trinxats

 Estada a Cogne, vall subsidiaria de la d'Aosta, en el massís del Paradiso (i un paradís del cascadisme!) Molt bones condicions en conjunt, amb la majoria de clàssiques fàcils formades i moltes de les difícils també. Hi ha força neu però durant aquest llarg anticicló s'han traçat totes les aproximacions i no calen els esquís enlloc. Flasch estivo Fuimana di money Pattinaggio artistico Hem fet: -Valnontey: Fuimana di money (II/4, 200 m) -Valeille: Pattinaggio artistico (II/3, 200 m) -Valeille: Lillaz (II/3, 200 m) joan

Ja he llegit vàries piulades d'aquesta setmana i em temo que em repeteixo força ja que tothom ha acabat als mateixos llocs: A aquell pam quadrat que queda de neu, és a dir a Boí. Així doncs poca cosa a afegir: Molt poca neu encara que queden racons per esquiar, dia de calor i cel infinit, neu bona (pols/podrida) en orientacions solelles i no tant bona (gelada/crosta) en orientacions obagues. No sé quin risc d'allaus posen els entesos però a mi em sembla que ni fen una bola amb la pala (si trobes prou neu per fer-la) la faries rodolar avall. Per això ens proposem una ascensió amb bona baixada garantida. És a dir, pujar per la muntanya i baixar per la neu asfaltada (i estupenda) de les pistes. El sacrifici del soroll a canvi del plaer de lliscar. Pugem per la carena que va des del Pic de la Pala del Ginebrell fins al cim de la Pica Cerví de Durro. Quasi ens calcem els grampons a la part alta ja que la neu és molt gelada, hi ha pedres i una caiguda et portaria cap a un corredor pr...

 eiiii..... per fi puc piar, JA HE ESCALAT, YIIIIIIHAAA...., amb la bestia del meu cunyat ho sento, pero no tinc fotos vaig fer la terra de nomades al pollego est, esta reequipada amb parabolts ha quedat molt be, 1 llarg ja no hi han burils trencats al 6a+ 2 llarg hi ha un clau molt maco, que abans no hi era, abans del primer parabolt que esta una mica lluny 3 llarg tan xulo com abans per possar friends al 4 llarg de 6b, molt encertadament per mi, han deixat els claus que li dona un toc clàssic i els 2 seguents son mig tramit de sortida, jo recordava un buril a l'ultim llarg de 4 grau, pero ara ja no hi es, o potser anava tan happy que no el vaig veure aixo si, a les 5 tots els caçadors donan pel cul, els cabrons tota l'estona foten trets per tot arreu, paciencia i prepareu-vos, d'aqui poc romeria atos escaladora: el plan sera: intentar sortir a escalar un grup, qui vulgui i de bon rotllo, i anar repetint si agrada i tot va be, basic pero xulo fins aviat ferran

 El Tercer Hombre, guapa via al sector Cap del Ras al Montsec d'Ares, requipada per Felipe Oblanca y Manuel Pedro l'any 93. Aquest dos escaladors van ser molt prolifics en aquesta zona i crec que els hi hem d'estar agraïts per la tasca d'apertures fetes, aixi com el tarannà que van donar a les vies. Tot i sent vies amb llargs molt dificils sempre van deixar la porta oberta al menys dotats (com el que us parla) al fer obligades dificultats maxim de 6a/V+. Tot i estar oberta  originalment amb burils, que encara estan en molt bon estat, la via no està reequipada totalment i només hi han alguns spits i parabolts de 8mm. en alguns llocs. Suposo que dintre de poc  li caldrà un reequipament però  ara per ara, l'equipament és encara molt bó. El traçat molt intel-ligent va enllaçant plaques d'una roca fantastica i gens pulida i fa que sigui de les vies mes llargues del sector amb 8 llargs. Com sempre, l'entorn d'aquest indret del Montsec, ens depara sensacions mo...

