trinxats

Alguna cosa deu tenir aquest racó que, a cada nova visita, m'enganxa més i més. Tranquil·litat?, qualitat de la roca?, una justa aprox. per entrar en calor?. Son alguns dels ingredients que fan unes escalades d'allò plaenteres. Ara li toca el torn a la Samsara, ja feia temps que la tenia a la cartera i ha estat amb Oscar que fa la proposta. Reparteixo els llargs(tinc claríssim quins llargs ha de fer ell) i anem 'mano a mano'. Tres primers llargs per placa i per una roca excel·lent que són pura delícia. Per el quart, una mica guarrete, ens toca patir una mica per la roca, les herbes i el bosc(cal anar amb atenció, encara que tampoc hi ha per tant), i ens deixarà a peu del diedre. Esperava, per aquest següent llarg que tenim a sobre, que fos una mica més net i que encara que és vertical i amb moviments xulos, resulta una mica matojero, i això li treu una mica d'encant per les petites savines que anem trobant. Finalment, el sisè és el llarg estrella. Llàstima que es f...

Dissabte 26 amb un antic company del CADE, en Josep Mª Castan, fem aquesta via dels puntals d'Àger.  La via es força bonica, llevat de la segona tirada en que la roca té trams delicats . Està parcialment equipada amb espits a les reunions i n'hi ha algun a les tirades , a més d'algun clau. Cal dur un joc de micros d'Alien, els Camalot fins el 3 i un joc reduït de tascons. El grau obligat es de V+.  Convé reforçar alguna reunió, ja que el pas dels anys es nota. Josep Coll Ramon

En plantejar-nos la visita al Montroig, vam triar la Mariola que, juntament amb el Diedre blanqueta, era una de les més recomanades. Al fer la aproximació, gairebé inexistent, ja ens adonem de quan és d'atraient el característic diedre vermell, que a priori intimida una mica, i a sobre d'ell, els sostres que el barren  per on hem de fer una llarga travessia cap a la dreta. A peu de via però, la imatge que ens dona el primer llarg es de una mica matojero i trencat. A uns metres millora una mica i finalment resulta un llarg que no està malament. Un cop a la reunió i en mirar amunt de com es presenta aquest segon llarg, veiem que estem davant la perla. En mostra una fissura tota cantelluda i on les peces entren com la seda. Gaudir. sortint del diedraco Ara ens toca passar per el tercer llarg que segurament deu ser la zona destinada dels wàters dels voltors de tot Montroig. Una pudor immunda com mai havia olorat. Aguantant la respiració i anant vigilant perquè allò patina molt. Un...

Diumenge 20 de març amb el Wolfgang fem aquesta via situada a la Serra de Sant Joan de Montanisell.  La via que sembla curta per que són cinc tirades, es molt mantinguda a on els V+ cal apretar de valent, ja no diguem als 6a i 6b. Últimament sembla que hi ha una moda per apretar la graduació en aquests nivells, he de creure que el mateix faran en els graus que comencen amb 7 i 8 (je je..). Segon llarg  La via esta equipada parcialment amb parabolts i al dur un joc de friends fins el 3 del Camalot , els micros d'Alien i un joc reduït de tascons. La roca es genial, llevat d'un tros a la primera tirada.  La via es recomanable però cal escalar entre assegurances que a vegades estan posades acabades de fer el pas difícil. 4art llarg Ressenya de : http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com/ Josep Coll Ramon

 Dissabte passat, dia 19 de març, vam jugar "Sant tornem-hi"! Nova visita a la Plantació, aquesta vegada amb una bona colla, en total érem sis. Vam triar dues vies ben assequibles, la Territori Dakota, a la cara SO de la Roca de Sant Cugat, i la Tomahawk a la Mamella, amb la mateixa orientació. Aquesta combinació permet aprofitar l'aproximació ja prou llarga fins a la Roca de Sant Cugat, i enllaçar prou elegantment amb la Mamella, sense haver de fer moltes filigranes, cosa que de vegades és difícil a la Plantació.  Sort que en Tomàs s'ho coneixia prou bé i ens guiava amb bon coneixement del terreny. La via Territori Dakota comença amb una placa ajaguda que es redreça cada vegada més, fins arribar a ser V+, amb passos molt ben protegits, a l'estil Indi. La segona tirada és divertida, comença amb una fissura- diedre lleugerament desplomada amb molt bona presa, però sembla que falta el primer clau d'entrada al diedre. Un Alien taronja o similar hi entra prou bé, ...

