Salta al contingut principal

Via KRT a la Roca Dreta de les Valls i el vent de Mestral

Els Ports de Beseit és un lloc amb màgia, amb una llum peculiar, amb el paisatge de les oliveres, d'avellaners i d'ametllers propi d'aquest país assolellat i per tant no m'estranya que el Kildo Carreté, fa bastants anys, s'enamorés d'aquesta terra i s'en anés a viure allí. I penso com es devia de sentir quan i com va descobrir el racó amagat del Riu de Les Valls, aquest paratge quasi bé idíl-lic, amb els seus gorgs d'aigua transparent, el Mas al fons de la vall i les parets com torres de guaita defensant tot l'entorn. Me'l imagino descobrint aquest indret i devia ser una passada, veure-ho pràcticament verge i poder pensar en traçar una magnifica via al esperó Sud de la Roca Dreta. I és que la via KRT a la Roca Dreta de Les Valls és quasi be un 10 de via, bona roca, ben assegurada, amb un traçat molt elegant i estètic cercant els llocs per a on la paret deixa enfilar-s'hi amb una dificultat raonable.

En definitiva, una via per a gaudir del plaer de l'escalada i de compartir emocions amb els companys.

Però tot això se'n pot anar en orris si fa acte de presencia el temut vent de Mestral o també anomenat vent de Port, que neteja l'ambient i fa trontollar oliveres centenàries. I com si fóssim ninots de cartró que molesten al paisatge, vam estar a punt de ser escombrats d'aquest esperó per a que la roca seguís sent neta i altiva. Ràfegues de quasi bé 80 km/h. ens sacsejava fins al punt de fer-nos perdre l'equilibri a cada pas i ens feia quedar-nos quiets quan bufava, agafant-nos amb mes força del que calia. Ja a la primera reunió ens vam plantejar la possibilitat de deixar-ho córrer, però el vent encara no era massa fort i decidim continuar però quan a les tres últimes tirades ens plantem en mig de l'esperó, allí ja no hi havia res que aturés el vent huracanat i realment costava molt de concentrar-te i seguir escalant.

Llàstima, perquè la via és molt maca i l'entorn magnific però quan les condicions fan que el fort vent bufi en aquestes terres (semblant a la Tramuntana de l'Empordà) et pot fer jugar una mala passada.







Aprenguem a ser flexibles com el bambú i no rígids com les branques del roure. MaoZenGuai.


Divendres Santissim, 21 de Març de 2008.

Ports de Beseit. Arnes.

Roca Dreta de Les Valls. Via KRT, 250m. 6a/A1  Ressenya  Lo plànol

Material: només 15 cintes, bagues reunió i 1 estrep. Res mes.

Cordada: Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo

Horari: 3h.30

Joan Miquel.

Comentaris

  1. Joan Miquel22/5/08 10:13

    MOLT!! Per disfrutar com mai!. Ben assegurada i ja no hi ha les peces dolentes que hi havien abans. Te la recomano i lentorn és una passada de maco. Joan Miquel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano