trinxats

Con ganas de marcha y atendiendo planes aplazados, correos van y vienen, de resses y meteos. Con idea de la cresta del Diablo y para rellenar un poco, optamos por Olvena.  A pesar del madrugón, poco a poco nos va pillando el toro entre almuerzo,  buscar las tapias de Olvena y el inicio de la vía, nos dan las doce cuando empezamos en la Duquesa Esmeralda.  Ressenya de Luichy en mano y nos percatamos que en el primer largo, y para nuestro gusto, es algo más de lo que se dice en la resse. Será que está algo pulido y entre que entras frío y hacia calor, y tal, y tal.... De todas formas, se resuelve bien con camalots medios. Segundo y tercer largo empalmamos y no está mal, bastante chulo. El siguiente, nos regala un diedro bastante agradecido y aquí algún comentario surgió del tipo: .-pos algún diedrillo que he hecho de cinquèmes, me parece más difícil que esto.-. En fin, ya lo sabemos que en este tema no es fácil decir que si y que no. Pere a L4 de Duquesa Esmeralda   ...

Aquest cap de setmana el vam decidir per fer una incursió a Cavallers, ja tocava! Vam sortir divendres a la tarda, per poder aprofitar bé l'endemà. Pel primer dia vam triar El Rap del Niño, a la paret de l'Enanito Duro. Aquí la guia marca 15 minuts d'aproximació, nosaltres vam trigar 30 minuts o més. La via és força guapa, però té uns passos de 6a d'adherència molt obligats. La primera tirada també marca 6a i per escalfar ja et posa les piles, té com una entrada rarilla. No obstant, la tirada de 6a del mig és bastant més difícil, almenys ens ho va semblar. M´s amunt encara hi ha un pas de 6b que el company va voler provar si surt, però no va sortir i es va emportar un petit ensurt i un cop a la cama, després d'aterrar cap per avall. Sort que al final no va ser res. Enanito Duro - El Rap del Niño - L5 Per l'endemà ens vam proposar una via més assequible, almenys sobre el paper... Remenant la guia una i altre vegada, vam triar la Directísima a la Paret donde pet...

Aquest divendres acabem unes feines que ens tenien per Navarra i en previsió ens emportem els trastos per passar per Riglos a la tornada. En Julio no ha estàt mai i li he promés grans sensacions. A mida que ens acostem i veu creixer els mallos, es va bocabadant, sense entendre quin es el mes gros, el mes dret, el mes alt.   Recordo de nen, el primer cop que vaig veure els Mallos de Riglos en un viatge amb els pares. En aquella ocasió, el que mes em va impressionar es quan em van dir que per allà pujaven uns homes anomenats escaladors. I un comentari lapidari: - "els escaladors? huy, s'en maten molts!..." eren l'idea dels que havien crescut en l'època del cànem, el ferro i la corda al pit.  Vaig creixer amb aquesta idea traumatica, en una edat en que les valoracions de les actituds humanes es limita a criteris molt bàsics. No ho acabes d'entendre: "Si crema, no ho toquis. Si menjes, no et banyis. Si fumar es dolent, perque fumen els grans?..." En co...

Ahir no sabíem ben bé què fer, volíem una escalada sense compromís i maldecaps, i sense fer gaires kilòmetres, per tornar a agafar una mica el ritme, després dels dies de descans estiuenc de no-fer-gaire. Entre les propostes inicials havien estat la Solstici d'Estiu al Pedraforca, una CADE a la paret nord de Montserrat, l'STAE, i no sé quina més, però aviat vam veure que ens convenia una cosa més suau... Finalment i el Joan va proposar fer un passeig per Gorros, fixeu-vos quin contrast, quins canvis! Dit i fet, vam començar amb la Stromberg al Frigi, ben reequipada amb bolts grocs fa uns anys, i 150 m amb un màxim de dificultat de 6a (un pas). Després vam passar a la Magdalena Superior, via 98 Octans. La tercera tirada molt guapa, vertical i passos una mica desplomats, i excel.lentmenet equipada, també 150m en 4 tirades. Després vam declinar-nos per fer una via nova per nosaltres, la Bi-potens a la Magdalena Inferior, curteta (90m) i més fàcil (max. 5b), també equipada amb par...