 Veient l'esgarrifosa activitat hivernal dels companys cascadistes, està clar que visquem en móns diferents. Uns fugint del sol, escalant a l'ombra per conservar les condicions del glaç. Els altres mandrosos al bar esperant que surti el sol i escalfi la beneïda roca, tot i que quedant amb el Paco es triga bastant en veure el sol. No sé si a la majoria de vosaltres us agrada el gel, jo ni als cubates. El meu 'piolo' és un ace-six del segle passat quan va començar l'era piolet-tracció. He vist lliscar muntanya avall uns quants i la veritat és que per trobar-hi condicions òptimes, te les trobes una de cada cinc. Quins collons teniu, els qui us agrada això. En fi, com la muntanya és variada i ho permet amb el Paco i l'Escofi ens vam anar a la Paret dels Collars (Alt Urgell) a fer el camí d'Alfons Baró. Via en conjunt bastant maca, tota en diagonal cap a la dreta. Amb una primera part d'adherència força fina, sobre tot el tercer llarg i la resta més vertical ...

 Hello tribu, despues de la concurrida convocatoria de la semana pasada i en vista de la respuesta ( el Pau y la Ester quedan disculpados ), decidimos salir a hacer  la TERESINA, ferrata mitica donde la haya, al final nos vimos en Santa Cecilia el Pau ( mi hijo ) y yo, salimos del coche a las 12:00h y enfilamos la canal de la llum ,o lo que queda de ella , superando bloques y resaltes, alucinando de lo que es capaz de hacer el agua cuando se enfada, ya con el tono muscular cogido, llegamos al inicio de la ferrata, el comienzo no defrauda un angosto paso por debajo de un bloque empotrado , le siguen unas rampas que te llevan al famoso puente , donde el equilibrio se pone a prueba, le siguen unos muros verticales que nos llevan a un flanqueo muy espectacular , tras el cual, solo  nos queda encaramarnos a la agulla de Santa Cecilia por unos muros muy vericales y divertidos , bocata del 15 en la cima con los piris nevados de telon de fondo, tras un merecido descanso ¡¡¡ las t...

 L'altre dia em van fer arribar per email un poema que em va fer reflexionar i voldria compartir-lo. Aixi doncs. allà va i ... "reflexionem-hi si us plau". (Aviam si li torno a despertar a l'Albert la vena poetica.......) I anar encaixant 'dugamant'. Joan Miquel. Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no se atreve a cambiar el color de su  vestimenta o bien no conversa con quien no conoce. Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones, justamente éstas que regresan el brillo a los ojos y  restauran los corazones destrozados. Muere lentamente quien no gira el volante cuando está infeliz con su trabajo, o su amor, quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir atrás de...

Resum de la activitat portada a terme el cap de setmana pasat per els companys Joaquim, Oscar, Toni i els germans Santiago. Queden els cinc, fleten un cotxe i posen romb a Malaval, on s'instal·len a una Gite de Le Chazelet, poble a 5km de La Grave, força bonic. Ja amb el programa preparat es dirigeixen cap a la vessant sud. Baixen desprès de comprobar les condicions de la Caturgeas. (segon llarg cutre). No hi ha rendició i opten per la segona alternativa, Les Moulins Classique, cuatre llargs de 4+. Un cop superat en Santi l'últim llarg i a causa de que el sol fa la seva aparició, es converteix aquest últim tram en una glaçada dutxa. Tots cap a baix devant del perill de caiguda de glaç i neu. Per el segon dia es dirigeixen cap a Les Fréaux, a la vessant nord, amb l'objectiu de la  cascada de La Croupe de la Poufiasse 4+ 220m. Bon glaç sense aigua amb un tercer llarg clau, dur i mantingut. L'endema encara quedaven ganes d'escalar, però cau una nevada bastant forta i...

Us deixo la piada de la sortideta del dissabte 19, encara que no és una escalada, però ens va anar bé per a fer entrenament, a que si nois? Dons,  vàrem anar a Andorra "Gran Valira" a fer una esquiadeta, un dia fantàstic, gens de fred un sol espectacul·lar i la neu acceptable, bé per a mi després d'un parèntesi de 10 anys poc més que la vaig trobar perfecta. El retrovament amb l'esquí va ser  per a mi una dosi de força, emoció etc. A més, vaig tenir la sort d'anar acompanyada d'uns molt bons esquiadors, quin ritme ... quin nivell ...  i a més,  a tot això he d'afegir que vaig riure molt, va ser un dia molt agradable, vam compartir moltes xerrades, vaig conèixer en Pere-Joan (eiii, t'he posat a llista bona eh!), en fi, m'han quedat moltes ganes de tornar-hi,  així que com que  encara queda temporada, espero que ho poguem tornar a repetir.   Una abraçada Ester Dissabte 19/1/08 - "Gran Valira"   Joan Miquel / Pere-Joan / Pau / Ester

