trinxats

 Companys ja se que esteu pensant ja en els rigors de l'estiu  paro us passo, encara que amb retard, unes fotos de la ferrada de les Baumes Corcades. La vam fer l'1 de juny i vam participar els cosins Villanueva, aprofitant la 'primada' anual que acostumem a fer. Va estar un dia collonut ple de sensacions gratificants, al final tots érem una miqueta cansats i sempre es d'agrair una petita corda que ens tibi una miqueta , malgrat això tots va arribar a la senyera i ens vam cruspir 'tremendo bocata', en acabar-lo, va començar a ploure i vam cridar al Toni Vizcaino que ja hi era a casa seva,  per que ens vingués a buscar. Malgrat el plat de macarrons que tenia a taula, va pujar amb el cotxe a recollir les nostres restes. Gràcies Toni. Salut i bon estiu

"si quieres quererme me puedes querer, si quieres odiarme me puedes odiar, pero hay una cosa que no vas a lograr, y es que te cambie por mi libertad"                        antonio flores crec recordar en el meus anys d'estudiant, que hi havien uns números que es deien aleatoris. en l’escalada d’adherència, el 5,5+,6a, o 6b ( i no segueixo) existeixen aquests números, que no son aleatoris, sinó que van guanyant en aleatorietat. en un mur de regletes, desplom de bloquejos o fissura d'empotrament, coneixes les teves forces, les teves possibilitats, o les teves piles. a l’adherència només existeix la teva confiança amb la sort...un peu enlloc, l’altre també, la ma plena de magnesi i la orella fent ventosa, només queda pregar perquè les famoses soles 5.10 facin la seva feina... una primera part a l'afrikanwall massa difícil, interromput per alguna tirada maca, uns 150mts de canal tipus estasen, mes tirades de dificultat asseq...

Nosaltres fem una activitat de més baixa cota: la Recaderia vertical a Guitarriu  Bassegoda, La Garrotxa) i un bany a la baixada. És una via de 5 o 6 llargs, obaga, maca, equipada i amb bona roca en conjunt (màx: 6a, obl:5).  Només una pega: el darrer llarg, el més guapo,presenta 2 blocs amb risc clar de despreniment. Alerta!  Guitarriu Via Recaderia vertical (foto J Jover) Un altre recorregut recomanable, a la dr de la paret, és combinar la Puneta ensucrada amb les Cabres. Més llarg i difícil però també  ben assegurat i hombribol. joan

 Dimecres i dijous de molt bon temps i dues escaladetes perl'Arièja i Andorra: Dent d'Orlú (Fleur de Rhodo). Molt maca, estil Supersé però possiblement una mica més equipada. Tot posat. Arcalís (Esperó Doppelmayr). Curt i poc complicat però recomanable pel lloc i l'estil d'escalada. Equipada amb bolts i pitons (si es vol, algun friend petit/mitjà per reforçar). Orlú des de Roc Blanc (foto J Jover) Espero Doppelmayr  (foto J Jover)  joan

Aquest dijous passat 24 de juliol, vàrem pujar al Montblanc per les Bosses. Amb la sort al nostre costat, va coincidir que els dies que vàrem estar per allà van ser molt bons, tot i que a causa del fort vent, 'només' feien cim unes vint persones al dia. Els dos-cents restants que es quedaven al refugi Vallot, eren dels que van al Montblanc sense saber ben be que es això de l'alta muntanya... I el dia que ens quadrava millor per fer cim, va afluixar el vent, van pujar les temperatures i la muntanya sens mostra plàcida i benèvola, permetent una ascensió d'aquelles que la gaudeixes des de el moment en que treus el cap de la tenda i veus el cel clar i serè. Es tota una experiència viure els 'mogollons' que es munten als refugis massificats dels Alps. Tant a Tete Rouge com a Gouter, trucades infructuoses per intentar aconseguir plaça, gent de tot el mon que entra, surt, uns que acaben de baixar del cim, cansats i feliços, altres que amb la cara els hi veus que no ho ...

ansel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre. Una nit la madrastra va dir: -Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem ... No sabran trobar el camí de casa. Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hansel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se'n. A mitja nit Hansel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havien pels voltants de casa seu i se'n va omplir les butxaques. I silenciosament se'n va anar a dormir. L'endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hansel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior. Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir: - espereu-vos...

Nosaltres fem la CADE del Centenari. Potent itinerari de Frares que supera el díedre més gran de Montserrat. És la cinquena vegada que el faig i sempre m'hi poso amb respecte. Hi ha claus (mica rovellats), tacs (mica cutres) i alguns espits (sortosament han tret molts dels que es van posar en motiu del 50 aniversari del CADE, inexplicablement en llocs amb fissura). Calen friends (6/7 fins nº3) i tascons (un joc). Del tot recomanable, no cal dir-ho. Salut. Joan

19-7-2008. Via Integral Brujas-Franco Española. Como a veces se dice por ahi, 'sobervia via'. A pesar de que hay bastantes clavos, un buen surtido de friends va muy bien y especialmente el camalot del 4 para el flanqueo de la octava tirada. Cordada Gaspar y Dani Martinez. Buenas escaladas.

