hi ha una sauna de lliure accés amb un jacuzzi d'aigua calenta a l'aire lliure encara et semblarà poc luxe? Doncs escolta, vés a un refugi català i compara. I no parlo del menjar i dels "Tiroler Schlutzkrapfeel" amb salsa al pesto perquè llavors la paraula luxe ja comença a quedar curta....i el pastís de postres?. Avui ha sigut de llarg el millor dia de la travessa.
5è dia. Dijous,20 de març
- Schöne Aussicht Hütte (2842m) - Am Hintern Eis (3270m) - Hochjoch-Hospiz (2412m)
La previsió de la meteo no falla i fa un dia lleig. Molt lleig. Boires que no deixen veure res per sobre dels 3.300/3.500m, vent de 90km/h (ens ho diuen, que si no diria vent molt fort i en paus) i molt, molt de fred.
Però la gent del mai enrere tirem amunt. El vent sembla que afluixa i obren un telecadira que ens deixa guanyar prop de 400m de desnivell i ens evita pujar pel mig de les pistes d'esquí. Les traces que un guia que en el refugi ens ha dit havíem de seguir, han quedat esborrades. Tirem amunt en mig del temporal de vent, fins a un coll on hauríem de passar a l'altre banda per enfilar la gelera Hintereisferner que ens portaria al cim del Weisskugel (bola de beu, un nom bonic per a un cim, no?) de 3738m. Però un moment en que s'obre la boira ens deixa veure que no estem al coll correcte i que per allà no es pot baixar. A la nostra esquerra veiem un cim esvelt amb una fita. El mapa diu que és el Am hintern Eis de 32710m. Saps què? Avui no podrem pujar al Weisskugel i abans de tornar de vuit al refugi podríem fer aquest cim. Dit i fet.
EL descens és per bona neu fins a les pistes. Allà, la neu és boníssima i el carving surt de peli...fins que s'acaba la pista i cal apuntar cap a la quasi infinita gelera Hochjochferner. Molta molta neu i excel.lent...però la gelera és quasi plana. Quin fart de remar!!!. Sort que al final ens espera una bona pala fins el fons d'un barranc. Barranc del que haurem de sortir a cop de pells i en cosa de menys de mitja horeta arribem al refugi Hochjoch-Hospiz (2412m).
És un refugi d'estil molt més clàssic, molt ben decorat i d'aparença correcta però antiga. Però renoi! Les aparences enganyen i resultarà, al meu parer, el més confortable de tots els que hem visitat. Potser per la crep amb xocolata calenta i gelat de vainilla de postres? O pel Kaissersmarsh del dinar?
6è dia.Divendres, 21 de març
- Hochjoch-Hospiz (2412m) - Vent (1896m)
Avui teníem l'esperança de pujar al Weisskugel des d'aquest refugi que encara que és més llarg també és possible. Però tot i que a l'anar a dormir feia una nit espectacular, ara hi ha boira, bufa el vent i el termòmetre del porxo hi marca -10ºC. No hi ha més remei que donar la travessa per acabada i tirem avall. Sobre el paper la baixada no té més transcendència que el suposat perill d'allaus però al meu parer aquest no és l'unic inconvenient d'aquest camí. Resulta que s'ha de passar just per sobre d'un profund barranc. El camí és molt estret i tot i que hi ha un bon cable d'acer per assegurar alguns trams, aquest sovint està cobert per la neu que en alguns llocs és molt dura. Una relliscada en algun punt del camí seria fatal i s'ha d'anar amb molt de compte. Tècnicament és molt fàcil però subjectivament és molt perillós.
La vall s'acaba en el petit poble de Vent on hi ha una estació d'esquí i on agafem un taxi que ens retorna a Obergurgl on tenim els cotxes.
Cordada:
Xavier Martí ; Rosa Salas ; Bernat Ros ; Jordi Valent ; Francesc Andreu ; David Terradas ; Albert Fanés ; Pere-Joan Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.