 Un potent anticicló propi del mes de Gener, o també dit "Les Minves de Gener", s'ha insta-lat a sobre nostre i mentres va fonent les poques neus del Pirineu, ens deixa gaudir d'un temps esplendit i per tant a la paret del Serrat dels Monjos, cara sud, passem una certa calor. Escollim la via Graffiti, que a la guia Montserrat Sud la deixen bastant bé, encara que ens fa bastant de respecte l'última tirada que li marquen de 6b+, però pensem que no serà obligat. Ens costa una mica trobar l'inici de via doncs no es gens evident, però després d'anar cap aqui i cap allà, recorrent el peu de paret al final decidim de començar en un lloc que esta a l'aplom d'un gran sostre i a on es veuen uns espits. La primera tirada ja ens diu que no serà gens facil tot plegat, ja que hi ha uns pasos marcats de V+ que ens fa suar Deu n'hi do. La tercera tirada, a on també dubtem cap a on va l'itinerari (no anar cap amunt a cercar una reunió amb unes bagues blaves...

 Amb l'amic Jesús decidim d'anar a escalar el diumenge, entre altres raons perqué preveiem un fort vent pel dissabte, com així va ser. L'Aranya és una ja clàssica i recomanable via a la paret sud de Montserrat, concretament al serrat de les  Garrigoses ( molts de vosaltres ja ho coneixeu), bastant llarga, 360m, tallada per un camí i una feixa per a on es baixa. La comencem des d'abaix de tot, que té 2 tirades bastant dificils i no massa equipades, concretament la primera. A la via cal portar friends per acabar d'equipar en algun lloc, concretament cal portar els friends groc, el vermell, el verd i algun de petit. I sobretot no us encigaleu a la 5a. tirada (la segona després del camí) i no aneu a la dreta després de la reunió seguint uns espits perqué son les assegurances de la via de Don Cipote, seguiu per un diedre que queda a sobre de la reunió (molt evident) i quan s'acaba flanquegeu a la dreta a buscar un altre diedre fins a la sisena reunió amagada una mica...

 ESQUI DE PISTA A LA MASELLA. Ho poso en majúscules per fer-me vergonya a mi mateixa. Ens vam mirar la meteo ja que volíem fer esquí de muntanya sortint diumenge i sense tenir que aixecar-nos a les 4 del matí. Traducció: volíem anar a vallter, però la previsió de vents forts, torb i que havia fet molta calor durant la setmana, ens van fer tirar-nos enrera en previsió de neu gespa i final d'etapa al Coll de la Marrana. Vam decidir fer el totxu de l'esquí de muntanya... però com cada cop ens vam arrepentir un xic. Millorar tècnica sí però evitant els forofos de pistes que atropellaven a tothom i els snowerus que et derrapen a sobre. Un dia molt macu i una bona esquiada... a pistes!!! Un petó molt fort i espero que aquesta setmana pugui fer una bona piada.. mon

 Aquest divendres diuen que ha nevat força ì que de cara a dissabte el temps millora ràpidament gràcies al fort vent de l'oest. Ens ho creiem i renunciem a la neu pensant en el vent. No sé que tal al Pirineu però a Montserrat aquest cop la claven. Dia ben clar i fort i gèlid vent de ponent.   Al bar Anna on coincidim una bona colla decidim anar a u lloc baix i encarat al Sol. Volem empalmar dues vies i les dues tenen nom que fa referència al Sol. Efectivament no tindrem problemes amb l'apreciat astre, però si amb el vent que a estones ens fa passar una mica de fred i incomoditat.   Anem sis companys amb l'alegria de retrobar-nos després d'un temps i d'anar a un lloc tranquil que a tots ens agrada molt: La zona del Faraó.   Ens dividim en tres cordades i escalem en vies diferents però properes. Dos cordades comencem pel Faraonet i seguim pel Faraó mentre que l'altre va directament al Faraó.   La nostra escalada no és difícil encara que té algun "passet"...

