Salta al contingut principal

Roca Narieda Cafè copa i puro

 Roca? Això es diria al llegir la ressenya, oi? Bé, si que n'hi havia però si d'alguna cosa n'hi havia més del normal, molt més del normal! era terra. Molta terra que ens feia pensar en suggerir de canviar el nom de la via pel de "la terra per a qui la treballa". I també vegetació, però això ja és normal en aquesta paret. Això si, l'aperturista li ha donat canya a la serra i ha fet una bona tala de savines...això va a gustos però jo no hauria mutilat i tallat tants arbres..

A diferencia de la veïna "postres de músic" aquesta té algun tram més dret encara que en general la cosa és ramposa. La roca bastant bona encara que  s'ha de netejar una mica més (hem fet una de les primeres ascensions) i les assegurances... de moment bé ja que básicament son bagues en ponts de roca. Suposo que a mida que es podreixin es podrà parlar d'una via semi-equipada. A les reunions hi sol haver un spit i alguna cosa més tipus pont de roca, savina o fissura per tascó.

 A destacar les darreres tirades, que malgrat ser les més difícils són de llarg les més boniques.

Per cert, per a mi ha sigut la primera socarrimada de l'any. No vaig pensar en el Sol i en que ja som a primavera. No us deixeu la crema solar i el mocador de coll per no cremar-se el clatell.





RESUM:

dissabte, 5 d'abril de 2008

Alt Urgell. Roca Narieda

via Cafè, copa i puro. 435m 6a (5b obligat però a mi em sembla que a la tirada 13 és 6a obligat) Fem la 7ª ascensió a la via.

Material: 10 cintes express però no va malament portar un joc de tascons i alguns friends mitjans i sobretot bagues per pont i per savines.

Cordada:

Xavier Bibián; AL; Tahís Aparcio; Pere Forts i Pere-Joan Bosch



Pere-Joan Bosch

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...