Hi ha qui diu que sempre anem de cara la paret, buscant preses i maneres de pujar-les, i que no ens fixem amb tot el que hi ha a la muntanya... potser si, però si és així a mi no m'agrada anar pel Mon d'aquesta manera i no m'hi reconec. Animals, plantes... n'hi ha molts, però alguns són singulars o si més no, específics de les muntanyes que tant ens agraden. Els fruits del bosc són per si mateixos tot una matèria a estudiar. Sobretot perquè gairebé tots es mengen i gairebé tots són boníssims. Cireres d'arboç, mores, gerds, maduixetes de bosc... però n'hi ha un parell que sempre ens fan ballar el cap pel molt que s'assemblen a simple vista i per l'enrenou a l'hora de traduir els seus noms a l'espanyol. Em refereixo als aranyons i als nabius o martilles. Ambdós son petits, rodons i de color blau fosc-negre. Però hi ha un detall que fa que els diferenciem sense cap dubte: La planta. Els nabius són el fruit d'unes mates de poca alçada mentre que...