Salta al contingut principal

Puntal de l'Albarda Castellana via Mas-Guasch

- Anem al Puntal de l'Albarda que diuen que esta reequipat?

-Vinga, som-hi!. Anem-hi si més no, companys!. Pugem-hi amb alegria riallera!!.

I cap allà anem.


Però com que la via no és massa llarga, decidim d'anar-hi fent una excursió per estirar les cames i fer baixar el cafè amb llet. En comptes d'anar per el camí clàssic de Sant Joan i els Gorros, agafem el Torrent del Pont i sortint de La Vinya Nova, en un plis plas (1h30) ens plantem a peu de via. Ha sigut un moment. Això si, barat si que ho ha sigut, doncs ens hem estalviat el cremallera de Sant Joan i el "pillatge" del parking dels feligresos que van descalços al Monestir.

Hi ha algú que diu que el reequipament d'aquesta clàssica i mítica via ha fet perdre l'encant que tenia. Home, si l'encant consistia en anar assegurant-te en invents propis de l'època com burils casolans amb anella petadora i reunions de burils amb eficàcia dubtosa, doncs si, realment s'ha perdut aquella olor de ranci i perill suïcida. L'any passat en Joan Coll, en Manel Guasch (46 anys després d'obrir-la amb en Mas) i Miquel Castell, reequipen la via substituint les peces fixes antigues (burils) per parabolts inox i reunions amb anelles, deixant els antics claus rovellats d'abans. Particularment crec que la feina ha estat ben feta i des d'aquí felicitar a aquests vells companys i sobre tot al Manel pel coratge demostrat a la seva edat.

La via ha sigut sempre una clàssica, amb un traçat evident i elegant, oberta en una agulla en el cor del massís, poc freqüentat i lluny de les masificacions, allà està, com una petita joia de l'escalada Montserratina.

Aneu-hi, com nosaltres caminant des de la Vinya Nova i deixeu-vos impregnar dels aromes i dels colors, mentre us mig perdeu pel cor de Montserrat.



Resse J.M. Horrillo


I així,  anar-li fotent. Joan Miquel.-

Montserrat.Puntal de l'Albarda Castellana

Via Mas-Guasch. 175m. V+A1e.

Material: 15 cintes, algun friend mitjà i petit i bagues reunions.

Cordada: Jesús Alejandre/Carles Canós/Joan Miquel Horrillo

Horari: 3h30.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano