Paret de Catalunya Paul-Lalueza

Concretament he trigat uns 29 anys i varis intents a repetir la vostre via, Joseps!. Ja sé que és una mica tard però des d'aquí voldria felicitar-vos per la guapa via que vau deixar traçada al cor de Montrebei, quan devia de ser una aventurassa remenar-se per aquests indrets i que amb prou feines hi havien 5 vies obertes en aquesta paret. Com us devia de quedar l'anima de satisfeta després de haver trobat la xemeneia terminal i d'arribar al cim?. Sense paraules, oi?. Difícil d'explicar tanta plenitud i emoció, no?. Repeteixo, enhorabona i felicitats.

Sona el telèfon, és el Jesús que em proposa de tornar a anar a la Paul-Lalueza de Montrebei. Hi tenim un deute pendent -diu- i a mi que no estava gens mentalitzat d'anar a Montrebei se'm fa una mica difícil de pair la proposta i és que aquestes parets sempre m'han impressionat molt, per la seva llargada, pel seu aïllament, en definitiva pel seu alt nivell de compromís.

Son les 10 del matí i tornem a estar al mateix lloc d'ara fa un any, en aquella feixa característica del començament. La diferència és que avui fa un dia esplendit i tot son presagis de bon auguri. Avui SI, avui si que la farem!. El Jesús ho té clarissim i el seu optimisme se'm contagia ràpidament, encara que el primer i únic pas de V+ de la via, se li revela com molt mes dur del que es pensava.

Anem encadenant tirades, ara tu, ara jo, cercant el camí que no sempre esta clar i fent cas d'una ressenya de l'Albert Castellet anem empalmant llargs per tal d'anar mes ràpids. Tot funciona a la perfecció fins a la segona tirada per sobre de l'artificial. La ressenya marca 65m. i és el 7é. llarg de la ressenya de l'Albert i la 11a. en una ressenya del Luichy. Estem començant l'interminable xemeneia final i el Jesús afronta aquest llarg i em diu: - quan s'acabi la corda surts uns metres i llavors ja arribaré a la reunió. D'acord. S'acaba la corda, desfaig la reunió i pujo uns metres, uns metres mes, uns quants mes, i em planto a la reunió que ens hauríem d'haver saltat segons la ressenya. Tot i això, el Jesús encara no ha trobat la reunió i em demana a crits que seguim així uns metres mes. Total, acabem fent quasi 100m. a l'ensamble. Quan arribo a la reunió ja només queda una tirada que la acabem resolguent en 2 llargs curts degut a la pinta de dura que té.

Els 4 llargs de la xemeneia final es revelen mes assequibles del que semblen des de baix, amb poques assegurances però amb moltes possibilitats d'equipar amb friends i tascons. De totes maneres aquests cinquès de Montrebei passen factura i sortim a dalt de tot una mica trinxats, però la vista increïble de la Paret d'Aragó i l'alegria de haver fet, per fi, aquesta magnifica i històrica via ens reconforta de tot plegat.

Joan Miquel

Dissabte, 5 d'Abril de 2008.

Montrebei. Paret de Catalunya.

Via Paul-Lalueza, 450m. V+A2. Oberta l'any 1979.

Material: 10 cintes llargues, joc de friends, tascons i bagues per a savines. No calen pitons.

Cordada: Jesus Alejandre/Joan Miquel Horrillo

Horari: 5h 30