trinxats

Fem la 'Retiro espiritual' del Sentinella dels Tres Ponts(Sant Honorat, Alt Urgell). Està bé, senzilleta, ben protegida, roca acceptable (millor que a la veïna aresta Idíl·lica). El lloc és solitari i recollit i el vessant prou obag com per anar-hi ara que comencen les calorades. Recomanable. Ressenya Joan Jover Salut. Joan 

 Llegamos a la via i havian 2 cordadas delante de 3 personas cada una. No coincidimos en las reuniones, afortunadamente. A media via pasamos unas 3 horas críticas, debido a la solanera que pegaba. Los pies también se nos cocieron un poco, con lo cual a partir de ahí empezamos a sufrir un poco, pero bueno, fuimos haciendo xino-xano. Llegamos a la cima a las 8 de la tarde, el camino de salida despista un poco porque sigues hacia arriba y llegas a una pared que es un poco tiesa, para intuir que sea por ahí la salida. Así que subimos, bajamos volvimos a subir  un poco más y finalmente vimos que hacia la derecha  la salida era mucho más evidente i fácil. Empezamos la gran calcetinada. Oscureció y tuvimos la idea de llamar al Alpi para preguntarle por el rapel , también a Gaspar y al Arti.  Con esto quedaron todos en alerta, y de paso nosotros más tarde sin bateria y sin cobertura, con lo cual no supieron nada más  de nuestro paradero. Decidimos que lo más seguro era ...

 Vull compartir aquesta experiència, no fos cas que algú se li acudís anar com nosaltres. -     Mira't la piulada a la web d'Inazio, sembla que la deixen bé. -     Val, jo no l'he feta, em sembla perfecte. Ja al pàrquing, els preparatius, determinant quin material cal deixar o dur. -    Els estreps no calen, només el joc de friends i agafem també els tascons. -    De resses agafa tu la del Castellet i ja agafo jo la del Jover - vaig dir. Cerquem l'entrada per a la feixa inferior, el pont d'entrada a les Bagasses a la nostra esquena i a cent metres a l'esquerra intuïm al mig de la malla metàl·lica un pas i ens enfilem per la mateixa com uns micos. -     No si val caure aquí, que ens trepitjaran els cotxes. Eh! Per unes fortes pendents anem progressant, ara un llom, ara una canal i finalment una pedrera-tartera d'aquelles de un endavant tres enredera. -    I això que és aquesta la aproximació que aconsellen- a...

 Ens alcem molt d'hora, dos quarts de cinc (quatre i mitja, pels defensors del nou català en fase de dissolució però amablement acceptat fins i tot pels més estrictes filòlegs). Com sigui, negre nit i molta son. A les set i escaig ja estem escalant. Tant d'hora? Si, perquè ens proposem fer una via de dificultat subjectiva i que malgrat que en Miquel ja l'ha fet quatre vegades cal anar amb temps. Si més no per prevenir els efectes del Sol. De que va tot això et deus preguntar. M'explico: Dificultat subjectiva. Vull dir que el grau no és alt (màxim V+) però que l'itinerari és difícil de trobar i la paret és molt llarga (21 tirades!). Tampoc hi ha masses assegurances, que no calen perquè la roca és genial i et permet nombrosos ponts de roca, merlets,arbres, tascons i friends...però clar..et falten referències per trobar el bon camí. És fàcil confondre's en un punt i difícil de sortir del possible embarcament. La retirada seria possible però dificultosa, és a dir qu...

 Quantes vegades l' essència d'una escalada no rau en els companys?...de fet, per a mi, gairebé sempre. Per això avui, encara que l'escalada ha sigut ben poca cosa, ha quedat una sortida ben rodona. Per raons de feina l' Úrsula està uns dies a casa nostra i no s'ha sabut estar de visitar, encara que només sigui per una estona, la nostra Montserrat. Ens ha acompanyat en Wolfgang que com a català bavarès o bavarès català ha sigut un veritable nexe d'unió cultural...clar que amb l'Uli no cal cap interlocutor però és una manera de justificar el nom de la piulada que se m'ha acudit. Pas obligat per Ca la guarra...perdó però em costa d'acostumar-me a segons quina canvis...volia dir al Bar Anna (pobres no es mereixen l'antic mot però...) i cerca als llibres de ressenyes d'una via que ens permeti tornar a migdia i on no ens mullem gaire, perquè encara que no ho he dit, està plovent. Amb el nom de la piulada ja us podeu imaginar que som una cordada d...