Hablando con una amiga sobre una lectura que teníamos en común, hace ya unos días, debatíamos sobre la credibilidad de los textos que en la citada lectura se nos exponía. Concretábamos que, evidentemente por el simple hecho de publicar, y a pesar que las editoras dispongan de mecanismos para que estas publicaciones sean, a la vez veraces y en la línea de la propia editorial, no merecen la credibilidad absoluta sobre cualquier tema que se nos plante en las narices. Obviamente nuestra capacidad de raciocinio nos debe indicar que si y que no.  De la misma forma y para los tiempos actuales, estamos compartiendo textos con nuevo formato en el que el filtrado y control son inexistentes. Se impone 'filar ben prim', saber leer entre líneas, agudizar nuestro oído y no hacer caso omiso de lo que boca en boca nos llega. Porque claro está, sin lo anterior y, dependiendo de quien transmita esa información damos por sentado que ello es así y su palabra aporta cierta credibilidad.  Porque.....

Dijous d'aquesta setmana, dia 17 de març, nova visita a la Plantació. Alguns ja comencen a dir que està de moda... i la veritat és que t'hi pots acostumar força, si t'agrada escalfar caminant una mica abans de la grimpada. Hi ha molts itineraris interessants, són curts però intensos. Aquesta vegada ens havíem proposat provar la Ràtzia Almogàvers, a la Roca del Divendres Sant. Mentre pujàvem pel camí de les Artigues estàvem rumiant si hi havia alguna via per escalfar a la vora, no fos que se'ns trenqués algun tendó a la primera tirada, que prometia després de unes inspeccions de peu de via prèvies. No se'ns acudia res, fins que la nostra mirada es va dirigir al tant visible Plàtan. "Creus que hi ha alguna via...?" Sort del nou llibre de la Plantació, aquest dubte està resolt en un no res. La resposta era "sí, anem-hi!" La roca d'aquesta agulla sembla una mica trencadeta a simple vista i de lluny, i quan t'hi aproximes es confirma, que no ...

DIUMENGE 6 DE MARÇ VAM FER, SEGONS DIU A. SALVADÓ, LA VIA DOCTOR, DOCTOR A TERRADETS, SECTOR AMANITA, LA  MILLOR VIA DEL MONTSEC. JO NO HO TINC TANT CLAR, PERO ELL HA ESCALAT MOLT I SEGUR QUE HO TÉ MÉS CLAR. ES UN VIOT DE ROCA SUBLÍM, UNICAMENT EL TERCER LLARG TÉ ROCA DOLENTA A LA SORTIDA DE LA ERRE. SÓN TRES LLARGS EN FISSURA ON S'HAN D'EQUIPAR I DESPRES UN FESTIVAL DE LLARGS ON S'HA DE TIBAR BASTANT, EL GRAU ES OBLIGADET. SEGONS L'EMILI, UN DELS APERTURISTES, ALGUNS LLARGS ES VAN OBRIR A VISTA I AMB LA MAKINA A SOBRE, LA GENT ESTÁ MOLT FORTA, NO? NO US LA PERDEU, ES UNA JOIA!!!! Resse de Pijuclimb Oscar

Divendres passat em vaig estrenar a Canalda, aquesta paret que té tant bona fama d'escalada d'aventura per excel·lència. Vam triar la via més assequible segons les opinions generals, la Fills del Vent. La veritat és que es deixa fer, pel que fa al grau tècnic de dificultat, però buenuuu... això és un dir, una altre cosa són les assegurances, com tothom sap, i les sortides de reunió expo en gairebé totes les tirades. Per sort, la via està reequipada amb parabolts grossos, deixant una barreja variopinta de xapes, que passen de caps de burils a burils vells i rovellats, algun burilet nou, espits en més o menys bon estat, i també algun clau més que històric, amb bagues que tenen una solera que flipes... apart dels parabolts, és clar! Aquests donen molta alegria (quan n'hi ha, això sí), i sobretot seguretat. tercer llarg La primera tirada encara està prou ben equipada, gairebé de forma "generosa", en total 6 assegurances en 30 metres, de les quals la segona xapa no se...

 Aquesta via, que arrenca a la part central de la Paret de l'Ós, a 5 segons de la carretera, és una bona opció per fer una via ben complerta. Desgraciadament, les tirades de sota patinen força, sobretot la primera, però a mesura que puges, aquest fenomen desapareix. No serà perquè les reunions estan totes amb dos parabolts i anelles... Tota la via està reequipada amb parabolts del 10. La roca és excel·lent en pràcticament tot el recorregut. Primera tirada Convé portar un joc de friends complert, encara que el llibre d'en Joan Jover parlés de "mig joc de tascons" només. Dúiem, com a única referència escrita, la còpia del llibre esmentat, Catalunya Vertical, on la via està graduada com a "D+", 6a màxim obligat V+. Serà un V+ d'abans, però de molt abans, perquè jo almenys flipava amb la graduació indicada. Devia tenir un dia dolent, força dolent, i no vull entrar en més detall. Només recomanar que no hi vagis si vas just amb el V+. Cuarta tirada Resum: Vi...

