Salta al contingut principal

CADE- PARED ARAGON

 Llegamos a la via i havian 2 cordadas delante de 3 personas cada una. No coincidimos en las reuniones, afortunadamente.

A media via pasamos unas 3 horas críticas, debido a la solanera que pegaba. Los pies también se nos cocieron un poco, con lo cual a partir de ahí empezamos a sufrir un poco, pero bueno, fuimos haciendo xino-xano.

Llegamos a la cima a las 8 de la tarde, el camino de salida despista un poco porque sigues hacia arriba y llegas a una pared que es un poco tiesa, para intuir que sea por ahí la salida. Así que subimos, bajamos volvimos a subir  un poco más y finalmente vimos que hacia la derecha  la salida era mucho más evidente i fácil. Empezamos la gran calcetinada.


Oscureció y tuvimos la idea de llamar al Alpi para preguntarle por el rapel , también a Gaspar y al Arti.  Con esto quedaron todos en alerta, y de paso nosotros más tarde sin bateria y sin cobertura, con lo cual no supieron nada más  de nuestro paradero.


Decidimos que lo más seguro era bajar caminando en el caso de poder ir siguiendo el camino, cosa que por suerte pudimos hacer. En fin, que a las 12 de la noche llegamos al coche, más contentos que un xinxo.

Sorpresa!! a la mañana siguiente en el camino de vuelta nos encontramos al Alpi y a su compañero de escalada, que venian a rescatarnos ( gracias Alpi).  Vamos al bar, tomamos algo, hablamos, reimos y cap a Barcelona.


Sábado 26 de abril

Montrebei / Pared de Aragón via CADE.

550m. 6c. -Obligado 5º - ( eso pone la reseña. Onaclimb)

La jornada consistió en 18 horas entre pateo i escalada. Si més no, el tema resistencia lo llevamos bien.


Cordadas:

Dani Martinez i Cari

Xavi Martinez i Núria Salvadó.

P.D. Dani i Xavi se curraron toda la via de primeros. uf!!

Comentaris

  1. Kumbayà i amb molt orgull,23/5/08 19:22

    Si no vau coincidir en les reunions es per que sou uns matats, que no vau adelanta als que anaven davant !!!!!!!!!!!! i a sobre entalegilla pringaos, jo també la e fet la cade i t’asseguro que no em va costa tant, ni vam sortir de nit, quina poooooooooo. 12horitas justetes de cotxe a cotxe i érem tres. Sha de matinar mes, si no passa lo que passa i desprès venent les preses heeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. Pensava que aquesta penya tenien una mica mes de nivell però bec que només hi ha façana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies, hem rebut el teu comentari.

Entrades populars d'aquest blog

Absurdistán i el codi de circulació

La història que ací us explico var tenir lloc fa uns dies a una de les escoles més emblemàtiques de Catalunya. Uns fets lamentables que em van deixar indignada i amb la convicció de que els alguns escaladors han perdut el seny. Tres de la tarda, estic esperant a la reunió als meus companys que progressen adequadament, encara que una mica lents. De sobte miro amunt i veig que molt silenciosament n'hi ha un escalador que està rapelant per la nostra via, ja la tenim....  En arribar a la reunió, em saluda, intenta fer-se el simpàtic amb un 'bona tarda' que crec que volia dir subliminalment quelcom més, i s'assegura en un parabolt que ha quedat lliure (llàstima, m'he oblidat de afegir-lo a la nostra reunió). Indica a algú dels seus que pot baixar i continuant amb la simpatia, (ell, perquè a mi segur que se'm notava que cada vegada estava de més mala llet), em pregunta que de on som. Com puc, li contesto educadament, que som de varis llocs, jo francesa vivint i estud...

Piz Badile - Cassin

Amb el sons del bosc, de la font de Santa Eulària de Roquetes, embolico un altre Drum i repasso mentalment els quatre primers dies de les meves vacances. Una moguda meteòrica, eficaç i amb tota la salsa alpina amb l'amic pau. L'aventura, que comencem a l'aeroport de Malpensa a on llogàrem un 'piccole auto' que ens ha de dur a Bondo i Vall Bondasca. Un fort camí, molt ben arrengat, ens porta al refugi de Sasc Fourà. D'ambient acollidor i regentat per una dona que és tot cor. Cabell llarg, de to gris-blanc i recollit amb un coletero, una cara arrodonida amb ulls bondadosos i amb cos fornit, em recorda a la jefa de la tribu. Complementa a l'ambient, duges noies ben maques, que li ajuden. La més joveneta, amb cara d'àngel, l'altra amb una mirada picarona, que ens reconeix per la llengua i que fins i tot, articula algunes paraules en català. Ref. Sasc Fourà Procedim a l'afiliació al llibre i quan escrivim, ratifiquem el que la jefa ja ens ha ad...

Peladet oriental via Guineu lliure

Per fi!! Aquest cap de setmana els del Meteocat diuen que ja s'ha acabat el mal temps i que el Sol tornarà a brillar... i nosaltres que portem setmanes al dic sec, perdó, és un mal eufemisme perquè de sec res de res, volia dir setmanes sense poder escalar, ens ho creiem amb tota la fe i il.lusió del mon. Ingenus!!! Que som uns rucs!!! A la nostra edat i amb la nostra experiència alpina i encara ens creiem les previsions del temps!!??? Potser si ens féssim grans no escalaríem... La cosa és que no pare de ploure en tot el viatge. Mitja volta? no, no!! que diuen que farà bo... Esmorzem a Artesa de Segre i a fora segueix caient un bon xàfec. I si anem a...? Res, si plou aquí també plou a allà. Tens raó però... El Joan truca a la seva dona per veure com pinta per Sabadell i li confirma que ja no hi plou però que està molt núvol. Doncs vinga, endavant amb el nostre objectiu! Després de dubtar dues vegades més, preparem el material a Rubies on encara ens hi cauen gotes i tot hi és xop. ...