 Amb el pronostic incert de la meteo que donaven per aquest dissabte i  després d'haver llegit el magnific article dels germans Masó publicat  al darrer número del Vertex, decidim d'anar a perdre'ns pel cor de Montserrat: els Frares Encantats. Només el camí per arribar-hi ja val  la pena. Des del refugi Vicenç Barbé, agafem el camí que ens porta al  Coll d'Agulles i just a l'alçada de l'agulla de la Sens Nom ens  desviem cap a la dreta pel sender transversal de les marques blaves  que ens portarà al cor dels Frares. Camí recomanable cent per cent per  a gaudir de la sensació de perdre't enmig de la frondositat de les  canals i de les agulles emergents. Ademes convido al difícil exercici  d'anar econeixent cada agulla i cada roca. Una vegada hàgim passat la Nina, baixem pel torrent del Lloro fins arribar al peu dels contraforts de La Monja, que superem amb una  escalada relativament fàcil fins a un bosquet. D'aquí en 2 tirades i...

després de certs entrebancs virtuals i no virtuals, vaig decidir iniciar un període de reflexió.ho necessitava. necessitava buscar respostes, respostes dels amics, dels enemics, dels companys, i companyes, del gran i del petit, de l'expert i del novell ,de la dona, del home...fins hi tot com va dir aquell il.luminat vaig buscar "la resposta dins del vent" però amics...la resposta no es al vent, ni aquell a qui li demanis: la resposta es a dins teu! jo tinc el que busco, jo tinc el que em mereixo, i he d'aprendre a acceptar el que soc i el que em ve donat, i si no es el que voldria, serà perquè el que vindrà poder serà millor. i si començo a entendre que el que tinc o, el que soc, només es perquè jo soc, poder aleshores, només aleshores, podré començar a ser feliç... i a dins meu també tinc les suors fredes del descens per la feixa dels espàrrecs, i les suors fredes d'enfrontar-me a "la puñalada trapera".. a la meva esquena el dani i el gaspar conspiren.....

El Cilindre. Via Directa. 100m 6b (6a obl.) Material: Cintes express. Molt ben re-equipada amb parabolts i hi queden algunes peces velles addicionals. La via recorda molt a la Murciana del Pisón de Riglos però en miniatura i pitjor roca. Cordades: Xavier Bibiàn i AL ; Tahís Aparicio, Pere Forts i Pere-Joan Bosch Esperó Remacha. via Songoku-Krilin. 75m 6b Material: Cintes Express. Via ben assegurada amb parabolts Excel.lent calcari amb bons desploms Cordada: Pere Forts i Tahís Aparicio Paret de l'Os. Via Quimèrica Laxitud. 100m 6a+ Material: Cintes Express. Via de parabolts, burils i spits. Bonica darrera tirada amb una segona tirada amb roca no massa bona. Cordada: Xavier Bibiàn, AL, i Pere-Joan Bosch Dissabte, 12 d'abril de 2008. Pere-Joan Bosch

  I ximpun. 13 d'abril de 2008

 El passat dia 6 de març els companys Josep Solé i Albert Santiago es van dirigir cap a la Paret d’Àger amb la idea de fer 'Espiritu del vino'. Malauradament es va quedar només amb la idea, donat que van tenir de baixar del cinquè llarg. Algú que ha passat per allà i no tenia res millor que fer que desmontar alguns passos. La qüestió és que han imposibitat de fer aquest cinquè llarg i les notícies son de que falten dos xapes, concretament la segona i la quarta. Amb aquesta segona ho van poder solucionar amb un cordinillo, malgrat que amb la quarta xapa i amb aquest procediment et jugaves una bufetada. Van prendre l'encertada decisió de baixar i anar a refrescar-se a la taverna. Quedi clar que si teniu pensament d'anar-hi cal dur dues xapes de parabolt amb femelles incloses.

