Piulada austrobavarocatalana

 Quantes vegades l' essència d'una escalada no rau en els companys?...de fet, per a mi, gairebé sempre. Per això avui, encara que l'escalada ha sigut ben poca cosa, ha quedat una sortida ben rodona.

Per raons de feina l' Úrsula està uns dies a casa nostra i no s'ha sabut estar de visitar, encara que només sigui per una estona, la nostra Montserrat. Ens ha acompanyat en Wolfgang que com a català bavarès o bavarès català ha sigut un veritable nexe d'unió cultural...clar que amb l'Uli no cal cap interlocutor però és una manera de justificar el nom de la piulada que se m'ha acudit.

Pas obligat per Ca la guarra...perdó però em costa d'acostumar-me a segons quina canvis...volia dir al Bar Anna (pobres no es mereixen l'antic mot però...) i cerca als llibres de ressenyes d'una via que ens permeti tornar a migdia i on no ens mullem gaire, perquè encara que no ho he dit, està plovent.

Amb el nom de la piulada ja us podeu imaginar que som una cordada d'idees fixes, i la pluja no aturarà l' il·lusió d'escalar junts.

Ens decidim per la Pastereta ja que no fa gaire la Tribu parlava molt bé del diedre Bonington.

El temps millora...però només és una trampa per a fer-nos pujar! Un cop a peu de via i ja encordats cau un bon xàfec. Esperem una estona i tant aviat com para una mica tirem amunt. Efectivament la roca és molt bona i la dificultat no és pas alta...però caram! la roca està completament xopa.

De totes maneres no rellisca. Això si, el cap no n'està massa convençut i costa decidir-se a fer segons quines passes. Però ja he dit que res ens detura i amunt!

Amunt, amunt...fins que ...avall! A la darrera reunió el temps es tanca del tot i cau un altre xàfec que no sembla que vulgui aturar-se a curt termini. Ara ja no només la roca és xopa. Nosaltres també. Encara que la temperatura no és massa baixa (uns 9ºC), l'aire i la mullena ens dona una sensació de fred. Només falten 20 metres...però finalment un mínim de seny s'imposa. Penso en el Pere que segurament tornarà a ser el propietari del maillon que deixo a la reunió. Me'l va donar amb la condició de que l'havia de fer servir. Doncs Pere, ja veus que he complert..i si vols, ja me'n pots donar un altre...ja,ja!!

Malgrat tot ens ho passem bé i la cosa s' arrodoneix quan a peu de via ens sorprèn una enorme cabra amb unes encara  més enormes banyes (el dimoni en persona) que ens permet mostrar a l'Uli el que li havíem explicat sobre les eco-cabres assassines de Montserrat.

Parlant del tema...recordeu la llegenda del Castell del Diable (Sostre del monestir)...potser no era tal llegenda i anys enrere ja hi havien eco-polítics que posaven eco-cabres a la nostra muntanya?. Si no la recordes no te l'explicaré ara que és molt llarga, però pots llegir un llibre de Joan Amades on veuràs que al Castell que hi havia a sobre el Monestir (ara Sant Dimes) hi habitava un diable que tirava pedres sobre el mateix monestir. Aquell diable però, com que no es ficava amb els escaladors, si no que ho feia amb l' església, Deu el va castigar petrificant'el. Ja veus...i d'això només fa uns centenars d'anys...

RESUM

Diumenge, 20 d'abril de 2008

Montserrat. Vinya Nova. La Pastereta

Via Diedre Bonington. 120m V

Material: Cintes i si vols, algun friend petit per protegir alguna allunyada (factor 2 de la sortida de la tercera tirada, per exemple)

Nota: Pel que he explicat no fem la darrera tirada que també sembla força maca.

Cordada: Úrsula Sillaber , Wolfgang Steinher i Pere-Joan Bosch