Amb el pronostic incert de la meteo que donaven per aquest dissabte i després d'haver llegit el magnific article dels germans Masó publicat al darrer número del Vertex, decidim d'anar a perdre'ns pel cor de Montserrat: els Frares Encantats. Només el camí per arribar-hi ja val la pena.
Des del refugi Vicenç Barbé, agafem el camí que ens porta al Coll d'Agulles i just a l'alçada de l'agulla de la Sens Nom ens desviem cap a la dreta pel sender transversal de les marques blaves que ens portarà al cor dels Frares. Camí recomanable cent per cent per a gaudir de la sensació de perdre't enmig de la frondositat de les canals i de les agulles emergents.
Ademes convido al difícil exercici d'anar econeixent cada agulla i cada roca.
Una vegada hàgim passat la Nina, baixem pel torrent del Lloro fins arribar al peu dels contraforts de La Monja, que superem amb una escalada relativament fàcil fins a un bosquet. D'aquí en 2 tirades i amb alguns passos mes difícils (V) i una llarga placa exposada ens menen al peu de la bola que es supera amb uns passos d'artificial bonics i aeris.
Llàstima, una vegada mes, del fortissim vent que no ens deixa en cap moment, posant-nos l'estrep totalment horitzontal, les cordes dibuixant arcs i negant cap possibilitat de comunicació.
Tot i així gaudim de la via i de l'entorn i considerem molt ben aprofitat un dissabte una mica perdut.
Altres parets i altres horitzons ens seguiran esperant.
Joan Miquel.
19/04/08 Montserrat. Frares Encantats.
La Monja, via Josep Rigol Romeu, 160m. V/A1e
Material: 12 cintes, bagues reunió, 1 estrep.
Cordada: Jesús Alejandre/Joan Miquel Horrillo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.