trinxats

Aquest dissabte vàrem fer la escapadeta que sempre ve de gust fer amb el meu colega Lluis. Mirant el cel a primera hora del  matí, i pensant que seria,  o no,  un bon dia per disfrutar del itinerari que ens va comentar el Miquel que havien obert al Pollegó Oest de la Vinya Nova. Finalment ens va sortir tot bastant rodó i sense mullar-nos. Via Enxaneta , 300mts 6c. Pollego Oest ( costat dret de aresta Ribas). Toni.

Guapa i ben trobada escalada, variada, amb trams espectaculars i bona roca en conjunt (només alguns blocs bellugadissos en punts concrets). Especialment gustosa la xemeneia final. Tot posat (nosaltres només enfilem un pont de roca al primer llarg, sortint del sostret), però no està de més portar algun tascó i/o friend per si les mosques. La baixada per radera mica cabrona. Haurem de preveure  de portar 5 plaquetes recuperables !   (foto  J. Jover) Joan.

Quedem a les set del matí i amb una idea bastant clara. Electric ladyland a la paret de l'Aeri. Ja fa dies que amb en Miguel, parlem d'aquesta via  i estàvem a l'espera de que el sol, la temperatura o l'aigua ens deixés fer-la amb certes garanties. A Santi ens ha costat una mica convènce'l, ell ja l'havia feta i a més ve calent d'ahir amb 'Siete venas'. Tot i això, cedeix i allà anem tots tres. Tot valent començo per la Pany i en vint-i-cinc metros, em cago a les calces. Els cinquès d'abans no estan fets per mi. Agafa el relleu Miguel i amb mestria resolt fins la plaça Catalunya com si estigues fent una passejada. Li toca el torn a Santi i en un tres i no res es manega les dues tirades que per mi son claus de la via. Em quedo bocabadat en veure la netedat de moviments i com amb una tranquil·litat pasmosa, arriba sota del sostre triangular. En aquestes, jo encara no havia fet 'pal a l'aigua' i amb un acte de forces i valentia agafo e...

El dissabte quedo amb l'amic Pau a fer alguna trepada i ens decidim per Terradets, concretament al sector de la Amanita. Allà fa un temps, vàrem anar a fer l'Amanita moscata i els germans Santiago mentres tant  feien 'Los delincuentes'. A mi em va semblar, en el seu moment i  casi podria dir que encara, fora del meu abast. A tot això, Pau, s'ho apunta a l'agenda a l'espera d'un dia com el dissabte pasat que m'ho proposa i em deixo enganyar.   Delincuentes L2 De camí, parem a Bellcaire d'Urgell a fer un mos i ens trobem a Josep Coll, que ens dona algunes pistes de com enllestir 'Los delincuentes'. Gràcies a ell jo ja vaig triar les meves tirades, (volia que el meu companyer, fes les més maques ;|). El resum és que es una via excel·lent amb molt bona roca, protegida per no fer-se mal i anant provant. Tot un relax. Dir, per fer l'honor a la veritat, que sobre tot per mi, l'aceramenta era la única possibilitat de progressar en algu...

la borsa es desploma, el barril brent no deixa de pujar... comencen les regulacions de personal, l'augment de la morositat, i els concurs de creditors... el numero de separacions de parelles iguala al numero de casaments... hansel i gretel segueixen buscant les molles per tornar a casa. el dos d'agost hansel i gretel enfilen la penosa pujada de la tartera de la dent de cabirols, per enfilar-se per la civis genís.cap novetat. clàssica donde las haya, amb el seu ambient de cara nord, roca discretai equipament just, on no ens sobrarà el joc de friends pertinent, per protegir aquell aleje indesitjat. 150mt - V , el joc de friends, i la rebequeta per allò de si fa fresca.   Pedraforca N. Civis-Genis el sis d'agost les filles de hansel i els seus amics aconsegueixen arribar al cim del puigpedròs, d'altre banda, senzill passeig, a una de les zones mes típiques i tòpiques de la concorreguda i acaudalada contrada cerdana. Puigpedròs cap a mitjans de mes busquen fites mes a...

