Vull compartir aquesta experiència, no fos cas que algú se li acudís anar com nosaltres.
- Mira't la piulada a la web d'Inazio, sembla que la deixen bé.
- Val, jo no l'he feta, em sembla perfecte.
Ja al pàrquing, els preparatius, determinant quin material cal deixar o dur.
- Els estreps no calen, només el joc de friends i agafem també els tascons.
- De resses agafa tu la del Castellet i ja agafo jo la del Jover - vaig dir.
Cerquem l'entrada per a la feixa inferior, el pont d'entrada a les Bagasses a la nostra esquena i a cent metres a l'esquerra intuïm al mig de la malla metàl·lica un pas i ens enfilem per la mateixa com uns micos.
- No si val caure aquí, que ens trepitjaran els cotxes. Eh!
Per unes fortes pendents anem progressant, ara un llom, ara una canal i finalment una pedrera-tartera d'aquelles de un endavant tres enredera.
- I això que és aquesta la aproximació que aconsellen- anàvem comentant.
Al final d'aquesta i, desprès d'una hora llarga, les duges feixes convergeixen tot just al inici de la via i en uns minuts ja trobem una petita inscripció marcada a copets de martell 'Jordi Jutglar'.
- És aquí.- crida Joan Miquel
- Ja vinc.
Comencem l'escalada i a poc ja ens adonem del tipus de via.
- Cordons, quins quarts!
- Vols dir que no hi ha res de via?
- Res company, vaig fins aquella savineta i desprès posaré alguns friends...
- En Castellet apunta: Pràcticament assegurada - Pràcticament desequipada, diria jo.
Fem dos llargs i fins aquí: Un pitó i un burí, aquest últim innecessari. Dos burins a R1.
Ens trobem a la gran alzina de R2, tot contemplant la bavaresa. Fa respecte - vam convenir.
A meitat del llarg dos burins seguits marquen el punt clau, abans però, cal anar equipant.
- Fes un parell de passos més i baixa per recuperar el nº 3 - hauríem d'haver portar dos jocs de friends grans, comentem.
- Si, si, ja sé que vols dir.
- Si volem progressar, només ens queda aquesta alternativa, anant jugant amb el 3.
Al segon burí arriba la decisió i avall.
Ja tornarem un altre dia molt més armats de friends, cebes, forces i sobre tot valor.
Finalment anem a redimir els nostres pecats a Cal Quel de Fontllonga on la mestressa ens rep amb el seu innat somriure.
Conclusió: una via força guapa i aventurera, malgrat que amb una catalogació antiga, poc equipada pel meu gust i, a on cal tenir present el cinquè+ d'abans.
Diumenge 27 d'abril
Peladet / Jordi Jutglar
Fetes duges tirades i mitja, que no m'atreveixo a graduar.
Cordada: Joan Miquel i Jesús
Soy uno de los de la piada de Inazio y te doy mis impresiones. El primer largo efctivamente tiene un paso en un diedrillo antes d ela reunión que podría ser V+ de los de ahora. El segundo largo es más raro y algo cutre que difícil. El tercer largo es el más duro y más estético de la vía. Para mi gusto hay un paso muy duro que se protege bien con friends como a mitad y que baja la moral. Luego sigue duro pero menos de lo que aparenta. Es el largo clave, luego la vía se vuelve menos exigente aunque por arriba también hay que escalar. Yo no andaba muy inspirado y me bajé del largo mas o menos como vosotros sudoroso y acorbadado. Uno de mis compañeros tomó lo atacó y lo resolvió. Luego ya de segundo lo ví de otra forma. Tal vez no era mi día mejor,pero si que es duro, tal vez V+/6a mantenido poco equipado con un paso de 6a+. Supongo que esto hará recuperar algo tu moral. Saludos Chavi
ResponElimina!Chavi, La verdad es que si que es un alivio de moral, observar que alguien mas lo ha visto de la misma forma. Aunque creo que si hubiéramos ido provistos de cacharros suficientes, como mínimo, hubiéramos luchado algo más. Nos quedamos con las ganas, pero aún sigue en cartera y cualquier día de estos es bueno para una nueva incursión. Gracias por tu impresión y un saludo.
ResponElimina