Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

Bohí i Vall Fosca

A Bohí fem diversos llargs del torrent de l'Islandis. Encara hi ha força glaç però no durarà gaire amb la caloreta dels darrers dies. De moment la carretera està tallada a nivell del balneari. Islandis (foto J Jover) A la Vall Fosca anem al Pic de l'Espada amb esquís, però a la carena final fem mitja volta per les altes temperatures. Molta neu, però ja primavera a migdia. Sortides amb els TE d'alpinisme. Vall Fosca. Peguera al fons (foto J Jover) Joan.

Half Dom fins a les 'trancas' de neu

Impressionat fotografia que ens envia el nostre amic Toni del Half Dome, amb una estada d'uns dies a Califòrnia. Sobren paraules. foto Toni Ortiz

Serra de Sant Joan - Dismi

Activitat del passat diumenge a la Serra de Sant Joan, concretament a la via Dismi. Explicaré una mica les tirades, per si algú busca informació més precisa: L1: trencadet, dona poca confiança. Màxim 5+, passos difícils ben protegits, els altres no tant. Hi posem un camalot vermell (1) i una baga per arbre. L2: plaques d'adherència fines, amb 'alejillos', màxim 5+. Hi posem un tascó petit. L3: placa - fissura guapa, comença amb 5è i va in crescendo, al final 6a+. Al final de la tirada placa molt fina d'adherència (1 pas). Tot el llarg molt ben protegit.   L4: curt, amb entrada a la reunió de 6a+ per un desplom, pas ben protegit. L5: sostre-desplom super-guapo amb nanses descomunals, atlètic i tècnic en algun punt, molt assegurat. Sortida del sostre espectacular i no difícil, a més a més ben protegit. Així dona gust! L6: un parell de trams obligats de 5+ que tiben, amb 'alejillos'. Hi posem un alien groc. L7: sortida de la R per una panxa- desplom prote...

La Chica del Martini

El cap de setmana passat vam repetir Vilanova, aquesta vegada una via una mica menys difícil, i sobretot molt més ben equipada. Bolts del 10 i abundants, reunions de tres parabolts amb cadena i anella. Tot i així vam posar un parell de friends, un del 0,75 i un altre del 0,5. El grau és el típic de Vilanova: el V+ és difícil, el 6a ja pica molt, i del 6b ja no sé què dir.... estic parlant de mi, és clar! La primera tirada encara es fa prou bé, tot i marcar 6a. La segona té un tros d'artifo, la tercera deu ser inhumana si no puges a la pobre savina morta, que el dia que estigui morta del tot convertirà el pas d'entrada en un malson, la quarta és una placa fina amb passos tècnics de 6b (diuen), la cinquena és una passada amb només un pas difícil al principi i un altre al final, la resta disfrutón a tope. La sisena té uns desploms impressionants amb uns cantos immensos, i la setena encara t'espera amb alguna sorpreseta, o potser teníem els braços ja una mica cansats. L...

Esquí sobre glacera al Mont Blanc

Dissabte fem la glacera  d’Argentière (2000 m de desnivell) i diumenge la Vallée Blanche (2800 m de desnivell), amb temps rúfol el primer dia i bo l’endemà, fred (-23 a Grands Montets) i molta i bona neu... Condicions molt bones en els dos descensos, especialment la Vallée Blanche, amb la zona dels seracs du Géant ben tapada i cap pedra enlloc, ni baixant de Montenvers. Argentière també està més fàcil, sense els passos obligats que ocasionalment apareixen baixant de Grands Montets o a la part alta de la glacera. No es veu gaire activitat alpinística pel massís perquè darrerament el temps ha estat variable, però les condicions de la neu i el glaç semblen força bones, tant a les cares nord d’Argentière, com a la cara nord de l’Aiguille du Midi (Chèré…) i cara est del Tacul (Gabarrou, Jager…). Fotografies Joan Jover Un regal per a la vista, sempre, aquests cims… joan

Passatgers del Vent, Roca dels Arcs

La via és prou difícil, i si busques el "bon equipament" a què fa referència la guia, et pots quedar decepcionat. Típic Vilanova. Primera tirada de 20 m V/V+, amb 3 espits. Segona tirada amb el primer espit a cal punyetes, tercera tirada bé però amb alejes... etc. La quarta tirada és un mur espectacular però el començament fa força yuyu, et penges d'un spit- anella molt gastat (de tant penjar-s'hi, vegeu foto), a sota el buit. Dos passos d'artifo, i comença l'espectacle. Després de la quarta tirada vam fer un canvi de reunió i vam sortir per l'última del Somni de Quimfer, que diuen que és molt més humana. Resum: Via Passatgers del Vent, Roca dels Arcs, 10.2.2009 160m, equipament justet, però no hi vam posar res. Grau obligat segons ressenya 6a+ Molta fresca quan desapareix el sol i bufa el vent, i el Pirineu carregat de blanc, però poca neu al cim.   Cordada: Josep Coll i Wolfgang Ens acompanya Tahis i en Pere que fan El Somni de Quimfer.

TOSSAL DE LA FEIXA. Via d’en Guillem

Dia fresquet però amb força sol a l’Alt Urgell. Neu a llocs insòlits: Sant Joan, l’obaga del Port del Comte. Les muntanyes de la Cerdanya curulles com el Dome du Gouter… Magnífic ! La via d’en Guillem és del mateix estil que la veïna Avatar, escalada guapa i amb bona roca, però sobre-equipada fins el límit de l’absurd: R0 amb 2 bolts a 1 metre de terra, moltes expansions als llargs (fins i tot al costat de ponts de roca o sabines), corda fixa abandonada a la feixa de la R4 (per on es circula caminant !)… Em sembla que tothom té dret a obrir com vol, però l’esperit que transmeten aquest tipus d’itineraris és de deixalleria vertical. Un nou estil a mig camí de l’escalada i la via ferrada que fa una mica de por... TOSSAL DE LA FEIXA. Via d’en Guillem (Dsup / 190 m) joan

Agulles fresques

Ja hi va haver una primera i haurà una tercera, per lo que aquest diumenge varem fer el que podríem anomenar "segones jornades d'agullada hivernal". Després d'unes trucades on varem haver de lluitar per vèncer els contratemps que ens embolcallaven a cadascú (que vol dir embolcallaven?) , on ens podia mes els inconvenients que les avantatges, per sort es va imposar la follia i la desraó. En Jesús havia d'estar a l'hora de dinar a casa, havent fet una via abans de l'aperitiu i jo tenir fe amb allò que després d'una bona grip, lo millor es tremolar una mica en una reunió, respirant l'aire fresquet que el vent ens estampa a la cara. Diumenge a can Massana a les 9'10 del mati, el termòmetre marcava 0,5º... L'aire era bo per volar estels i ja es veia que ni al sol escalfaria suficient per gaudir de la via, anéssim a on anéssim. Decidim anar a la Laponia, a la Portella Superior. Que aquest nom ens havia de tirar enrere? Va home, va. "Lo b...

L'escalada culta

Tot i que ha estat un cap de setmana estèril en quant a activitat vertical, he aprofitat l'aixoplug forçat per fer altres activitats relacionades i que feia temps que anava deixant. He llençat com unes 500 diapos d'aquelles ultra mediocres i que conserves perquè estan, per que hi son, al carro portadiapos: Una vista de muntanyes allunyades, amb mala llum i desenfocada, el company de torn amagat sota el casc que apareix en miniatura en un racó de la diapo, d'una paret X amb mala llum i desenfocada... I encara em queden 25 carros a revisar... Ahhh, que be ho tenen els escaladors de l'era digital! També em vaig posar a llençar cintes de vídeo VHS, aquells mamotretos que es veuen fatal, ocupen molt i mai saps on collons està el que busques. Remenant entre aquests vídeos, vaig trobar un que vaig considerar una perla, un document únic! Està gravat d'un programa d'en Pellicer, en una de les seves etapes a "la Primera", que pretenia divulgar activitats de...