Salta al contingut principal

Fisura Obliqua a la Paret de la Font Freda

 La Paret de la Font Freda sempre m'havia fet una mica de respecte. Un lloc d'aventura, apartat, encara que al costat de la veïna Paret de Les Bagasses i amb la sempre eterna carretera a sota i el seu soroll. Però fa poc, la van fer els companys Arseni, Joan i Xavi, me'n van parlar molt be i ja em va canviar la manera de mirar-me-la.

De totes maneres segueix sent una via amb compromís, ja que a partir de la tercera tirada i degut a l'itinerari que segueix una fissura en diagonal, és bastant difícil d'abandonar. I també perquè les reunions no son una birgueria, amb equipament antic (burils, ferros i algun espit mal posat) i que demanen a crits una posta al dia.

Però, tot i així, si es reforcés les reunions i amb els pitons que resten a la via (pocs), l'equipament sería molt correcte ja que està molt be per poder anar equipant amb friends i tascons que acostumen a quedar molt be.

La pista que està asfaltada fins el coll d'Ager, una vegada pren el desviament cap a Colobó, segueix per sota la Paret de Sant Miquel i arriba a un revolt molt tancat a on deixem el cotxe, esta perfecte per poder transitar amb qualsevol vehicle. D'aquí l'aproximació es fa sense problemes anant una mica en descens i seguint camins de cabres fins el peu de via. Ja quan t'hi vas acostant vas veient que la Font Freda és una paret  ?com il faut?, llarga, vertical i amb molt bona pinta, però que es preveu difícil i, com deia, amb compromís.

Després, per alegria nostre, quan hi estàs ficat, a la paret li comencen a sortir diedres, fissures amb cartells indicant ?aquí posa aquest friend? ?aquí posa aquest tascó del 6? plaques de roca adherent, preses amb canto, sabines, pitons amagats i el festival del gaudi és total. Quina via mes guapa!. Tota l'estona només pensava com li devia de quedar l'anima de satisfeta al Francis Thomas, quan l'any 1977 per primer cop, va anar trobant el camí precís seguint aquesta fissura obliqua enmig de la gran, apartada i solitària Paret de la Font Freda.





Resse Joan Miquel.


Montsec d'Ares. Paret de la Font Freda/Via de la Fisura Obliqua. 340m. 6a.

Material: joc de friends (fins el 3 Camalot) i tasc ons, 12 cintes llargues i bagues per a reunions i sabines. No cal portar pitons.

Horari via: 5h. Cotxe-cotxe: 8h.

Cordada: Albert Santiago, Jesus Alejandre i Joan Miquel Horrillo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Ens estem superant constanment

 tal com ho veig

demonios

EL SILENCIO ES ORO - Dejad de hablar, y no habrá nada que no seáis capaces de comprender. - Provervio budista El silencio permite prestar atención a todo, y observar el caudaloso desfile de 'detritus mentales' que recorren incesantemente nuestro espíritu. Quedarse un rato sin actuar constantemente es un aprendizaje que requiere un espíritu abierto, tiempo y paciencia. Evita los programas de televisión y los artículos de prensa que no te aportan nada y roban tu tiempo, tu espacio mental y tu silencio. No son más que soporíferos que te acunan en una pasividad embrutecedora, chiclé para los ojos. El silencio te ayudará a expandirte en su vacío. Es un espacio receptivo. Deja que él te conduzca. el arte de simplificar la vida / urano