trinxats

Ja no recordava, la constant remor que t'acompanya durant les vies, quan escales a la paret nord de Montserrat. Un cop baixes del cotxe al refugi i poc a poc, sense adonar-te'n, et vas habituant a aquesta remor. A mida que van passant les hores, un increment del soroll et passa desapercebut. Tot i que quan hi caus, penses.., es clar la maleïda carretera que en aquestes hores ha de suportar el tràfic intens de turistes i autocars del cap de setmana. I pobres, al monestir d'alguna cosa han de viure.....  En aquestes que un petardeig continu, ens arriba des de ben lluny. Tres motos comencen el seu ascens des de Monistrol. No puc dir el temps que van esmerçar en arribar a la cruïlla del Monestir amb Sta. Cecília i des d'aquí a Can Massana. Si en canvi que a cada apretada de gas del seus desconsiderats conductors,  rebotava dins del meu cap unes paraules..., 'dimoni de motos'. No he parat de donar-li voltes al nom de la via, els cartells que ens hem anant trobant pe...

EL DIA NO VA COMENÇAR GAIRE BÉ, PODIA SE UN PRELUDI DE COM ACABARIA......EN ARRIBAR A PEU DE VIA M'ADONO QUE NO PORTO ELS PEUS DE GAT, QUINA SORPRESA! TOT I QUE LI HAVIA DIT AL SANTI, ABANS DE SORTIR DEL COTXE;"HO PORTEM TOT?". SORT QUE SOM IGUALS DE DESPISTATS!. TOCA TORNAR AL COTXE A CORRE-CUITA PER RECOLLIR-LOS I TORNAR A PEU DE VIA, AIXI ESCALFAREM MES, I DONAREM TEMPS A UNAS FRANCESOS QUE PUJAN PER DEVANT NOSTRE I QUE REMONTEN UNA MOTXILLA. QUAN TORNO JA HO TINC TOT ENLLESTIT PER COMENÇAR A PUJAR, EM TOCA EL 1ER LLARG. COMENÇAN A CAURE LLARGS I CADA VEGADA LA ROCA ÉS MILLOR, LLARGS BONICS I BASTANT ARREGLADETS. QUAN ARRIBEM AL 1ER SETÈ, HI HA PER TOTS. BEBEM UNA MIQUETA D'AIGUA I AL LIO!. ES FA BÉ,AMB PENDUL INCLÓS,NO ES DELS LLARGS MÉS DIFICILS,PERO ÉS MOLT BONIC. L'ALTRE SETÈ S'HO CURRA EL MESTRE SANTI DALLÒ MES BÉ. ELS FRANCESOS SEGUEIXEN A DOS LLARGS PER DAVANT NOSTRE. ELS MUROS DE DALT SÓN D'UNA ROCA GUAPÍSSIMA, UN VERITABLE ESCUT DE PLAQUES. L...

Xics Antirrobo Wolfgang  20 Maig 2010 El diumenge passat vàrem fer aquesta via molt guapa, que recorre bàsicament un sistema de sostres insospitats, amb un ambient que no esperes en aquesta paret. La via està excel.lentment equipada amb parabolts del 10, només des del peu de via ja se'n veuen 3 o 4, dona confiança. No obstant, hi ha 3 o 4 passos que s'han d'equipar amb algun friend i/o tascó, per fer-hi un A1. Ara, les peces hi entren a caldo i són com un parabolt més. Segon sostret segona tirada La segona tirada té uns sostres que primer dius "per aquí haig de passar jo?", però després resulta que hi ha els parabolts i les fissures necessaries per progressar sense patir gaire. La tercera comença amb roca una mica cutrilla, però es fa. La quarta és molt guapa, i la cinquena tirada és especialment espectacular, pel seu pati i els passos aeris. Nosaltes ens vam saltar involuntàriament la R5, no la devíem trobar. Vam tirar fins acabar els 60m de corda i vam fer re...

Animats per el comentari: 'un itinerari ben aprofitat', que la revista ofereix en ressenyar-la, cerquem informació i no trobem res més que les referències del pare de la criatura. No coneixem la paret, és un lloc que s'ha d'arribar expressament i no tenim ni idea de que trobarem. D'altra banda, varem convenir que era força sospitós el no trobar informació d'una via oberta del darrer mes de l'any passat. El primer entrebanc, el tenim per accedir a la via, un petit error al plànol ens va despistar i el rellotge continuava amb el seu curs i nosaltres amunt i avall cercant la entrada de 5'. Dels camins que surten paral·lels al riu, agafar el camí més superior que ens portarà a tres túnels dels quals passem per sota de dos d'ells, deixant el tercer a l'esquerra. No agafar el camí de sota. Porta a un túnel cec, òbviament sense sortida. Armats amb canya, com aconsella el seu pare (gràcies), li fotem i ens adonem ràpidament que esdevindrà una escalada f...

"malos tiempos para la lírica"... l'agonia de buscar diners, a on no hi han, per poder pagar les factures al seu venciment, la pressió del teu cap per justificar la seva incompetència, el repartiment del bens i sentiments de tota una vida... baralles, pressions, discussions, angoixes...els dolors cervicals al mati quan t'aixeques, l'antiga lesió que et torna a molestar passats els anys... necessitem una teràpia !   l'hi proposo a l'ester començar la teràpia de IV. entre esquiada i esquiada amb la canalla, anem obrint el que pretenia fos, un rostollet comercial al serrat dels conillers. el  IV esdevé quelcom mes difícil, i anar trobant pedres soltes no apassiona a la meva companya...la teràpia no funciona.   l'amic jesúus necessitat també d'algun remei, em parla del dr andreu nomejodas, i les pastilles que recomana. hem trobat la solució. una dosi pel mati a l'hora d'esmorzar amb els amics, i una altre quan baixes amb la birra de rigor:   K...

La via comença al bosc penjat de la Paret del Pessó. Sembla que s'hi pot accedir per una llarga travessa des de la ferrata de les cadenes però nosaltres preferim pujar-hi escalant. Triem la via Discovery i en fem les dues primeres tirades. No son difícils però ens costa molt de seguir. Hi trobem un sol spit per tirada i assegurar-se en aquesta roca no és senzill. Com que aquesta no és la via que volíem fer optem per flanquejar uns deu metres a la dreta i seguir per la via Kollegats. Bastant més difícil però ben protegida amb parabolts. Una darrera tirada de transició per deixar aquesta via i anar fins el bosc ens entreté una mica. La dificultat és baixa però no hi ha cap assegurança, la roca no és massa bona i el pitjor: Per on s'entra al bosc penjat? Finalment aconseguim trobar un forat en l'arbram que ens permet entrar-hi i creuar fins el tram final de paret per on va la via que ens ha fet venir fins aquí. Just començar cauen quatre gotes i un petit ruixat. Menys mal que...