trinxats

Amb un fort i gelat vent que s'emporta el que queda d'aquest any 2007 que demà s'acaba ens proposem gaudir d'una petita excursió que ja no és vertical si no extraplomada! No fa massa fred però el vent és gèlid i a part de molestar molt l'equilibri dona una sensació de molt de fred. Però l'excursionisme consisteix en realitzar somnis de descoberta i sovint hem d'aprofitar el dia que tenim, encara que no sigui el més adient. Tenim curiositat per visitar el que en diuen els "mallos pequeños". "Pequeños" però tant alts com la Mòmia de Montserrat. Jo ja hi he estat però sempre al mateix lloc i sento la mateixa curiositat que els companys per conèixer nous racons. Com he dit fa vent però també un dia de cel blau i Sol espaterrant...però clar, a més de curiosos també som tossuts i volem pujar un parell d'agulles justament per unes vies que estan a l' Oest, i per tant només hi toca el vent i no pas el Sol. Però quan un vol una cosa, llui...

Estrenem (nosaltres perquè ja fa uns mesos que es va inaugurar) el refugi de Riglos. Us el recomano de totes totes. Encara és tot nou, habitacons de vuit (n'hi ha de dos) amb , llençols, mantes, dutxa i lavabo, acollidor i ampli,  i amb un sopar molt lluit si tens en conte que la mitja pensió de federat et surt per poc més de 20€. Molt de fred pel matí (-3ºC) però quan surt el Sol s'està raonablement bé. Anem a una via assegurada, al Sol i de grau moderat. Concretament al Mallo Frechín. Fa poc hi vam estar fen al via Cucurrillo mentre el Xavi i l'Arseni feien una del costat que tenia molt bona pinta. Doncs aquesta és justament la que farem. Hi ha gent arreu i des d'on som és espectacular veure escalar les vies del Visera. Xerrem amb uns bascos que pugen pel costat i escalem amb una tranquilitat absoluta. Una sensació de total abstracció en aquest mon més que vertical ja que hi predomina l'extraplom. Això si, la cosa es fa curta i aviat s'acaba. Però al ref...

Hem fet una estada a les valls del Briançonais armats amb piolets i grampons. També allà es un any una mica sec però es poden fer moltes clàssiques. De neu poca cosa, però suficient per tallar els accessos amb vehicle a Chambran i Fournel (s'ha de caminar!). Per contra, a Freissinières lapista està oberta fins al final. Concretament hem escalat a Ceilla i a Freissinières. A Ceillac es pot fer gairebé tot (fins i tot es Formes du chaos, sovint difícil de formar), a Freissinières la cosa està una mica més pobre. Bon Nadal i bon Tió Formes du chaos (Foto J. Jover) Joan

Avui és el primer dia de l'hivern i a jutjar per la gent que trobem a Montserrat sembla que tothom ha tornat a caure a la trampa de l' ineptitud dels "meteocats". Nosaltres no som pas més llestos però potser si que una mica més vells. O almenys el suficient com per haver après que quan es tenen ganes d'anar a la muntanya les previsions del "meteocats" son bones per a tenir-les en compte però no pas tant com per refiar-se'n i menys encara com per alterar massa els plans. Així doncs, tal i com havia de ser en un dia en que es pronostiquen pluges generals a tot Catalunya menys a ponent, a Montserrat no hi cau ni una gota (almenys abans de les tres de la tarda). Això si, el Sol el veiem poca estona i tenim sort de que no fa massa fred. He estat a punt de titular la piulada com a "piulada d'un dia gris a la roca gris" però he preferit ressaltar el solstici en el que ben poques vegades coincidim per a poder escalar. No se m'ha escapat, eh...

Avui hem escalat als torrents de sota la cara N del Calderer. La cosa comença a cuallar, hi ha poc glaç peròes poden anar fent cosetes. Fa dies que fa fred (avui també), el probrema és que no hi ha materia primera. Els primers 2 torrents força justos, el 3er (el que comença en el com i va a petar a la columna del Verdet) molt bé; és el que hem fet (250 metres, resalts de 60 a 80º). Al 4rt no hi hem arribat. La cascada de sota la pista té formats els resalts 1er i 3er, però el 2on nomésté 4 penjolls (dry tooling!). Envio foto del llarg queporta al peu de la columna del Verdet. Amunt i crits. Joan.

Tots sabem que a l'hivern, quan hi ha boires gebradores i fa un fred que pela, a les parets altes del Montsec s'hi escala al Sol i amb una temperatura més que agradable. Així mateix, sembla que les piulades (escasses en la majoria de companys) son molt útils a l'hora de crear nous somnis de parcel.les de terreny (sovint vertical) per descobrir o , com en aquest cas, redescobrir. Fa poc en Joan Miquel ens en va passar una de la via Mantecas (en català seria llards, oi? - per això en dic piulada llardosa... clar que no s'hauria de traduir perque respon a un nom propi, el del Peque Mantecas que si no recordo malament és un dels tres que van caure de la Valentín de la Paret) i tot i que jo l'havia feta, ja l'havia ben oblidat (feia 13 anys; al novembre del 94 amb en Josep Paul i en Gaspar Maza) i podia constituir una nova il.lusió (avantatges de fer-se vell). De fet, al llegir la piulada d'en Joan Miquel i saber que havia estat re-equipada va passar de cop a fo...

Com que aquest cap de setmana ha sigut més llarg piaré la sortida del divendres 7, que encara que no és exactament d'escalada, no deixa de ser una activitat de futures promeses. Si,si, al meu petit li va molt el tema d'enfilar-se per tot arrèu o fer allò que li pugui semblar d'aventura (no se a qui es deu assemblar). Així que crec que aviat o l'hauré de portar a fer vies o no em deixarà venir a mi. (Gràcies Pac per fer de guia) Abraçades Ester

Els projectils impactaven al terra i altres es desfeien en mil trossos al xocar contra la paret. En mig d'una pluja de rocs de dimensions considerables, ens belluguem depressa. -CORRE, CORRE, amaga't cap a la dreta-, li crido nerviós al Jesús. -No t'amoïnis que no trigo gens en baixar-, diu el Santi començant a rappelar i baixant veloçment fins al terra. -LLIURE- em crida tot amagant-se en mig del bombardeig. Surto del meu amagatall de sota el sostre i baixo com un possès. Ens posem a recuperar les cordes i no em dona temps a plegar-la que em cau una pedra al costat, fregant-me  el braç. QUINA POR, marxem correns cap avall, amb la corda sense plegar i amb el casc posat. - FUGIM D'AQUI, que ens mataràn, cridem. Aquesta vegada no han sigut les cabres, si no uns cabrons que rappelaven per la mateixa via de descens, que han estat a punt de massacrar-nos. PERILLÓS, molt perillós es baixar per la via Dersu Uzala del Contrafort de la Palleta, sobre tot quan hi ha mes ge...

"enamorado de la vida  aunque a veces duela" (camarón de la isla) aunque esta vez no dolió! encantat d'haver acompanyat aquest parell de promeses  a disfrutar dels compactes murs de la "dismi" a la serra de sant joan. l'un ha flipat amb l'ambient del llarg desplomat, l'altre s'ha degut enrecordar de la meva familia, encara que crec que tots tres tres em sortit de la via mes que satisfets. enhorabona canalla , SEGUIU AIXI !!! l'únic inconvenient es que l'aire ens ha despentinat una mica... DISMI serra de sant joan 225mt 6b (6a- A0 per nosaltres) 9/12/07  ester, eloi , pau . amor i pau

Volíem anar a fer al Sexo, drogas i rocanrol, però com que ja teníem clar que no en trobaríem res d'això a la via (...), vam decidir fer l'Esperó Badalona.  Via classificada per nosaltres com "per portar la novieta", per les parelletes que normalment es troben en aquestes vies (recupera'm amor meu, ara va reineta meva, t'estimu carinyu, jo també...). A la ressenya del Luixi fica "ligeramente sobreequipada", pues els hi volem donar les gràcies als "ligeramente sobreequipadors" per deixar-nos de tant en tant alguna via d'aquest tipus, a la que pots anar amb el coco molt lleugeret! L'únic problema ens van plantejar algun xapatge estrany, que per xapar havies de fer alguna postureta digna del Kamasutra. La Núria tirant de primera com una campiona, em va confirmar el pedigrí que porta el cognom Salvado...i que segueix sent la meva cordadeta femenina fidel i favorita. Em pixo de riure amb ella. Res mes que no se sàpiga de la via, dia ...

