Salta al contingut principal

Peladet Rubies via Azul

 A sobre del poble abandonat de Rubies i a l'esquerra del coll de la Portella Blanca s'alcen les parets del Peladet Oriental.

Tot aquest indret esta impregnat d'una certa màgia, per la solitud i la bellesa de l'entorn. Ja només una visita a les restes de Rubies ja val la pena d'arribar-s'hi.

Uns 200m. abans d'arribar al poble la pista segueix cap a l'esquerra en clara baixada i ja només apta per tot terrenys (fins el poble, un cotxe normal no hauria de tenir masses problemes) i quan arribem a un revolt molt tancat, deixem allí el vehicle i agafem un caminet molt ben fitat que ens portarà, rodejant un contrafort, a peu de via.

Ja des del cotxe es veu perfectament el diedre i la fissura principal per a on passa la via.

Tota aquesta zona del Peladet no gaudeix d'una roca excepcional però la via Azul és molt acceptable i en molt llocs francament bona, tenint en compte a més de que no és una via de molt transit.

La via és molt recomanable per l'entorn, el traçat, l'equipament, etc, però val a dir que no arriba al cim del Peladet, si no que quan accedeix a la feixa de l'ultima part, les dues tirades finals les aprofita de la via del Trepant Solitari i els companys van decidir d'acabar allí l'aventura i sortir per la feixa cap a la dreta i anar a cercar el cim i d'allí, carenejant, anar a trobar la Portella Blanca. L2, tres pasos de pedals i una sortida curiosa



Resse Joan Miquel Horrillo


Montsec de Rubies. Peladet Oriental. Via Azul, 230m. 6a/Ae. Horari: 3h. 

Material: 15 cintes, friends i tascons, 1 estrep.

Cordades:    

Albert Santiago/Josep Solé,

Pau Tetua/Jesus Alejandre/Joan Miquel Horrillo


Tots cinc, desprès de l'excursió d'haber sortir per la feixa 

Joan Miquel, Dissabte, 15 de Març de 2008.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano