trinxats

El diumenge vam fer una via diferent, aprofitant l'orientació nord-oest de la paret del Serrat dels Onze.  L'aproximació és primer pel Camí de l'Arrel i després per la Canal dels Avellaners. Quan s'arriba força amunt d'aquesta última, hi ha un pany de paret inclinada que s'ha aprofitat per obrir algun itinerari, essent l'últim la via Esquena del Diable. Aquí, el rocam permet fer un tast del que és l'escalada a la vessant nord de Montserrat: roca blanca, rentada i trencadeta, alguna llastreta podrida, molsa als primers metres d'escalada.... tots els ingredients que tant ens agraden, jeje! 3ª tirada, amb Patriarques al fons La via en sí és senzilla, la graduació màxima és 4c, però els parabolts estan força lluny. El màxim són 7 bolts a la segona tirada. A la tercera només n'hi ha tres, però no vam trobar ni el tercer ni la reunió... Sort que vaig trobar dos burins prehistòrics que permetien muntar-hi la reunió. Tot i la graduació baixa, no esperis...

Lliure i salvatge son els qualificatius que millor se li ajusten a aquest cingles que tantes vegades hem mirat quan baixàvem de Terradets, que un cop passada la FontLlonga, tenim a la vista fins que arribem al pantà. Fèiem càbales de com havia d'estar de trencat i la suposada inaccessibilitat de la mateixa. Fins que un dia t'assabentes que han fet una caracolada i penses..., aquesta ha de ser xula! Per Sant Joan és l'ocasió, conflueixen els astres i amb la calor, algú se l'ocorres -i si anem??- Ens trobem a primera hora a Camarasa i els hi tinc de donar la mala noticia de que per diversos problemes amb les  impressores de la feina i de casa, haurem de fer l'aproximació confiant en la memòria de cada un del que hem anant llegit. De pas al bareto ens fan cinc cèntims de com s'hi arriba a l'ermita de Sant Jordi, aquella que des de el poble es veu penjada dalt d'un turó, cap al Nord-est. Arribar fins a la ermita no ens dona masses problemes. Una pista...

Diumenge passat, dia 19 de juny, fem la via STAE, a la Paret de Santa Cecília. És una gran clàssica, un bon viote, que per arribar a peu de via ja et demana un bon nivell per fer l'aproximació. Aquesta es fa des del Camí d'Arrel. Venint del refugi, a l'alçada de l'esplanada dels contenidors a la carretera, hi ha un corriol fet fa uns anys per la FEEC, i que et porta directament a peu de via (això de directament és un dir...). Inici atlètic de la primera tirada La via comença amb un diedre fissurat força desplomat. Amb dos o tres friends i passos d'A1 s'arriba bé al primer clau rovellat, i d'aquest al primer parabolt. Al cap de poc n'hi ha un altre, després segueix en diagonal a l'esquerra per terreny força trencat. La segona tirada és un diedre guapo, on han aixafat els dos parabolts del reequipament posat pel Antonio Picazo, i només queda el tac de fusta original, que està trencat pel pas dels anys, i es belluga... però els friends hi entren bé, so...

El fin de semana pasado fuimos al valle de Yosemite con unos amigos, era un fin de semana de tres días pero el mal tiempo solo nos dejo disfrutar uno.Después de una temporada en el dique seco por una lesión, he podido reencontrarme de nuevo con la escalada y que mejor sitio que en Yosemite. primer largo Es curioso como funciona el tema de las graduaciones y a lo que los escaladores locales están acostumbrados, según las graduaciones de las guías locales escalamos una vía de 5.8 en fisura que, convertido a la escala francesa de graduación, vendría a ser un 4 grado. Desde luego que a mi no me lo pareció ya que yo tranquilamente le hubiera dado un grado mas. Después anduvimos probando alguna vía de placa (slab) y estas ya tenían unos grados más próximos. último largo Yosemite,  Manure Pile Butress Vía: After 7 grado 5.8 185 metros Protección: Empotradores y Friends parte inferior Royal Arches, arriba a la derecha el Half Dome Salud y buenas escaladas. Toni Ortiz

Dissabte vam anar amb rumb al Peladet, amb ganes d'aventura. Les vies d'en Paca ja ho prometen, no defrauden mai! L'aproximació és força ràpida i agradable pel que fa a la temperatura, perquè tot es fa a l'ombra (30 minuts). Trobar el peu de via tampoc no és difícil, posa FP gravat a la roca, i el primer espit es veu molt a prop. La primera tirada comença força dreta i ja dona un tast de com serà la via: primer un espit, després un clau vell, un altre espit, després un clau encara més vell, i un burí mig sortit, del qual es fa el primer pas d'Ae. Després el sostre amb tres o quatre passos més d'Ae, un tram vertical de sortida amb una bagueta prima de l'època de l'obertura de la via (es a dir, segur que porta 10 anys assecant-se al sol), i aviat arribes a la reunió. L1, arribant al sostre La segona tirada comença en diagonal cap a l'esquerra, per arribar al primer clau. Des d'aquí, anant fent i buscant els millors passos entre les assegurances va...