 Si amb l'excursionisme he intentat explicar la manera en que visc la muntanya i no me n'he sortit (la majoria encara no m'enteneu), desisteixo d'explicar com interpreto un concepte tant profund com és l'amistat. Doncs ara agafa una cosa i l'altre i barreja-les. El resultat és una explosió d'emocions que no em veig en cor de descriure però que si que puc dir que m'han proporcionat un dels millors moments de la meva vida. Moments que ara et piulo.  10 de gener. Aquest és el dia en que vaig aparèixer en aquest Mon ja fa molt, molt de temps. Tant com 18.250 dies!  Quan vaig celebrar el meu 30 aniversari ho vam voler fer d'una manera nostre i no se'ns va ocórrer res millor que pujar al Cavall Bernat. Així amb l'Oscar foníem una serie de simbolismes. Dos amics que vam començar a escalar junts, el Cavall que és símbol de l'excursionisme i escalada a casa nostra, Montserrat, etc...  Deu anys més tard ho vam repetir. Aquest cop era festa gran. Qu...

Hola tribu, La setmana pasada vem anar a fer cascadas als Alps. Vem anar a la Vall de Freissinières el Josep Sole, el Santi i jo. Els temps va ser molt bo i les temperatures també fins -8ºC. La primera cascada va ser Les Larmes de Nicodème 150m, III/4, situada al fons de la vall. La segona Ice Pocalypse 100m, III/4+, situada a l'esquerra de la Tete de Gramusat a un pany de paret més humà. A la  foto  de la aproximació mostra el horrors de la Tete de Gramusat i podem veure a l'esquerra de tot el inici del primer llarg de Ice. A les fotos podem veure el Josep al primer llarg de Ice al peu del tros de 80º, a l'altre el Santi es a la reunió i el Josep a passat lo més dur de 90º del tercer llarg de Ice. Cascades força boniques a un entorn acollonant.   Marti

 Ens han dit que els reis ens porten neu...i de ganes de neu, pocs saben les que en tinc. Tantes que després de l'allau de respostes al meu mail proposant una sortida, he decidit anar-hi sol. Abans però, faig una segona crida i aquest cop  responen el Xavi i el Wolfgang (d'altres també però per dir que no poden sortir). Això si, compromisos familiars (és la nit de reis) ens obliguen a tornar d'hora. Hem llegit que al Pirineu oriental han caigut 30cm de neu... doncs ja ho tenim! Cap a Vallter que és el lloc ideal per a una matinal. A l'estació hi ha poca gent, de fet encara no han obert. Només gent d'esquí de muntanya. Com ja vaig apreciar i explicar en una piulada de l'any passat, en l'esquí de muntanya (almenys en aquests llocs tant freqüentats) s'hi aprecia una subespècie de personal. Son una mutació resultant de l'esquí de pista, escalada esportiva i en general nous urbanites competidors d'esports d'aventura. Se'ls reconeix per moltes ...

El poblet de La Grave (Ecrins) és un reducte de pau i tranquilitat, relativament proper a Barcelona i amb dos grans atractius: cascades de glaç i esquí fora pista. Per a qui no ho conegui, volia recomanar el gran descens que parteix de l'estació superior del telefèric de La Grave (Les Ruillans, 3200 m). Presenta 2 itineraris principals (amb les seves variants), ambdós de gairebé 2000 m de desnivell. Alerta, es tracta de fora pista, terreny de muntanya no balitzat ni preparat, on cal informar-se de condicions, meteo, risc d'alaus... Però magnífic, solitari i amb grans vistes dels vessants N de la Meije i el Ratêau. En el proper poblet de Les Freaux hi ha una Gîte d'etape anomenada CAMP DE BASE. És propietat d'un guia català (de Perpinyà) emigrat a aquesta vall obaga per amor a les muntanyes solitaries. No cal dir que és un molt bon coneixador del lloc i us podrà assessorar del que convingui. Bé, he intentat vendre bé la moto, no se si ha colat (en cas contrari mireu ...