Dijous 11 de setembre amb el Wolfgang vem fer la Little Big Horn a la Roca Gris de la Vinya Nova ( 140 m, 7a, obligat 6a+/6b) Cal un joc d'aliens del semàfor i un camalot del 0,5. La tirada de 7a vaig col·locar l'alien vermell al començament res mes ,el grau obligat es una mica mes de 6a, però es pot col·locar alguna peça de mes i no fer excursions amb algun clau dubtós com a assegurança. Recomano reforçar la reunió 3 amb un friend del 0,5 de Camalot per que nomes hi ha dos espits. La tirada de 6c cal protegir amb l'alien vermell i per a mi es mes difícil que l'anterior. Recomano a la reunió de sobre el 6c recollir la corda, jo no ho vaig fer, i es va enredar tota a una sabina vella a sota el desplom i vem tenir que baixar a desenredar-la Little Big Horn a la Roca Gris Josep Coll

Aprovechamos últimos días de Agosto y primeros de Septiembre para una visita a Ecrins. Ventana de 5 días de tiempo ideal. 30-8-2008- Aiguille Dibona. Vía directa Madier (300 m. V+) . La vía tiene fama de muy concurrida y no es de extrañar ya que tiene muchos atractivos. Granito excelente, bien asegurada, altitud.... Tuvimos suerte y solo coincidimos con otra cordada que hacia "Visite obligatorie". Para llegar al refugio hay que currárselo ya que son casi cuatro horas de zetas interminables pero merece del todo la pena. La variante por la fisura Madier (6b) impresiona pero es el largo mejor. Juego de friends aquí ayuda muchísimo .Cordada Cari/ Gaspar. 31-8-2008 . Antes de abandonar el escenario- Refugio Soreiller nos decimos por otra, probar en la Aguille Orientaler Du Soreiller. Vía Mazurka (200 m. V+, 6a) . Excelente vía y mucho mas solitaria. Equipada con parabolts y rapel por la misma vía- todo un lujo a 3.000 metros. No obstante el juego de friends nos fue también e...

A ningú deixa indiferent, la bestial placa Est de la Bessona Inferior, que juntament amb la Monpart de la Miranda de les Boïgues, són de les mes cridaneres i que es veuen gairebé de tot arreu. Ja en els meus inicis, quan tímidament treia el nas per agulles, es parlava força de la Baby, de com havia estat oberta, del animal del Albert.... Cada cop que voltava per allà, la mirava, moltes vegades se'm passava pel cap, malgrat que veia que era massa tendre per aquestes coses. Posteriorment va venir l'època de 'quin pal de pedalada' i finalment va caure a l'oblit. Miguel lluitant al 4art llarg Han passat els anys, afloren les canes, les tendències canvien i, mica en mica es recuperen itineraris com aquests. He buscat informació de quan ha estat reequipada i no he trobat la data, però el cas, es que ha hagut alguna Alma caritativa que ha canviat un munt de burins i espits per parabolts. Encara en queden alguns burins i a l'últim llarg uns pitons, que més valdria...

La setmana passada aprofitant que en Santi tenia festa el divendres, hem pogut estirar una mica més la cosa i escalar dos dies. El divendres mateix, varem anar a Roca Narieda a la via Camí d'en Pep 215m 7a (6b obl.) . Aquesta, força interessant tret dels llargs per connectar les diferents seccions, està totalment equipada i la ressenya la podeu trobar a onaclimb (ressenya). Lo mes guapo de la via son els llargs 5, 7 i 8. L1: 6a 30m, L2: flanqueig 6a 25m, L3: pateo de connexió 40m, L4: 7a de bloc 20m, L5: 6c+ 45m, L6: passamà 15m, L7: 6b 30m, L8: 6b+ 20m. Santi i Martí Dissabte anem a Montserrat amb l'Oscar que ens proposa la via Lluna vagabunda lluna a la agulla Lluís Estasen de la Paret Nord d'Ecos. Aproximació de 1 hora i poc força bona, via equipada molt interessant sempre que tinguis el nivell, perquè cal apretar força.  L1: 6c(Ae) 25m, L2: 6c(6b/Ae) 45m, L3: flanqueig IV+ 10m, L4: 6c+(6a+/Ae) 40m, L5: 7a(6b/Ae) 25m, L6: Ae/6a 30m, L7: 6a+ 20m Oscar, Santi i Martí Diume...

Final de la “belle saison” amb aquesta gran clàssica. Es tracta de combinar l’ascensió al Grand Pic de la Meije(per l’esperó del Promontoire) amb la travessa de les seves arestes fins al Doigt de Dieu. La primera part són 900 m de desnivell, sempre sobre roca menys la part del glacier Carré; la segona part una aresta de gel i mixt amb algun ràpel entre agulla i agulla. El Promontoire no passa de IV, però l'itinerari és molt llarg i no sempre evident. La travessa és poc complicada malgrat que també llarga i de retirada impossible (seria difícil tecnicament però lamentablement han equipat amb cables la dent Zsigmondy). El conjunt constitueix una ascensió seriosa en terreny d’alta muntanya i en un marc extraordinari. Nosaltres hi esmercem tres dies. 1er dia: pujada al refugidel Promontoire per la Berarde. 2on dia: aresta delPromontoire, travessa de les arestes i nit al refugi del’Aigle. 3er dia: descens a la Romanche i Pizza a Bourg d'Oisans. Cara S. de la Meije (foto J Jover)...