Salta al contingut principal

Miranda del Príncep Via Blava d'entrada

 k ctent k tic... diria en plan sms.

Quin dia més maco que hem tingut avui. Potser massa maco perquè la color ja s'ha fet sentir.

També ha sigut bonic poder sortir a escalar sense celebrar res, només pel plaer de sortir, amb els meus dos millors amics. Amb aquells amb qui vaig compartir la primera corda...que no era de cànem, eh! però quasi... Una Edelrid comprada entre vuit als Esports Alp de l'Albert Iglesias... temps era temps.

Ens hem decidit per un lloc que esperàvem poc concorregut. El torrent de les Grutes. Això ens ha permès de fer una bonica excursió pel Montserrat indòmit i a la vegada tocar una mica de roca.

Només ens hem creuat amb dos grups. Un de persones disfressades de colors i amb estris suficients com per pujar la muntanya més alta, que baixaven. Amb prou feines s'han dignat a saludar i, per descomptat no s'han apartat del camí. Es veu que això de donar prioritat de pas als que pugen ja no es porta a muntanya. Al baixar unes nenes esperaven algú al Pas de Príncep. Més avall hem trobat un altre grup més ben educat que el primer perquè ens han saludat i ens han cedit el pas tot i que nosaltres baixàvem. Era un grup de cabres montserratines ecològiques.  Però quina cabronada!! Almenys n'hi havia 10 i la que menys banyes tenia les tenia com les de la Mayol! Sort que fugen, perquè fan respecta, eh!

Pel que fa a la via...bé, sense cap altre problema que el de trobar l'itinerari. Com que no és difícil hi ha molt poques assegurances (entre 1 i 3 per tirada) i costa veure cap on tirar i trobar alguna reunió. Sense voler ens canviem de via en una tirada però gràcies a les balmes no ens costa gens tornar al bon camí.


RESUM:

Diumenge, 6 d'abril de 2008

Montserrat. Frares Sur. Miranda del Príncep

Via Blava d'entrada.  185m  V-

Material: 5 bagues i reunió. Alguna plaqueta recuperable va bé per si et surts de la via.

Cordada: Oscar Pla; Albert Tresserras i Pere-Joan Bosch


Pere-Joan Bosch

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...
9 comentaris
Més informació

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...
13 comentaris
Més informació

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...
15 comentaris
Més informació