Puntal de l'Albarda Castellana via Mas-Guasch

- Anem al Puntal de l'Albarda que diuen que esta reequipat?

-Vinga, som-hi!. Anem-hi si més no, companys!. Pugem-hi amb alegria riallera!!.

I cap allà anem.

Però com que la via no és massa llarga, decidim d'anar-hi fent una excursió per estirar les cames i fer baixar el cafè amb llet. En comptes d'anar per el camí clàssic de Sant Joan i els Gorros, agafem el Torrent del Pont i sortint de La Vinya Nova, en un plis plas (1h30) ens plantem a peu de via. Ha sigut un moment. Això si, barat si que ho ha sigut, doncs ens hem estalviat el cremallera de Sant Joan i el "pillatge" del parking dels feligresos que van descalços al Monestir.

Hi ha algú que diu que el reequipament d'aquesta clàssica i mítica via ha fet perdre l'encant que tenia. Home, si l'encant consistia en anar assegurant-te en invents propis de l'època com burils casolans amb anella petadora i reunions de burils amb eficàcia dubtosa, doncs si, realment s'ha perdut aquella olor de ranci i perill suïcida. L'any passat en Joan Coll, en Manel Guasch (46 anys després d'obrir-la amb en Mas) i Miquel Castell, reequipen la via substituint les peces fixes antigues (burils) per parabolts inox i reunions amb anelles, deixant els antics claus rovellats d'abans. Particularment crec que la feina ha estat ben feta i des d'aquí felicitar a aquests vells companys i sobre tot al Manel pel coratge demostrat a la seva edat.

La via ha sigut sempre una clàssica, amb un traçat evident i elegant, oberta en una agulla en el cor del massís, poc freqüentat i lluny de les masificacions, allà està, com una petita joia de l'escalada Montserratina.

Aneu-hi, com nosaltres caminant des de la Vinya Nova i deixeu-vos impregnar dels aromes i dels colors, mentre us mig perdeu pel cor de Montserrat.

Resse J.M. Horrillo

I així, anar-li fotent. Joan Miquel.-

Montserrat.Puntal de l'Albarda Castellana

Via Mas-Guasch. 175m. V+A1e.

Material: 15 cintes, algun friend mitjà i petit i bagues reunions.

Cordada: Jesús Alejandre/Carles Canós/Joan Miquel Horrillo

Horari: 3h30.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim.... En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...

Més informació

trinxats

Cercar en aquest blog