trinxats

'Roca discreta' ; Son els  comentaris que els que habien estat deixaveb anar parlant de La Penya Telera i pensava que potser s'exagerava una mica amb aquestes apreciacions, però que alguna cosa hauria de cert. Gràcies a les cent de Patrice Bellefon sempre m'ha cridat l'atenció aquests terrenys de la Serra de la Partacua, encara que a la mateixa descripció de laia guia ja et deixa entreveure que, per la qualitat de la roca, la escalada pot esdevenir arriscada.  En aquests dies sorgeix l'ocasió i et deixes portar pels comentaris d'aquí i allà. Alguns blocs que, encara que si apunten de la peculiaritat de la roca de la zona, al mateix temps ens suggereix que el Espolón de los Navarros és l'itinerari més compacte de Peña Telera i que bé mereix una visita. La via en qüestió pertany al contrafort de Peña Parda o Cobacherizas. Pic enganxat i immediatament al Sud-est de Peña Telera. L'encanteri es produeix una vegada que des de la vall albires el seu afilat ...

Aquest cap de setmana passat vam fer cas de les previsions del temps i amb la intenció d'esquivar les tempestes i pluges que havia de fer arreu, vam fer cap als Ports, per fer una via nova que van obrir els Kutres el desembre passat, l'Esperó de la Lluna Plena, a la Gronsa Sud. La línia de la via està molt ben trobada, i l'equipament amb un estil purament clàssic: parabolts allà on calen, i que obliguen a escalar entre xapes. Sovint veus la pròxima xapa, però no sempre....La roca és molt bona en general, tret d'algun curt tram que requereix atenció, sobretot a la tercera tirada (la de la Lluna Plena). Nosaltres vam començar a escalar una mica més amunt d'on s'acaba el bosc, sortien uns 30 metres de primera tirada. Si segueixes una fissureta cega que va en diagonal a la dreta trobes l'únic clau de la tirada. Si no, tot a pèl... No és difícil però això és com tot i sempre: s'ha de vigilar de no caure! Després segueixen uns llargs molt guapos tots, d'e...