No és que m'hagi tornat "pijo" de cop, si no que és així com és diu la via que vam fer aquest dissabte passat: Chachi Piruli a l'Elefantet  a la zona del Monestir (amb campanades i tot). Via molt recomanable amb 2 tirades dificils i la resta anar fent.  Per cert, m'he enterat que la via va ser oberta per l'Isidre Jané i el nostre company de joventut el Quicu (Francesc Salvadó, el webmaster de Kpujo.com). Des d'aqui, salutacions Quicu i enhorabona per la via!! Encara que sembla ser que quan la van obrir no hi van posar  tantes expansions com ara, que està reequipada amb parabolts.  Bé, a mi m'està molt bé aixi com està, es a dir que no sobre res però et dona moral per aplicar la Teoria del Metre Quadrat (no és meva) que consisteix en anar pujant pensant només en el metre quadrat que tens just devant teu. Ni mes amunt ni mes avall. Penseu-hi. I chimpum. Joan Miquel Dissabte, 5 de Gener de 2007. Montserrat. Zona del Monestir L'Elefantet, via Chachi...

A aquestes edats i amb canalla les activitats extremes estan a l'ordre del dia. Nosaltres també hem fet arboring, ice-coving, i cadiring-extrem, fins i tot hem fet un rostoll de 6a amb el joan miquel, aquest mateix mati d'abans de reis tot bufant-nos els dits perqué els putus nubols no deixaven acabar d'escalfar  la roca. per  cert, encara que sigui a frança, allà també t'ensenyen a posar-te l'arnés, no us penseu!   En fi, que us portin moltes cosetes els reis.jo els hi he demanat una motxilla, tres bebaixas i una nòvia, però no se si perqué encara soc un nen, o decididament republicà, normalment no em foten ni puto cas i no m'envien mes que la mitat de les coses....   AMOR I PAU per tots i totes

Enviem salutacions a tots desde la Selva Negra a Alemania. Un fred que te peles i una qualitat de neu inmillorable. Forfaits tirats de preu i bones saltxitxes, cervesa i per suposat el Glühwein calentet (vi calent aromatitzat, que el té és una mariconada).   A la foto vista sobre selva negra, la franja que queda al fons al sol, son els Alps.   Joana i Annalisa

I com de pujar estracta, el  día  28 de Decembre ens varen dedicar a pujar-nos pels arbres. una bona opció per cremar els torrons i amb companya del  mes petits de la family. Per asesorament del  expert amb  "Arbologia"  el Sr.Carlangas ens dirigeix al Bosc Vertical de Mataró. La veritat que va ser molt divertit, fins i tot ens van ensenyar a posar-nos els arnesos. Com pugueu veure  la activitat ha sigut  constant, dura i sense baixar nivell, a veure qui el supera . Apa I per acabar l'Any 2007.El día 30 de Decembre , l'Ester i jo varem fer la primera  hivernal del sector, ( donç he agafat un gripàs de collons) varem pujar la  Pic del martell a la via  " NO SE" . Ara si que  va disfrutar  la punyetera, que si un paset per açi que si un paset per a lla. En fí ja si trova. D'açi a dos dies  a la "NO SE " del  Capitan . Salut, Pac.

 Primera ascensió a la cara oest del Pic Baxouillade, a la vall d'Orlú. Es tracta d'un corredor ben encaixonat i estètic, el motiu més evident d'aquest vessant (però com es pot veure a la foto hi ha altres itineraris per obrir, jo he buscat en diverses fonts i no sembla que hi hagi cap altre via). Aproximació feixuga, de 1000 metres de desnivell i obrint traça en la neu no transformada, però condicions excel·lents a la canal, alternant neu molt dura i glaç de cascada. 10 hores entre ascens i descens. Pic Baxouillade - Corredor Lluís Maria Xirinacs Bona entrada d'any. joan

He arrivat aquest matí a la feina i sembla com si no hagues surtit maí d ´aqui, Però al conectar la camara al ordinador m´en ha dono que tinc les sensacions plasmades en petites vinyetes que ens fan a tots sonmiar una mica.  Us passo una mica de aquestes sensacions, que ens parlan de un dia perfecte amb bon gel al Pedraforca. Cascada del Miner ( Fets 5 resalts, L´ultima cascada no formada i fet en Dry-T. per la seva dreta) Salut, Toni Vizacaino