Piulada improvisada

 Dijous pel matí i en Jaume em respon dient que anem als Alps. Per la tarda em diu que anem a fer una excurisoneta de 1800m el primer dia i una altre pila al segon i cal sortir d'hora de BCN... em desinflo. El Francesc m'ha dit d'anar a escalar...potser si que la cosa aniria millor de roca. Divendres matí. El Jaume em diu que podem canviar plans i anar a un altre lloc. Un inconvenient: Refugi ple i s'ha d'anar al lliure. Però si estic treballant i sortirem una hora abans de marxar!! No tinc temps de comprar el menjar i tot el que cal... "m'agobio" i ho deixo córrer.

Em turca el Xavi...anem a esquiar? Ara que tenia el cap ple de mosquetons on agafar-se! Som-hi! A dos quarts de sis a F.Macià...d'aquí a una estona. Crec que ja hem fet el més difícil de la sortida.

 

Anem amb dos cotxes perquè per la tarda el Xavi va a la Cerdanya i jo a Boí a trobar-me amb la Marta i uns amics. On? A Andorra, el mon de la cua eterna.

 

Un dia ens vam quedar a pocs metres del cim del Pic del Forn. Feia molt mal temps i avui promet tot el contrari. Doncs cap allà anem. Quin panorama més trist el d'Andorra! I no em refereixo a l'urbanístic. legal, social,cultural,  etc...que això ja se sap. Em refereixo al de la neu. Quasi que només n'hi ha a les pistes d'esquí. Al Pic del Forn???!!! No és que hi hagi poca neu, no: És que no n'hi ha gens ni mica! A partir del refugi no es veu neu fins al coll, justament on ens vam quedar el darrer cop. Doncs anem cap al Serrera. L'hem fet molts cops però la pala bé que es val una altre visita... visita geològica: Només hi ha pedres i no és esquiable. Anem escapant del pedregam i acabem orientats a la vall de l'estanyó que és cara nord i hi ha molta neu. Trobem molt poca gent i fem el cim ben sols. La neu és pols de 1ª a la part baixa del bosc, és pols-transformada però bona a la part mitja i gelada-crosta a la part alta de la ventada carena.

 

PER FI!!!!! Gràcies Jaume pel consell! : Ja tinc botes noves. Calia aprofitar una de les meves cada vegada més escasses visites al paradís de la cua i l'estraperlo per comprar unes botes noves. Més de 10 anys tenien les velles i ja tocava. He seguit el consell del Jaume i vaig comprar unes Gramont Megaride. Avui les he estrenat a Boí i n'estic molt content.

 

Per cert, a Boí hi ha més neu que Andorra però a les parts altes. Per sobre dels 2000/2200 o més hi ha molta neu pols en les zones obagues i transformada a les soleies. A les parts baixes no n'hi ha. Talment com si fos el mes de maig després d'una nevada. A les pistes la neu és de la millor qualitat.

 

RESUM:

 

Dissabte, 9 de febrer de 2008

 

Pirineu. Andorra.

Pic de l'Estanyó 2.915 m.  És un dels 3 cims que superen els 2900 a Andorra. T'hi havies fixat. És el segon en alçada d'Andorra, després del Comapedrosa i abans del Serrera.

Via estany de l'estanyó (N).

Una pala bastant redreçada i gelada per arribar a la carena. La resta sense problemes (a la carena trocets amb gel)

Desnivell: 1.140m

Horari: unes quatre hores (em sembla perquè no ho vam mirar)

Cordada: Xavier Bibiàn (raquetes+surf) i Pere-Joan Bosch (la darrera sortida amb les botes velles)

Diumenge,10 de febrer de 2008

Pirineu. Alta Ribagorça.Tuc de Moró. 2734m i Cap de Raspes Roies. 2729m.

Des del pàrking de l'estació d'esquí.

Desnivell: uns 850m

Horari: 1h50' fins el Tuc i després ja no ho he tornat a mirar

Cordada: Jo solet.

Pere-Joan Bosch