trinxats

Ara que ja ha acabat la rasca, el mal temps i el dia allarga més, és el moment de treure les resses que tenen pols de la cartera. Encara que Albert ja l'havia feta i de feia molt, m'ho va suggerir i dit i fet, anem a veure a la Regina. Desprès de llegir-ne uns quants blogs, surt el dubte: aproximació per la feixa o per el camí?. Nosaltres ho fem des de la feixa i, crec que és el millor. El desnivell és mínim i fins els cables, el camí es força bo. Allà ens encordem i progressem com si hi fossim en una ferrada, posant de tant en tant una cinta. Un cop a peu de via, ja veig el percal, del perquè tothom parla del primer llarg. Un passos de bloc, super brutos, i ja tenim la pauta del que serà la via. tercer llarg Al tercer llarg, faig tard en avisar a Santi, de no posar la mà abans que el friend (ho havia llegit). Li adverteixo tot just quan ja l'havia posat(Ell, ara s'hi recorda, en veure's pillat sense forat). Retrocedeix dos passos, prepara el catxarro i ara si, ja...

Ens ha agradat i com deia aquell: "jo encara diria més.... molt!." Tants anys passant per davant d'aquella paret, quan anavem a Andorra o a qualsevol lloc de l'Alt Urgell, en passar per Oliana, sempre ens feiem la mateixa pregunta, tot treient el peu de l'accelerador: -I aquella paret... que sabeu com es diu?. -No... però sembla ser que està molt descomposta la roca! -Aaah... d'acord!. Doncs quina llastima.... perquè és una paret maca, vertical, llarga. Té caràcter!. -Si...sembla ser que hi ha una Anglada que va pel diedre aquell tant marcat, però em sembla que és un xurro!. I així ens quedàvem tant tranquils. I apa cap a Andorra!. Jaume Amb això ha anat passant el temps i als darrers anys s'han anat obrint algunes vies i en savíem d'una molt recent que havia estat repetida per companys nostres. Però els comentaris sobre la qualitat de la roca eren com els de sempre: descomposta. Mmmmmm, ostres quina pena, amb l'atractiu que té aquesta paret! - de...

Diuen que una de les 10 regles per ser feliç es visitar llocs on mai hagis estat abans. Un altre regla es fer allò que t'agradi i si pot ser, en companyia d'amics. Dissabte fa un dia d'aquells que la meva mare calificaria com a lleganyós i cagat. Que te a veure el no rentar-se la cara quan ens llevem amb la caca i la pluja? Julio Al coll d'estenalles ens estem una bona estona al cotxe esperant a que escampi i finalment decidim plantar-nos al peu de la roca de la Falconera. A peu de la via Estenalles ens aixopluga un gran sostre i sense gaire fe, comencem el primer llarg d'una via petiteta i rabassuda. Els spits abundeigen i permeten pujar agafant-nos-hi amb vici. Les tirades son paradoxals: els llargs son curts... Es podria fer la via amb dos tirades i algun ensamble, pero respectem l'ordre i el concert, prolongant l'estada per el gust d'habitar la pedra una estona mes. El lliure es combina amb l'Ae i podem gaudir d'alguns passatges en lliure ...

Fa uns dies i amb la rasca que es preveia, totes les possibilitats al triar el lloc de on escalar van quedar descartades, davant la fredor del dia. Finalment es la Roca dels Arcs, per orientació i microclima de la zona és la que triem. Encara que a primera hora ens va fer una mica de sol, el dia va estar d'allò més tapat i fred, com és habitual en aquest hivern que se'ns està fent una mica llarg i irregular. gelats i contents, primer llarg Situada a la dreta i a la vista sempre del díedre de la via Montse Pueyo, discorre per dos murs verticals i apoteòsics, i que en alguns punts desploma. Ja al primer llarg, desprès d'uns metres fàcils, es posa tot tieso, roca vermellosa amb bon canto, tipical Vilanova. El segon tot i que el vaig trobar mes suau, havies d'emplear-nos a fons. També molt maco i amb el que arribem a la gran repissa central. Santi al tercer llarg, 6b+ Al tercer llarg, ens posarà a prova els braços, per lo obligat i la continuïtat. Això si, un llarg prec...

També, ara ja fa uns dies, i parlant en clau qual espies, ens anàvem passant informacions, referències d'aquí d'allà.... Ei!, em sembla que la tens pendent, oi?. jo també. Tot i que la resse original parlava de 6b, veiem que no devia ser massa cert. A les repeticions que han anat fent el personal, cada vegada quedava més decotada. Calia treure el nas per allà, a la recerca d'aquest díedres prometedors.... Un cop a peu de via..., portes resse?. No, tu tampoc?. Per sort les últimes tecnologies ens va fer l'apanyo, baixant-nos in-situ, referències de kutrescaladors. Un breu anàlisi i, allà que va ella, tota decidida a treure's el fred, que tot i no era extrem, ho semblava per el dia gris. Res com un primaLoft per combatir-lo i bona dosi d'il·lusió. :). traient-nos el fred a cops de díedres La solitud de la que vam gaudir, gràcies a la previsió i fredor del dia, va ser acompanyada per un itinerari ben trobat i que aprofita una línia de díedres força xulos, per dur...