Salta al contingut principal

Peladet Rubies via Azul

 A sobre del poble abandonat de Rubies i a l'esquerra del coll de la Portella Blanca s'alcen les parets del Peladet Oriental.

Tot aquest indret esta impregnat d'una certa màgia, per la solitud i la bellesa de l'entorn. Ja només una visita a les restes de Rubies ja val la pena d'arribar-s'hi.

Uns 200m. abans d'arribar al poble la pista segueix cap a l'esquerra en clara baixada i ja només apta per tot terrenys (fins el poble, un cotxe normal no hauria de tenir masses problemes) i quan arribem a un revolt molt tancat, deixem allí el vehicle i agafem un caminet molt ben fitat que ens portarà, rodejant un contrafort, a peu de via.

Ja des del cotxe es veu perfectament el diedre i la fissura principal per a on passa la via.

Tota aquesta zona del Peladet no gaudeix d'una roca excepcional però la via Azul és molt acceptable i en molt llocs francament bona, tenint en compte a més de que no és una via de molt transit.

La via és molt recomanable per l'entorn, el traçat, l'equipament, etc, però val a dir que no arriba al cim del Peladet, si no que quan accedeix a la feixa de l'ultima part, les dues tirades finals les aprofita de la via del Trepant Solitari i els companys van decidir d'acabar allí l'aventura i sortir per la feixa cap a la dreta i anar a cercar el cim i d'allí, carenejant, anar a trobar la Portella Blanca. L2, tres pasos de pedals i una sortida curiosa



Resse Joan Miquel Horrillo


Montsec de Rubies. Peladet Oriental. Via Azul, 230m. 6a/Ae. Horari: 3h. 

Material: 15 cintes, friends i tascons, 1 estrep.

Cordades:    

Albert Santiago/Josep Solé,

Pau Tetua/Jesus Alejandre/Joan Miquel Horrillo


Tots cinc, desprès de l'excursió d'haber sortir per la feixa 

Joan Miquel, Dissabte, 15 de Març de 2008.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...
13 comentaris
Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...
15 comentaris
Més informació