 Dissabte 19 de juliol fem la via Triana, (215 m, 6c+) al sector Durruti de Cavallers amb el Joan Boter, la via esta equipada amb parabolts i cal reforçar algun pas amb friends, vem col•locar els 0,75 i 4 de Camalot i el joc del semàfor de Aliens. La via es força bonica, te dues parts , la primera fins una feixa son 3 tirades de plaques i fissures amb grau obligat de 6a, la part segona es molt exigent, la primera tirada de 5+ es una passada de bonica, però l’últim llarg de 6c+ es molt obligat (per a mi 6c) amb passos de placa molt exigents. Per acabar vam fer la part final de la via Sandinistas, son dos llargs ,un de 6b i un altre de 6b+(grau obligat 6b), esta totalment equipat i son plaques fissurades i romes, molt recomanable. El descens de la via es fa amb un ràpel de 60 m. fins la feixa i es van a buscar els rapels de la Laura Josep Coll

19 de Juliol de 2008  Paret de Sta Cecília via el Vianant  Material. 15 cintes, camalot 0.5 i 0.4  Santi, Remi, Martí, Jesús

 L'altre tarda (divendres, 11 de juliol a les 20 hores) un grapat d'amics i coneguts (uns 60 o més) varem coincidir a la biblioteca d'Abrera per veure i viure un muntatge audiovisual d'escalada realitzat, dirigit i presentat per l'incombustible Pac Vargas. Encara estic flipant per l'alt nivell de la projecció. He vist un quants curtmetratges de directors novells de cinema que han obtingut cert reconeixement per part de la crítica especialitzada que en comparació han estat autèntics 'trunyos infumables'. La combinació molt dinàmica d'imatges, música i extractes de text ha estat del tot encertada. Durant els aproximadament 45 minuts de durada es repassen mitjançant imatges, algunes molt espectaculars i entranyables,  els capítols de Montserrat, Montrebei, Ordesa,  Naranjo de Bulnes, Yankeelandia i La Neu de forma molt fluida. Chapeau, mon ami !!! Jans

De denúncia amb contrastos, de insultants ferros i flors, d'àrid ciment i aigua en llibertat, de grisa ciutat i de bosc. De muntanya com a vida, d'escalada compartida, d'il·lusió i proposta, de projectes, de feminitat, de música, de poesia, i d'amor. De grans muntanyes i parets, de lluita i superació de patiment, de fred, de límits, de solitud. De cims, de companys, d'alegria, d'amistat arrelada, d'absència, de nores. De trobada, d'oferiment, d'agraïment, de xerrada, d'acomiadament i fins desprès.  onze del juliol de 2008. Somos seres, humanos, llenos de pasión. La vida es desierto y también es oasis. Nos derriba, nos lastima, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia... Pero no dejes nunca de soñar, porque solo a través de sus sueños puede ser libre el hombre. No caigas en el peor error, el silencio. La mayoría vive en un silencio espantoso. No te resignes...No traiciones tus creencias. Todos necesitamos aceptación, pero no podem...

- Ruben! - Que pasa tio! - Tengo 4 dias para trepar! - Pues donde vamos? - Vamos para Francia que aqui cantan mal tiempo!! - Pues vamos. I fugin del mal temps a casa i ens anem en un principi cap a les 'gorges de la Jonte'', riviere del Tarn. Lloc preciós i escalada espectacular. Totes les vies equipades amb químics i a disfrutar. I amb un resultat de dues vies clàssiques del sector com la 'aresta est' de la agulla ( 6a+, 120mts. una mica expo.) i 'Aux air du temps' a la paret de La Fuse (6b, 200mts, clàssica del sector), ens veiem  obligats a canviar d' aires pel marrón que s'ens ve a sobre. Per la nit ens trobem donant voltes en busca del camping de Cassis, ja estem a 'Calanques' al costat de Marseille. Ja pel matí i amb  un sol despatarrant ens endinsem cap al Mediterrani en busca de la sensació de escalar amb el mar per sota dels peus, i com no a disfrutar del ambient, resultat.- 'Directe de les dalles blanques' paret de Le Bec a ...

 Buscant escalar a la ombra i en calcari, avui hem anat amb el Joan Boter a fer la via del Camí d'En Pep a la  Roca Narieda d’Organyà son 215 m, 7a (obligat 6b) i 8 tirades. L’aproximació es fa des de el començament de la via de la Banda de Tako (son 20 minuts), hem començat a les 10 i a la una començàvem els rapels de baixada, just quan el sol començava a tocar. La roca es excel·lent, llàstima que te un petit jardí a la tercera tirada que li fa perdre continuïtat. Cal dur 15 cintes i cordes de 60m pel rapel , atenció al últim rapel de 60m, es tot volat (impressiona força) i cal controlar el nus que no s'enganxi a unes plantes que n'hi ha al començament. Josep Coll

 Gràcies a les abundoses nevades primaverals, el dissabte 29 de juny, encara hem fet anar piolet i grampons al Piri oriental, concretament a l'Arièja. Fem una canal força guapa a la cara N del Roc Blanc, envoltats de verdor i sensacions estiuenques, però amb una bona continuïtat de neu al llarg de tot el recorregut. Arièja. Roc Blanc Cara N. Canal Central. joan.

Erramos la aproximacion a la Stae de Santa Cecilia y como alternativanos decidimos por "Del Korsai". La via es bastante interesante aunque no diria que totalmente recomendable debido a la falta de continuidad. Para encontar el inicio hay que surfear por zona de roca y tierra. El primer largo es un Ae sin mas. El segundo largo es una  chimenea muy guapa (yo diria de V aunque graduar chimeneas siempre es un poco complicado) con final en 6a roto. El tercer largo pone V+ con 6 seguros aunque yo solo encontre dos. El cuarto es el mas bonito un 6b algo desplomado y el siguiente un 6a de fisura. El último largo es un Ae con los seguros lejos donde hay que estirarse bastante para llegar aunque curiosamente son paraboles. El resto de la via spits.   Recomendable aliens y friends nº 2 y nº 3 . La bajada por la ferrata Teresina. Buscabamos tambien sombra pero no hubo mucha. Via "Del Korsai" 180 m. 6b/Ae. Paret de Santa Cecilia. Cordada: Cari/Gaspar.29-6-2008