trinxats

Dissabte de mal temps tancat i persistent a Ull de Ter, on neva tot el dia amb intensitat. La part bona és que hi ha poca gent i fem la megaclàssica canal Estreta absolutament sols. Bones condicions, tot cobert de neu ben transformada i amb els dos resalts habituals de glaç empetitits per les generoses nevades d'aquesta temporada.   Gra de Fajot Petit (foto J Jover) Jornada agradable i nadalenca, gaudint de les darreres neus i posant a proba les membranes dels anoracs, que mai són ni tan impermeables ni tan transpirables com voldriem... Gra de Fajol. Canal Estreta (foto Gerardo Delgado)     Joan  

Una petita joia al Pallars Jussà, prop del poble de Figuerola d'Orcau entre Tremp i Isona. La paret de la muntanya de Sant Corneli i concretament la via BonPas és l'itinerari què escollim degut a les bones referències del Pere-Joan i companys que ja l'havien fet. Moltes  gràcies, companys!.   Paret aïllada, lluny de tot, equipament just tirant a escàs, realment podríem dir que allí tot és una mica aventura. La pista netejadora de baixos rodants, l'aproximació, la tornada, unes bones sessions de  caminar per terreny gens marcat, descobrint a cada moment el millor indret per seguir i no acabar retolat de vermell.   Silenci. Ni una sola veu, ni un sol soroll, ni de aprop ni de lluny, només el paisatge és el protagonista i nosaltres uns violadors. Tot perfecte per sentir, qui vulgui o pugui fer-ho. Vam arribar amb silenci i ens vam anar en silenci, parlàvem fluixet  per no trencar l'encís. Vam arribar que un tel gris ho cobria tot i a poc a poc, als nostres p...

Vieta recomanable d'aquest cingle proper, assolieat i força concorregut. Es tracta d'un itinerari de 4/5, amb 2 passos de 5+, i 120 m de recorregut). Estil  semblant a la veïna Ardeví, segurament una mica més difícil però també més protegida, amb un primer llarg especialment guapo. S'hi pot anar amb bagues i mosquetons, però ajuda un tascó mitjà/petit pel primer llarg. Descens en ràpel pel mateix itinerari, o continuant fins al cim de l'agulla (100 m de 2/3) i pel joc de l'oca (o camí de coll muset). també possile per la canal del costat, rapelant dels arbres, però cauen pedres. miranda de can jorba, via glòria (foto j jover) joan

Dissabte 21 de març amb el Wolfgang fem una nova via oberta per el incansable Luichy al Pic de Sant Cugat. Es tracta d'una via que va a buscar la gran agulla de la aresta amb 12 tirades  equipades amb parabolts, el grau obligat es 6a/b ja que hi ha alguna tirada a l'agulla en que les assegurances allunyen. Cal dur 24 cintes(la meitat molt llargues) pel llarg de 55  metres de 6c. A  mes dúiem un joc de microfriends que varem col•locar en un parell de llocs. També cal preveure una baga per ràpel  per baixar de l'agulla al coll. La via es maca encara que a la part baixa no te ambient, però les 5 tirades de l'agulla canvien totalment la tònica, son força aèries i boniques. La roca es força bona llevat de la ultima tirada de III i algun tram crostós a la tirada de 6a de l'agulla. A la baixada varem seguir les indicacions del Luichy, però la desgrimpada de l'agulla es molt perillosa per lo descomposta que esta la roca, sort que  varem trobar  una petita sa...

Amb l'amic Eduard Ruiz fem aquesta via oberta per el Guillem Aries. A l’aproximació agafem la vall que surt just passat la masia de Santaeularia, (tal com surt a onaclimb) i desprès d'una hora de pujada amb tècnica 'jabali' entre punxes trobem el bon camí. La via m’agrada’t, esta molt equipada (algun parabolt hi sobra, però el mèrit el te l'equipador del 'curro' que ha fet i del que nosaltres pugem gaudir). Fan falta unes 15 cintes (no cal xapar tos els parabolts).   La dificultat de la via per tirada es: 6a+, 6b+, 6c(amb 3 passos de Ao), 5+ (en aquest llarg s’empalmen dos fins la feixa), 6a i 5.   Com duia un GPS us passo uns wayponts: Parking per a cotxe normal ( a uns dos km de Santaeularia):31 T x=356112, y=46770017 alçada 750 Final camp d’ametllers vallat: 31 T x=356097 y=4670233 alçada 772 Peu de via de l'Avatar: 31T x=356244 y=4671522 alçada 1097 m Març del 2009 Josep Coll  

Si la setmana passada l'estrella de l'esmorzar a Artesa de Segre va ser el morro de porc, aquest dissabte ha estat la botifarra. La botifarra negre amb pa amb tomàquet i la botifarra d'aproximació i descens de la paret de Sant Corneli. Després de tants anys escalant, tantes vies i parets, sembla impossible que encara pugui descobrir nous indrets prop de casa. I ara que he pogut conèixer aquesta nova paret que es troba al Pallars Jussà no entenc com no hi havia estat abans. Més encara quan el Xavi i l'Arseni ,que ja hi havien estat, n'havien explicat els encants repetides vegades. Com sigui, aquest dissabte hi he estat. Quin plaer retrobar l'escalada tal i com jo l'entenc autèntica. Un indret salvatge on no hi ha ni camí per arribar ( i així tinc les cames destrossades a esgarrinxades). Cap rastre de "in-civilització". Magnifiques vistes sobre el Montsec, Boumort, el Pallars Jussà i des del cim el Sobirà. Silenci. Cel blau, blau intens. Solitud ...

La Tasconaires és una via oberta en una recó amagat del congost de Montrebei. Concretament a la paret de la Portaclusa què té en el cim la Torre de Les Conclues, que definim com una antiga torre de guaita a les portes del Congost, albirant i defenent les terres  a cavall entre  Aragó i Catalunya. L'indret és totalment màgic, per la seva solitud i el seu aïllament, per la seva bellesa, pel poc trànsit del personal i pel què té de recòndit i amagat. Un lloc per perdrés, o si mes no, per sentir-se perdut, en un dels pocs recons que resten al país encara per sentir sensacions de llibertat i d'allunyat de la civilització. Realment ens costa d'imaginar com es va poder descobrir aquesta paret i pensem què, només recorrent el congost amb barca els aperturistes es podrien donar compte de l'existència d'aquestes roques. Tot això també ens fa pensar en la bellesa de l'excursió que s'acostuma a fer en canoa recorrent tot el Congost i seguint per sota d'aquests es...

És curiós que a l'hora de triar la via, al bar d'Artesa, algú va dir que "no serà una via que habitualment caracteritzarien com a Només Per Col·leccionistes", ja que només la coneixia un de nosaltres, cosa que finalment s'ha complert. I jo que volia fer una via equipada... L1: primer tram trencat i assegurat amb dos espits i un clau, equipament que després de veure les altres tirades es pot definir clarament com a sobreequipat. El que és cert és que no s'hauria pogut protegir. Aquest tram marcava IV+, però semblava més. Després hi ha un bon tros de mur desplomat de V, que tirava enrere contínuament. Es podia protegir amb friends petits/mitjans. Tot plegat bastant expo, tot un repte pel que comença de primer. L2: sortida de la reunió cabrona, marcava 6a, però la protecció era la pròpia reunió, i els  espits d'aquesta reunió ballaven tots dos... Es podia posar un friend petit i un tascó una mica més amunt, però penjat de mala manera. Un cop superat e...