 Ahir vam fer la Festa de l'indi del Tossal de Mullapans (cinglera situada sota el Monestir). Està bé per conèixer un racó montserratí diferent, equipada amb parabolts, vertical i amb força ambient... Envio foto (que no és meva) amb el conjunt d'itineraris  i ressenya de la Festa. . Resse LaNocheDelLoro Joan

Concretament he trigat uns 29 anys i varis intents a repetir la vostre via, Joseps!. Ja sé que és una mica tard però des d'aquí voldria felicitar-vos per la guapa via que vau deixar traçada al cor de Montrebei, quan devia de ser una aventurassa remenar-se per aquests indrets i que amb prou feines hi havien 5 vies obertes en aquesta paret. Com us devia de quedar l'anima de satisfeta després de haver trobat la xemeneia terminal i d'arribar al cim?. Sense paraules, oi?. Difícil d'explicar tanta plenitud i emoció, no?. Repeteixo, enhorabona i felicitats. Sona el telèfon, és el Jesús que em proposa de tornar a anar a la Paul-Lalueza de Montrebei. Hi tenim un deute pendent -diu- i a mi que no estava gens mentalitzat d'anar a Montrebei se'm fa una mica difícil de pair la proposta i és que aquestes parets sempre m'han impressionat molt, per la seva llargada, pel seu aïllament, en definitiva pel seu alt nivell de compromís. Son les 10 del matí i tornem a estar al mat...

 k ctent k tic... diria en plan sms. Quin dia més maco que hem tingut avui. Potser massa maco perquè la color ja s'ha fet sentir. També ha sigut bonic poder sortir a escalar sense celebrar res, només pel plaer de sortir, amb els meus dos millors amics. Amb aquells amb qui vaig compartir la primera corda...que no era de cànem, eh! però quasi... Una Edelrid comprada entre vuit als Esports Alp de l'Albert Iglesias... temps era temps. Ens hem decidit per un lloc que esperàvem poc concorregut. El torrent de les Grutes. Això ens ha permès de fer una bonica excursió pel Montserrat indòmit i a la vegada tocar una mica de roca. Només ens hem creuat amb dos grups. Un de persones disfressades de colors i amb estris suficients com per pujar la muntanya més alta, que baixaven. Amb prou feines s'han dignat a saludar i, per descomptat no s'han apartat del camí. Es veu que això de donar prioritat de pas als que pugen ja no es porta a muntanya. Al baixar unes nenes esperaven algú al Pas...

 Roca? Això es diria al llegir la ressenya, oi? Bé, si que n'hi havia però si d'alguna cosa n'hi havia més del normal, molt més del normal! era terra. Molta terra que ens feia pensar en suggerir de canviar el nom de la via pel de "la terra per a qui la treballa". I també vegetació, però això ja és normal en aquesta paret. Això si, l'aperturista li ha donat canya a la serra i ha fet una bona tala de savines...això va a gustos però jo no hauria mutilat i tallat tants arbres.. A diferencia de la veïna "postres de músic" aquesta té algun tram més dret encara que en general la cosa és ramposa. La roca bastant bona encara que  s'ha de netejar una mica més (hem fet una de les primeres ascensions) i les assegurances... de moment bé ja que básicament son bagues en ponts de roca. Suposo que a mida que es podreixin es podrà parlar d'una via semi-equipada. A les reunions hi sol haver un spit i alguna cosa més tipus pont de roca, savina o ...

Els desnonats del món del treball hem d'anar a escalar entre setmana, perquè el cap de setmana l'hem de dedicar a la parella. Donç vet aquí que dimecres passat en Miquel i jo vàrem decidir treure el nas de Montserrat i escollírem com a objectiu la UES de la cinglera dels Espluvins. Els set primers llargs fins a la feixa són de tràmit, sense cap problema. El vuit darrers, a partir de la feixa, ja es una altra cosa. Al fer el canvi de reunió, al peu del vuité llarg i veure el diedre-fisura que s'enfilaba amunt, se m'estarrufaren els cabells com si m'haguessin posat gomina. Company, quina remor intestinal! Malgrat l'aspecte que té, el grau obligat és de V+, tot i que aquest grau al tretzé llarg, no te res a veure amb el dels altres llargs. Jo el vaig trovar molt més dur. La via está totalment equipada amb bolts i tant sols cal dur unes 18 exprés i una baga per si vols utilitzar alguna savina. Pel que fa al descens, cal anar a trobar el de la ferrada Regina segui...