Ni recordo els anys que fa que varem tastar aquesta via, si anava encara amb cletes o ja duia els meus primer gats, aquells capitan..... Si recordo que era un dia de molta calor i la sensació d'una por d'espant penjats d'aquell munt d'invents i baguetes que ens varem trobar. Seríem massa tendres o inexperts? Ara ja la cosa es ben diferent, de tant en tant els parabolts et donen el respir necessari en els llargs d'artifo on encara queden restes de material antic. També trobem alguna cosa que no pinta massa aquí, com un coper al primer llarg..., Ens partim la caixa pensant en la seva utilitat. Òbviament el varem xapar per allò de parar no pararà, però frenarà (PJB) Els dos llargs que segueixen son d'artifo i es Josep qui ha de fer grinyolar els ossos per sortir del desplom. S'ho manega bé fent passos en lliure i alternat pedal, i l'observo amb atenció els moviments per intentar reproduir-los. Innocent de mi, en sortir i al segon pas, m'adono que és un...

diumenge tontu en solitari a la vía Baby (o Iglesias-Casanovas) de la Bessona Inferior amb una super plaqueta Iglesias-Casanovas jesus

Aquest cap de setmana passat tocava via llarga, per fi! Vam triar la Postres de Music, a la Roca Narieda. Què haig d'explicar d'aquesta via, que gairebé tots l'heu feta. A més, corren moltes piulades per Internet, i si algú necessita més detalls tècnics, ho trobarà tot allà (kutreescaladors, escalatroncs, etc.) Sense ser excessivament difícil, la via no et deixarà indiferent, pel seu equipament minimalista, i els passos obligats que en resulten. Les distàncies entre xapes d'aquesta via són gairebé llegendàries, és molt convenient anar-hi amb la lliçó de la placa calcària d'adherència ben apresa. Perquè si no, pot ser que passis una mica d'angúnies. Com a segon al·licient, algunes sortides de reunions són exposades, amb factor 2 en cas de caiguda assegurat. La resta es fa molt bé, això sí! L5, vertical i les xapes a can pistracs. Per orientar-se bé i trobar l'itinerari sense problemes, sí val la pena descarregar-se la excel·lent ressenya nova del Luic...

Només amb una ràpida ullada, ja ens fem la idea de que anirà tota la via. Els cantos polits marquen el itinerari. I tothom ho comenta, ressenyes que em cauen a les mans, blogs, la vista que no enganya..., no m'agafa d'imprevist. Aquí no es caldrà llegir els passos a mida que progressem, així esdevindrà tot molt més fluid i ràpid. Tot i això tinc moltes ganes i avui tot pinta que serà que si. En començar i a  vuit metres toca barallar-s'hi amb uns passos on cal apretar el cul i no encantar-s'hi. Al poc agafem el diedre, força guapo i toca disfrutar. Xapa quan toqui, no abans i aniràs bé!, em comenta ella. Se la coneix gairebé de memòria. Canvi de torn al segon llarg i enllesteix sense miraments la fissura i el petit sostret que tenim a sobre de la R. Mirant com ho resolt fa la pinta de no ser massa difícil. A mig llarg, parón..... Que li passarà?. Quan em toca veig que m'estava equivocant a les primeres apreciacions. Te la seva mandanga els passets per arribar al so...

Aquesta setmana, l'escalada ens ha portat de nou a la Plantació, on hem volgut provar un itinerari relativament nou, obert pels incansables germans Masó al novembre del 2010. La via es diu Magical Mystery Tour, i es trobar just per damunt de la Infinity, i al costat oposat a la canal de la Canvi Climbàtic. És una successió d'agulles adossades, culminant-ne a la Roca de Sant Martí. La primera tirada és una entrada força fàcil, per arribar al segon llarg que comença amb un desplom que es fa en Ae sense problemes. La tercera tirada té el seu punt, l'entrada és una placa de IV+ i IV sense assegurances fins a la primera xapa que està a uns 15m (o més), i les possibilitats de protecció són mínimes, per no dir nul·les. Vaig posar-hi un alien groc que no resistia ni una mirada seriosa, i un camalot 1 agafat de dues lleves... Després, on es posa "tiesu", la cosa canvia, i l'equipament és més que generós. La quarta tirada és un flanqueig continu molt maco, de roca exce...