 Els Ports de Beseit es una zona fantastica, un recó del mon maco de veritat que pels de BCN ens queda una mica lluny però que val la pena visitar-los de tant en tant. La meva proposta de La Llastra a les Roques de Benet troba resó amb en Carles Canós (Langas). Els dos ja l'haviem fet, ell no feia gaire anys i jo ja fa moooolt de temps. però no ens recordem gairebé gens. La via esta totalment reequipada amb parabolts, reunions amb anelles, però han deixat vells pitons (menys mal) i cal dur tascons i friends i acabar d'equipar alguns troços, sobretot de la fisura de la 3a. tirada. Les tirades 3 i 4 es poden empalmar sense problemes, així com la 6a. i la 7a. L'escalada, ara sense l'equipament ruinós que hi havia abans, és magnifica i molt aèria i és molt, molt pero que molt aconsellable. I anar fent. Joan Miquel. La Llastra, via Mas-Colomer. 240m. 6a/A1e         Diumenge. 2 de Desembre de 2007. Horta de Sant Joan. Roques de benet. Horari: 3h.30. Cordada: Carl...

Truco al Paco i decidim anar a fer una via  a la Paret Bucolica a Oliana. En una escalada anterior, fent la Balsam del Tigre, el Paco va veure una linea de parabolts per la banda dreta i per aixó pensa que pot ser una bona idea anar a seguir aquesta via. No en tenim cap referencia, no sabem quin grau té, ni trobem cap ressenya al bar de Coll de Nargó. Així doncs, li fotem morro i anem a veure que passa, si un cas ja ens baixarem.   A peu de via, i com he dit just a la dreta del Balsam, hi ha una pintada que durarà poc, que posa una fletxa i unes lletres "TD". Decidim  anomenar aquesta via "NiPutaIdeaAlCostatDelBalsam", un nom curtet per fer memoria. La via és molt, molt aconsellable, esta ben equipada amb parabolts (no cal dur res mes que cintes) i el grau es asequible. Creiem que la tónica seria V/V+ amb algún pas aillat de 6a i a la segona tirada, per salvar un petit extraplom, potser un 6a+, aixó si obligat però ben assegurat. Quedem molt satisfets de la vi...

Diumenge vam fer una vieta molt guapa a Cal Barrico (plaques calcàries molt vistoses situades sota el Baell, a la dreta oreogràfica de la vall de Ribes, Ripollès). 4 llargs equipats per plaques fissurades, contundents i de forta verticalitat (estil atlètic). Recomanable per la bellesa de l'itinerari i la tranquilitat del lloc (mésinfo a Vèrtex-204). Joan Jover.

Quan l'Arseni, el Joan Buxó i potser algú mes que ara no recordo la van fer en van parlar molt bé però després de rebre la piulada del Joan Miquel sembla que s'obre aquella llumeta que et fa somniar en anar-hi. Els records d'aquest lloc em son recents i intensos. Quan vaig descobrir el poble de Rubies a l'anar a la "festival eròtic" em va impactar la situació estratègica i el llastimós estat en que estan les cases. Curiosament i com sempre passa, només s'aguanta més o menys dreta l'esqlesia (protecció divina o pressupostos del clero?). L'any passat hi vam fer una via, o quelcom semblant (crec recordar que es deia Xavi Teixidor...o potser era oberta per ell, no ho recordo). Quina ensigalada la d'aquell dia. Quasi sortim de nit... però les imatges de la posta de Sol des del cim amb aquell fred intens i les boires que retornaven a la vall... no hi ha paraules per definir el que un sent en aquells moments. Bé, en part si: Recordo sentir un cert ac...