Boe (ara se saluda d'un altre manera), Amb aquesta ressenya completem l'última via oberta a la Paret de la Codolosa (vessant sud-est, Collbató). Zona d'hivern, ideal quan fa fred o amb temps inestable per enllaçar varies vies. Es tracta d'un itinerari sobre bona roca amb un singular desplom a la segona tirada, força tècnic i un tercer llarg amb un parell de moviments atlétics de sortida de la reunió. Assegurat amb parabolts hi caldran 6 cintes expréss. Dedicada a tots vosaltres, companys d'escalades, gimnàs, sopars, piades i aventures de muntanya. Paret de la Codolosa (Collbató) Via: La-Tribu. 105mts. 6b+ Localització: A la dreta de la Full Equip i uns 10 metres a l'esquerra de l'Avi Trepador. Atenció: Si es vol rappelar, s'ha de fer des de la R-3. L'últim llarg de sortida, de moment, no es troba equipat, tot i que a dalt hi ha una antiga reunió. Salutacions, Jans

 Encara que  tard però... 'si hay que ir se va' El tema en qüestió és que la nostre estimada  Ester , l'impresentable d'en Jansan i l'altre acabat, vàrem  anar a escalar la paret de Narieda a la via 'Postre de Music'. Que diré que ja no sapigueu. En Jansan i jo ens varem fer  el propòsit d'escalar amb l'Ester aquesta via. I dit i fet aquest s'ha complert. És 'una dels nostres'. I així  ho ha demostrat. La resta és tot igual exceptuant que el Jansan i jo hauríem de retirar-nos, ja que posem estreps en llargs de 3º. Roca Narieda, Postre de músic 615mts Ester Mestres, Jean Ch. Peña, Pac Vargas Salut companys, Pac.

 La Paret de la Font Freda sempre m'havia fet una mica de respecte. Un lloc d'aventura, apartat, encara que al costat de la veïna Paret de Les Bagasses i amb la sempre eterna carretera a sota i el seu soroll. Però fa poc, la van fer els companys Arseni, Joan i Xavi, me'n van parlar molt be i ja em va canviar la manera de mirar-me-la. De totes maneres segueix sent una via amb compromís, ja que a partir de la tercera tirada i degut a l'itinerari que segueix una fissura en diagonal, és bastant difícil d'abandonar. I també perquè les reunions no son una birgueria, amb equipament antic (burils, ferros i algun espit mal posat) i que demanen a crits una posta al dia. Però, tot i així, si es reforcés les reunions i amb els pitons que resten a la via (pocs), l'equipament sería molt correcte ja que està molt be per poder anar equipant amb friends i tascons que acostumen a quedar molt be. La pista que està asfaltada fins el coll d'Ager, una vegada pren el desviament ca...

 Hola Tribu. Veig que torneu molt animats de les vacances i això està bé perquè doneu molta informació interessant. Per part meva poca cosa a dir, simplement que fins ara no he tingut cap esbarjo. I us direu, i a mi que collons pot importar-me, i no us faltarà raó. Així és la vida. Passa el temps, tic-tac, seguim escalant amb els amics de sempre i alguns de nous, però a vegades poca cosa se sap de qui s'encorda amb nosaltres. Està casat o divorciat?. Té assumptes pendents amb la justícia? A vegades arriba la sorpresa, tic-tac,  en forma de notícia reveladora i et quedes gelat. Sense saber com reaccionar. Deu meu, tot aquest temps i jo sense saber-ho. Em sento culpable. Aquells moments, aquelles petites pistes, i jo no m'adonava. Estavem escalant, tic-tac, gaudint del sol a la cara sud, un dia fred però esplèndid d'hivern. La revelació, de cop, com una ganivetada, Jans, ahir va ser el meu aniversari !!!.  Hósties, moltes felicitats Escofi. Gravat sobre la roca, ara ja n...

Noticias de la zona Masmut; Se han reequipado algunas vias clásicas y también hay algunas novedades interesantes. Tambien se pueden hacer dos vias en el dia si estamos motivados y se escoge bien la zona. 29-3-2007.Para empezar via "Borrachets" ( 140 m.MD/A1 o 6a/B). Cordada: Cari/Gaspar. Para ser la primera que elegimos, esta no esta reequipada, solo un parabolt en el primer largo y otro en la reunión. El resto buriles oxidados y algunos dobles, hacia tiempo que no veia este recurso. Con seguros buenos seria una disfrutada pero con lo que hay actualmente,forzar en libre da miedo. La roca del primer largo es también dudosa aunque va mejorando. Final de puta madre. Como que el parking queda cerca le metemos a una via nueva la "Fisura Carrasca"-135m (V/A0 ó 6b). Esta si toda con parabolts y con pasos explosivos. El 6b es para romperse, aunque en acero se llega bien. Via superdisfrutona y roca riglera. 30-3-2007. Via "Tot un Solé (145 m. MD+ o 6a).Cordada: Cari/...