Els desnonats del món del treball hem d'anar a escalar entre setmana, perquè el cap de setmana l'hem de dedicar a la parella. Donç vet aquí que dimecres passat en Miquel i jo vàrem decidir treure el nas de Montserrat i escollírem com a objectiu la UES de la cinglera dels Espluvins.
Els set primers llargs fins a la feixa són de tràmit, sense cap problema. El vuit darrers, a partir de la feixa, ja es una altra cosa. Al fer el canvi de reunió, al peu del vuité llarg i veure el diedre-fisura que s'enfilaba amunt, se m'estarrufaren els cabells com si m'haguessin posat gomina.
Company, quina remor intestinal! Malgrat l'aspecte que té, el grau obligat és de V+, tot i que aquest grau al tretzé llarg, no te res a veure amb el dels altres llargs. Jo el vaig trovar molt més dur.
La via está totalment equipada amb bolts i tant sols cal dur unes 18 exprés i una baga per si vols utilitzar alguna savina.
Pel que fa al descens, cal anar a trobar el de la ferrada Regina seguint unes pintades blaves. Malahuradament nosaltres las vàrem perdre i vàrem fer una visita turística de "tres hores" barallant-nos amb les garrigues i altres maleïts matolls per tota la vall. Visitàrem de pasada, les runes d'una antiga cabana i seguírem pel fons d'un torrent fins que quedaba tallat per la cinglera. Hi ha una fantástica instal.lació de ràpel però amb una placa que informa "Descens d'engorjat. Sis rapels, el tercer de cent metres i desplomat" Sort que algú va tenir la bona pensada de penjar aquesta placa, donç jo ja desfeia la corda per a baixar.
En fi, que tornàrem enrera fins a trobar de bell nou les pintades blaves i aquesta vegada sí, arribàrem al cotxe a les nou de la nit i fets caldo.
Per a recuperar-nos ahir divendres anàrem a la Magic Line de la Gorra Frigia que, si més no, coneixem bé el camí de tornada.
Una abraçada,
Els set primers llargs fins a la feixa són de tràmit, sense cap problema. El vuit darrers, a partir de la feixa, ja es una altra cosa. Al fer el canvi de reunió, al peu del vuité llarg i veure el diedre-fisura que s'enfilaba amunt, se m'estarrufaren els cabells com si m'haguessin posat gomina.
Company, quina remor intestinal! Malgrat l'aspecte que té, el grau obligat és de V+, tot i que aquest grau al tretzé llarg, no te res a veure amb el dels altres llargs. Jo el vaig trovar molt més dur.
La via está totalment equipada amb bolts i tant sols cal dur unes 18 exprés i una baga per si vols utilitzar alguna savina.
Pel que fa al descens, cal anar a trobar el de la ferrada Regina seguint unes pintades blaves. Malahuradament nosaltres las vàrem perdre i vàrem fer una visita turística de "tres hores" barallant-nos amb les garrigues i altres maleïts matolls per tota la vall. Visitàrem de pasada, les runes d'una antiga cabana i seguírem pel fons d'un torrent fins que quedaba tallat per la cinglera. Hi ha una fantástica instal.lació de ràpel però amb una placa que informa "Descens d'engorjat. Sis rapels, el tercer de cent metres i desplomat" Sort que algú va tenir la bona pensada de penjar aquesta placa, donç jo ja desfeia la corda per a baixar.
En fi, que tornàrem enrera fins a trobar de bell nou les pintades blaves i aquesta vegada sí, arribàrem al cotxe a les nou de la nit i fets caldo.
Per a recuperar-nos ahir divendres anàrem a la Magic Line de la Gorra Frigia que, si més no, coneixem bé el camí de tornada.
Una abraçada,
Joan Coll
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies, hem rebut el teu comentari.